![]() ![]() | |
Tipus | limfoma, neoplàsia, malaltia hematològica i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | hematologia i oncologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Medicació ibrutinib, bortezomib, venetoclax (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Patogènesi | |
Associació genètica | BRAF (en) ![]() ![]() ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | XH50P3 ![]() |
CIM-10 | C85.9 ![]() |
CIM-9 | 200, 202, 201, 203, 204, 205, 206, 207, 208 i 209 ![]() |
CIM-O | 9591/3, 9590, 9999 i 967-972 ![]() |
Recursos externs | |
OMIM | 605027 i 605027 ![]() |
DiseasesDB | 9065 ![]() |
MedlinePlus | 000581 ![]() |
eMedicine | 987540 ![]() |
NCI | non-hodgkin ![]() |
Patient UK | non-hodgkins-lymphoma-pro ![]() |
MeSH | D008228 ![]() |
Orphanet | 547 ![]() |
UMLS CUI | C0024305 ![]() |
DOID | DOID:0060060 ![]() |
El limfoma no hodgkinià (LNH) és un grup de càncers hematològics que inclou tots els tipus de limfomes excepte els limfomes de Hodgkin.[1] Els símptomes inclouen augment dels ganglis limfàtics, febre, suors nocturnes, pèrdua de pes i cansament.[1] Altres símptomes poden incloure dolor ossi, dolor al pit o picor.[1] Alguns formularis creixen lentament, mentre que d'altres creixen ràpidament.[1]
Els limfomes són un tipus de càncer que es desenvolupen a partir de limfòcits.[2] Els factors de risc inclouen una immunodeficiència, malalties autoimmunitàries, infecció per Helicobacter pylori, hepatitis C, obesitat i infecció per virus d'Epstein-Barr.[1][3] L'Organització Mundial de la Salut classifica els limfomes en cinc grups principals, incloent un per al limfoma de Hodgkin.[4] Dins dels quatre grups de LNH hi ha més de 60 tipus específics de limfoma.[5][6] El diagnòstic és mitjançant la biòpsia de medul·la òssia o d'un gangli limfàtic.[1] També s'utilitza la imatge mèdica per determinar la localització.[1]
El tractament depèn de si el limfoma és de creixement lent o ràpid i si es troba en una àrea o en moltes àrees.[1] Els tractaments poden incloure quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia, trasplantament de cèl·lules mare, cirurgia, o un seguiment d'espera.[1] Si la sang esdevé massa espessa a causa d'un gran nombre d'anticossos, es pot utilitzar plasmafèresi.[1] La radioteràpia i alguna quimioteràpia pot augmentar el risc d'altres càncers, malalties cardíaques o problemes nerviosos durant les dècades posteriors.[1]
El 2015, aproximadament 4,3 milions de persones tenien limfoma no hodgkinià, i 231.400 van morir.[7][8] Als Estats Units, el 2,1% de les persones es veuen afectades en algun moment de la seva vida.[2] L'edat més comuna del diagnòstic és d'entre 65 i 75 anys.[2] La taxa de supervivència de cinc anys als Estats Units és del 71%.[2]