Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Parlants | ~17.400 (Anys 1990) |
Autòcton de | Sud-est dels Estats Units |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord | |
Codis | |
Linguist List | musk |
Les llengües muskogi, muskhogean o muskogee, és una família de llengües ameríndies del sud-est dels EUA. Generalment es divideixen en dues branques, oriental i occidental, tot i que aquesta divisió no és universalment acceptada. Són llengües aglutinants.
Les llengües muskogi s'han dividit sovint en dues branques genètiques, la divisió tradicional de Mary R. Haas i els seus deixebles. Més recentment hi ha una nova classificació proposada per Pamela Munro.
I. muskogi occidental
II. muskogi oriental
I. muskogi septentrional
II. muskogi meridional
Actualment hi ha prou documentació sobre la llengua i s'han elaborat llistes llargues de cognats que han permès reconstruir el sistema fonològic del proto-muskogi amb un grau de confiança elevat.[1][2] L'inventari consonàntic ve donat per:
Labial | Alveolar | Palatal | Velar | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Central | Lateral | Plana | Labialitzada | |||
Oclusiva | *p | *t | *k | *kʷ | ||
Africada | *ts | *tʃ | ||||
Fricativa | *s | *ɬ | *ʃ | *x | *xʷ | |
Nasals | *m | *n | ||||
Aproximants | *l | *j | *w | |||
Altres | *θ |
Els noms o substantius en les llengües muskogi generalment exhibeixen accent lèxic. Igualment els substantius solen presentar cas morfològic que diferencia almenys un cas nominatiu d'un cas oblic. Les categories de gènere i nombre són secundàries.
Els verbs presenten un sistema complex d'ablaut, on la forma de l'arrel canvia d'acord sobretot amb el valor de l'aspecte gramatical i ocasionalment segons el temps verbal o el mode gramatical. Els verbs es marquen la persona (sent la marca de tercera persona nul·la) agent i pacient.
Els numerals en diferents llengües muskogi són:[3]
GLOSSA | Oriental | Occidental | PROTO- MUSKOGI | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Alabama | Koasati | Mikasuki | Muskogi | choctaw | Chickasaw | ||
'1' | čáffàːka | čaffáːkan | ɬáàmen | hámkin | əčəffə | čáffa | *čáffa-(ːkan) |
'2' | tòklo | tóklon | toklan | hokkôːlin | tokᵊlo | toklo | *tóklo-(n) |
'3' | tótčìːna | toččíːnan | točeːnan | toččîːnin | toččɪːna | toččíʔna | *totčíːna-(n) |
'4' | óstàːka | ostáːkan | šéetaːken | ôːstin | oštə | ošta | *óšta-(ːkan) |
'5' | táɬɬàːpi __ |
__ cahappáːkan |
__ čahkeːpan |
__ čahkîːpin |
taːɬɬaːpɪ __ |
taɬɬáʔpi __ |
*taɬɬáːpi-(n) *čahkiːpi-(n) |
'6' | hánnàali __ |
hannáːlin __ |
__ eːpaːken |
__ iːpâːkin |
hənnaːlɪ __ |
hannáʔli __ |
*hannáːli *iːpaːkin |
'7' | ontòklo | ontóklon | kolapaːken | kolapâːkin | õtokᵊlo | ontoklo | *on-tóklo-(n) |
'8' | ontótčìːna | ontoččíːnan | tošatapaːken | činapâːkin | õtoččɪːnə | ontoččíʔna | *on-tóklo-(n) |
'9' | čákkàːli | čakkáːlin | ošnapaːken | ostapâːkin | čaːkkaːlɪ | čakkáʔli | *on-totčíːna-(n) |
'10' | pókkòːli | pokkóːlin | pokoːlen | páːlin | poːkkoːlɪ | pokkóʔli | *pokkóːli |