El Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (LRJ) és una cultura apareguda a Europa a començaments del paleolític superior. La seva cronologia gira al voltant del 43.000 BP. El seu nom ve de les coves de Kent (Lincombe Hill, Regne Unit), Ranis-Ilsenhöhle (Alemanya)[2] i de Nietoperzowa (Jerzmanowice, Polònia).
Aquesta cultura lítica es caracteritza per la fabricació de puntes de ganivet en fulles llargues. Hi ha la teoria que aquesta indústria la van desenvolupar els darrers neandertals, tot i que alguns investigadors han suggerit que es podria tractar d'una cultura realitzada pels primers humans anatòmicament moderns a Europa.
El material lític d'aquesta cultura és escàs, i rarament es troba als jaciments. Tot i així n'existeixen evidències per tot el nord-oest d'Europa, des de Gal·les fins a Polònia.
- Ashton, Nick. Early Humans (en anglès). Londres: William Collins, 2017. ISBN 978-0-00-815035-8.
- Flas, Damien «The Middle to Upper Paleolithic transition in Northern Europe: the Lincombian-Ranisian-Jerzmanowician and the issue of acculturation of the last Neanderthals». World Archaeology, 43, 4, 2011. DOI: 10.1080/00438243.2011.624725.
- Krajcarz, M. T. «Towards a Chronology of the Jerzmanowician—a New Series of Radiocarbon Dates from Nietoperzowa Cave (Poland)» (en anglès). Archaeometry, 60, 2, 2017, pàg. 383-401.
- Piprani, John «Replicating and recognizing the Lincombian». Lithics: The Journal of the Lithic Studies Society, 33, 2012, pàg. 60-62. Arxivat de l'original el 2020-07-14 [Consulta: 4 octubre 2019].
|
---|
Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
- Olduvaià (2,6-1,7 Ma)
- Cultura Madrasiana (1,5 Ma)
- Abbevil·lià (0,6-0,4 Ma)
- Soanià (0,5-0,13 Ma)
- Acheulià (1,76-0,1 Ma)
- Taiacià (0.44-0,35 Ma)
- Clactonià (0,3-0,2 Ma)
|
---|
Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
---|
Paleolític superior (50-10 ka) |
- Emirà (50-40 ka)
- Ahmarià (46-42 ka)
- Châtelperronià (~44,5-36 ka)
- Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (43 ka)
- Aurinyacià (46/43- c. 26 ka)
- Khormusà (42-18 ka)
- Baradostià (36-18 ka)
- Perigordià (35-20 ka)
- Gravetià (33-24 ka)
- Antelià (32-20 ka)
- Mal'ta-Buret' (24-15 ka)
- Solutrià (22-17 ka)
- Halfà (22-14 ka)
- Afontova Gora (21-12 ka}
- Epigravettià (20-10 ka)
- Zarzià (20-10 ka)
- Iberomaurusià (~20-10 ka)
- Kebarià (18-12,5 ka)
- Magdalenià (17-12 ka)
- Trialetià (16-8 ka)
- Cultura Hamburg (15,5-13,1 ka)
- Eburrà (15-5 ka)
- Qadan (15—11ka)
- Sebilià (15-11 ka)
- Natufià (14,5-11,5ka)
- Federmesser (14-13 ka)
- Ahrensburguià (13-12 ka)
- Cultura de Bromme (11,6-9,8 ka)
- Swiderià (11-8 ka)
- Harifià (10,8-9,7 ka)
|
---|
|