Llengües pano-tacanes

Llengües pano-tacanes

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	51.000  (2009 )
Autòcton de	selva amazònica
Estat	Brasil, Perú i Bolívia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Codis
Glottolog	pano1259
Linguist List	pata

Les llengües pano-tacanes (també conegudes com Pano-takana i tacapano)^[1] constitueixen una família de llengües parlades al Perú, oest del Brasil, Bolívia i anteriorment nord de Paraguai.

Classificació

Llengües de la família

Usualment es considera a la família pano-tacana com composta per dues branques: les llengües pano i les llengües takana.^[2] S'han registrat una mica més d'una trentena de llengües Pano. Les següent llista reflecteix les dues branques, però no les subdivisions internes de cada branca (inclou el nombre estimat de parlants de cadascuna amb la data del càlcul):

I. Branca Pano

1. Kaxararí (coneguda també com Kashararí) 270 (2001)^[3]

2. Kulino (o Culino) (†)

3. Nocamán (o Nokamán) (†)

4. Cashibo (o Cacataibo, Kashibo) 5.000 (1999)^[4]

5. Pánobo (†)

6. Huariapano (o Pano, Waripano) (†)

7. Shipibo (o Shipibo-Conibo, Shipibo-Konibo) 26.000 (2003);^[5] 30.000 (2008)^[6]

8. Capanahua (o Kapanawa) 390 (2000)^[7]

9. Marúbo (o Marobo) 1.040 (2000)^[8]

10. Waninawa (o Katukína) 315 (1998)^[9]

11. Remo (o Sakuya, Kukini) (†)

12. Tuxinawa (o Tushinawa) (†)

13. Amahuaca (o Amawaka) 220 (1995-2000)^[10]

14. Iskonawa (o Iscobakebo, Iskonawa) 82 (2000)^[11]

15. Cashinahua (o Kashinawa, Kaxinawa, Tuxinawa) 2.000 (2003)^[12]

16. Sharanawa (o Marinahua, Mastanahua, Parquenahua) 453 (2000-2007)^[13]

17. Yawanawa (o Yaminawa) 1.390 (2000-2003)^[14]

18. Atsahuaca (o Yamiaca, Atsawaka-Yamiaka) (†)

19. Parannawa (†)

20. Puinaua (o Poyanawa) 12 (1992)^[15]

21. Xipinahua (o Shipinawa) (†)

22. Karipuna

23. Pacahuara (o Pacaguara, Pakaguara) 17 (2000)^[16]

24. Chácobo (o Chákobo) 550 (2000)^[17]

25. Shaninawa (o Xaninaua, Shanenawa, Xanenaua)

26. Sensi (†)

27. Mayoruna-Matsés (o Matse, Matis, Majoruna)

II. Branca tacana

28. Tacana (o Tupamasa, Takana)

29. Reyesano (o San Borjano, Maropa)

30. Araona (o Carina, Cavina)

31. Cavineño (o Kavinenya)

32. Ese ejja (o Ese’eha, Tiatinagua, Chama, Huarayo, Guacanawa, Chuncho, Eseʔexa, Tatinawa, Ese exa)

33. Toromona (†)

La majoria de llengües pano es parlen o bé al Perú o bé en la part occidental del Brasil i a Bolívia. D'altra banda totes les llengües tacanes es parlen a Bolívia (encara que l' Ese’ejja es parla també al Perú). Per a les llengües pano s'han proposat almenys quatre subramas internes en les classificacions més recents. Algunes precisions a les dades exposades en la taula:

1. Kulino, Nocamán, Pánobo, Huariapano, Remo, Tuxinawa, Atsahuaca, Parannawa, Xipinahua, Sensi, i Toromona són actualment llengües mortes (o total d'11 llengües).
2. El signe (†) indica que aquesta llengua està extingida o és llengua morta.

Relació amb altres llengües

Existeixen diverses propostes de relació entre les llengües pano-tacanas i altres famílies. Per exemple J. A. Suárez (1973), seguint a Swadesh (1960) proposa alguna evidència d'elements similars entre el pano-tacano i altres grups com el mosetén, el chon i llengües aïllades com el cayubaba i el yuracaré (tipològicament totes aquestes llengües són algutinants). M. R. Key (1978) suggereix que podria existir algun parentiu entre el pano-tacano, el maputxe, el mosetén i el chon. No obstant això, tots dos treballs usen la comparació lèxica multilateral entre llengües modernes que produeix, en general, pitjors resultats que la comparació binària entre dues protollengües reconstruïdes.

Característiques comunes

Tant les llengües pano com les llengües takana mostren ergativitat escindida pel que molts postulen aquesta característica per al proto-pano-takana.^[18]

Fonologia

El sistema fonològic de les llengües pano sol tenir quatre vocals /i, a, ɨ, o/ enfront de les també quatre vocals de la majoria de llengües takana /i, e, a, o/. El sistema consonàntic les llengües pano solen tenir més o menys que el de les llengües takana.

Pronoms

Les marques de persona mostren gran similitud en totes dues llengües:^[19][20]

GLOSSA	Llengües pano			Llengües takana		proto-pano- takana
	Panobo	Yaminawa	Shipibo	Cavineña	Takana
1a persona singular	e-	e-	e-	ʔɨʔ- e-		*i-
2a persona singular	mi-	mi-	mi-	mi- me-		*mi-
3a persona singular	ja-	a-	ja-
1a persona plural	no-	no-	no-

A més els pronoms en la seva forma ergativa requereixen tant en llengües pano com en llengües takana la marca d'ergatiu -ra quan aparerecen al principi de la frase:

e-n-ra kinan-ke (shipibo, família pano)

'(el) vaig vomitar'

e-ra bak^we a-k^ware (Caviñena, família takana)

'(el) vaig dir'

Morfosintaxi

Les llengües pano-tacanas tenen com a ordre dominant SOV i presenten en uns certs contextos alineament morfosintàctic de tipus ergatiu, sovint en la forma d'ergativitat escindida.

Referències

1. Aquesta denominació va ser usada per Morris Swadesh (1960): "Afinidades de las lenguas amerindias", Akten des 34. Internationalen Amerikanisten Kongress, pp. 729-38. Viena
2. Adelaar & Muysken 2004; Kaufman 1990, 1994
3. Ethnologue report for language code - Kaxararí
4. Ethnologue report for language code - Cashibo-Cacataibo
5. Ethnologue report for language code - Shipibo-Conibo
6. Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 212, ISBN 978-0-520-25560-9.
7. Ethnologue report for language code - Capanahua
8. Ethnologue report for language code - Marúbo
9. Ethnologue report for language code - Katukína, Panoan
10. Ethnologue report for language code - Amahuaca
11. Ethnologue report for language code - Isconahua
12. Ethnologue report for language code - Kashinawa
13. Ethnologue report for language code - Sharanahua
14. Ethnologue report for language code - Yaminahua
15. Ethnologue report for language code - Poyanáwa
16. Ethnologue report for language code - Pacahuara
17. Ethnologue report for language code - Chácobo
18. Shell, 1975, pp.99-104.
19. Eugene E. Loos, 1999
20. Pilar Valenzuela, 2000

Bibliografia

• Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Versión en línea: http://www.ethnologue.com).
• Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
• Key, Mary R. (1979). The grouping of South American languages. Tübingen: Gunter Narr Verlag.
• Loos, Eugene E. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250. ISBN 0 521 57021 2. 
• Suárez, Jorge A. (1973). "Macro-Pano-Tacanan", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 3 (Jul., 1973), pp. 137-154.
• Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America. Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universidad de Leiden.