Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
Província | Província de Jaén | ||||
Capital de | |||||
Capital | Linares (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 55.096 (2023) (278,97 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 197,5 km² | ||||
Altitud | 419 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Juan Fernández Gutiérrez | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 23700 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 23055 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | ciudaddelinares.es |
Linares és el segon municipi més poblat de la província de Jaén (Andalusia), després de la capital Jaén.
Les primeres dades que es conserven referents a Linares són anteriors a la reconquesta, tot i que aquesta població existia des de molts segles abans sota el nom de Castulo. El desplaçament de població al segle xi per a allotjar-se als voltants del castell va donar lloc al que avui es coneix com a Linares.
El 1227 Ferran III de Castella conquesta el castell de Linares, emplaçament que va ser utilitzat pels cristians durant la conquesta d'Andalusia, sent-li concedits durant aquest temps al poble privilegis que serien respectats pels successius reis castellans, quedant inclosa Linares dintre del territori reialenc que formava la vila de Baeza.
Al segle xvi Linares passa per una etapa de gran creixement demogràfic i econòmic a causa de l'auge agrícola i ramader, fet que es materialitza amb l'obtenció de títol de vila pel rei Felip II.
Als segles xvii i XVIII, paral·lelament a l'agricultura i la ramaderia comença a desenvolupar-se amb força l'explotació de mines de plom al municipi. No obstant això, es conserven a l'arxiu de Simancas dades sobre l'aportació de plom de Linares a la construcció del Monestir de l'Escorial al segle xvi. Aquest auge en la mineria es tradueix en una producció de dues-centes mil a tres-centes mil arroves a l'any, que tenen com destinació principalment la fabricació de material de guerra. Aquesta bonança i el seu consegüent creixement demogràfic converteixen a Linares en un important nucli econòmic a Andalusia durant el segle xix i meitat del xx.
El desenvolupament de Linares durant el segle xix i XX no s'hauria produït sense l'existència del ferrocarril, que va permetre la connexió del municipi amb pràcticament tot el territori nacional, i la inversió de capital estranger, principalment des del Regne Unit, la qual cosa va modernitzar l'extracció i va donar lloc a l'existència de consolats a la ciutat.
A mitjans del segle xx es constata que el plom és un material tòxic per a alguns dels seus principals usos, com la fabricació de canonades, el que provoca una caiguda molt important del seu preu al mercat, i el progressiu tancament de les mines a Linares, sent la mina de la Creu l'última a tancar el 1991, el que posa punt final a una important etapa de la ciutat i la necessària conversió de la seva economia.
L'esdeveniment anual més important a Linares és el Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares, un dels més prestigiosos torneigs d'escacs a nivell internacional i pel qual cada any passen les màximes figures mundials d'aquesta disciplina.