Lladres d'estar per casa
| Small Time Crooks | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Woody Allen |
| Protagonistes | |
| Producció | Jean Doumanian |
| Guió | Woody Allen |
| Fotografia | Zhao Fei |
| Muntatge | Alisa Lepselter |
| Productora | Film4 Productions  |
| Distribuïdor | DreamWorks Pictures (USA) FilmFour (UK) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 2000 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Nova York i Nova Jersey |
| Color | en color |
| Pressupost | 18 milions de dòlars |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
            | |
Lladres d'estar per casa (títol original: Small Time Crooks) és una pel·lícula estatunidenca de Woody Allen estrenada el 2000 i doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Ray Winkler, truà anomenat (sarcàsticament?) 'el cervell', s'envolta d'una banda de penjats per efectuar un robatori en un banc. Per això decideixen perforar un túnel des d'una petita botiga fins a la sala dels cofres. Per això, demanen a Frenchy que asseguri una cobertura venent galetes. El robatori falla d'una manera saborosa, però les galetes fan furor i Frenchy i Ray es fan rics amb les galetes. Rica però sense cultura i sense gust, Frenchy somia pertànyer a l'alta societat i amb apreciar l'òpera. Allà coneix David, esteta i director d'una galeria d'art a qui demana "lliçons de vida". La ingènua Frenchy no quedarà decebuda.[2]
Repartiment[modifica]
- Woody Allen: Ray Winkler
- Tracey Ullman: Frenchy Fox Winkler
- Hugh Grant: David
- Elaine May: May
- Michael Rapaport:Danny
- Tony Darrow: Tommy
- Jon Lovitz: Benny
Escenes més interessants[modifica]
- La recepció a casa dels Winkler... i la decoració del pis.
- La presa de pèl de Frenchy quan es nega a prestar els diners a Ray per fer el robatori.
- L'obra de teatre contemporani que fa que Ray s'adormi.
- El robatori del collaret i les rèpliques estúpides de la pobra May.
- Les escenes on la banda cava el túnel per arribar al banc.
Rebuda[modifica]
"Una de les últimes grans obres d'Allen que elabora un exercici de comèdia magníficament construït. (...) arremet sense pietat, entre riallades, contra la cultura de l'èxit."[3]
Referències[modifica]
- ↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Lladres d'estar per casa». [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Holden, Stephen «FILM REVIEW; Just Take the Money and Run? Nah, She Wants Class and Culcha» (en anglès). The New York Times, 19-05-2000. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Palomo, Miguel Angel «Granujas de medio pelo». El País.
