Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lissamphibia | |
---|---|
Salamandra | |
Període | |
Triàsic inferior – actualitat
| |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Subfílum | Vertebrata |
Superclasse | Tetrapoda |
Subclasse | Lissamphibia Haeckel, 1866 |
Ordres | |
Els lissamfibis (Lissamphibia) són un clade de vertebrats constituït pels batracis i les cecílies o gimnofions.
Els batracis es divideixen en dos grups: els anurs (granotes i gripaus) i els caudats o urodels (salamandres i tritons). Tot i que l'ascendència de cada grup és controvertida, tots comparteixen certes característiques comunes, cosa que indica que evolucionaren d'un avantpassat comú, i que per tant formen un clade monofilètic. La descripció d'una forma basal del Permià, Gerobatrachus hottoni, demostrà que les granotes i salamandres tingueren un avantpassat comú més recentment (fa uns 290 milions d'anys) del que es creia basant-se en els resultats d'anàlisis moleculars.
El següent cladograma és el proposat per al grup lissamfibis a la classificació filogenètica de Guillaume Lecointre i Hervé Le Guyader en les quatre edicions de l'obra (de 2001 a 2017):
Lissamphibia |
| |||||||||||||||
El cladograma següent, de Marjanovic & Laurin (2007) dona el mateix resultat que el de Lecointre & Le Guyader amb la diferència que inclou clades fòssils. El grup fòssil dels Allocaudata esdevé així el grup germà dels Batrachia (Allocaudata i Batrachia formant tots dos el clade Paratoidia) i el clade dels Salientia inclou tant les granotes actuals (Anura) com les granotes fòssils:
Lissamphibia |
| ||||||||||||||||||