Llenceria és un terme genèric que designa el conjunt de roba de llit, de bany, de taula i de roba interior. També s'anomena llenceria la botiga on es ven aquesta roba, així com l'indret on es desa. La llenceria es caracteritza pels teixits fins, rentables, brodats o guarnits de randa.[1]
Un camp privilegiat d'aplicació de la llenceria és la roba interior femenina, fins al punt que, de fa molt, el terme tendeix a circumscriure-s'hi, tot designant, en particular, aquelles peces de roba interior femenina atractives i sexis. A partir de la dècada de 1990, però, el terme es comença a fer servir també per a la roba interior masculina.
La llenceria actual es vol funcional i elegant. És un producte de consum emblemàtic de la moda. Suau, sedosa, lleugera i transparent, per a moltes dones, i homes, és un atot de seducció.
Andrés Sardá Sacristán és un dels dissenyadors clau en la història de la llenceria, i va ser un dels que hi incorporaren el factor moda.[2]
La indústria de la roba interior s'ha ampliat el segle xxi amb dissenys que també es poden utilitzar com a roba exterior. A França ho anomenen dessous-dessus, que significa roba interior com a exterior. La boutique Faire Frou Frou anuncia aquesta filosofia.
Vet aquí una llista de termes bàsics de llenceria femenina (peces de roba, tècniques, etc.); de fet, se n'hi inclouen de pertanyents, amb propietat, a la cotilleria i a la calceteria).