Malaltia objecte | diabetis mellitus de tipus 2 i intolerància a la glucosa |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | pèptid sintètic i glucagon-like peptide-1 analogue (en) |
Codi ATC | A10BX07 i A10BJ02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C172H265N43O51 |
Massa molecular | 3.749,949816 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 204656-20-2 |
PubChem (SID) | 16134956 i 16153050 |
IUPHAR/BPS | 1133 |
DrugBank | DB06655 |
UNII | 839I73S42A |
KEGG | D06404 |
ChEBI | 71193 |
ChEMBL | CHEMBL1201866 |
AEPQ | 100.241.015 |
liraglutida és un medicament que s'utilitza per tractar la diabetis de tipus 2, l'obesitat i el control del pes crònic.[1][2] En la diabetis és un agent menys preferit en comparació amb la metformina.[1][3] Els seus efectes sobre els resultats de salut a llarg termini com les malalties del cor i l'esperança de vida no estan clars.[1][4] S'administra per injecció sota la pell.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen nivells baixos de sucre en sang, nàusees, marejos, dolor abdominal i dolor al lloc de la injecció.[1][5] Els efectes secundaris gastrointestinals solen ser més forts al començament del període de tractament i disminueixen amb el temps.[5] Altres efectes secundaris greus poden incloure càncer medul·lar de tiroide, angioedema, pancreatitis, malalties de la vesícula biliar i malalties renals.[1] L'ús durant l'embaràs i la lactància materna és de seguretat poc clara.[1] La liraglutida és un agonista del receptor GLP-1 semblant al glucagó (agonista del receptor GLP-1) també conegut com a mimètics de la incretina.[1] Funciona augmentant l'alliberament d'insulina del pàncrees i disminueix l'alliberament excessiu de glucagó.[1]
La liraglutida va ser aprovada per a ús mèdic a la Unió Europea el 2009 i als Estats Units el 2010.[6][7]
Està comercialitzat a Espanya com a Saxenda, Victoza.[8]