Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies |
Les llengües tiniguanes són un grup de llengües indígenes mal documentades i (gairebé)extintes parlades anteriorment als departaments colombians de Caquetá i Meta.[1]
D'acord amb la tradició els tinigua van migrar al seu actual territori a principis del segle xx, des del riu Yarí al departament de Caquetá, on convivien amb pobles witotos. El tinigua es considerava extint fins que es van trobar 2 parlants que ja eren ancians en els anys 1990. Encara en 1940 hi havia un nombre important de parlants i les dones tinigua eren monolingües, tot i que la majoria d'homes parlava castellà en algun grau.
Una de les primeres referències als Pamigua és la de Rivero (1763) que explica que vivien entre Concepción de Arama (Meta) i el Guaviare. No obstant això es desconeix quan va desaparèixer aquest grup, encara que abans de la seva desaparició F. Toro va recollir un vocabulari d'aquesta llengua.
El reconeixement del parentiu del tinigua amb el pamigua va ser provat per Castellví (1940) a partir dels vocabularis pamigua recol·lectats F. Toro i publicats per Ernst (1895).
Es coneixen tres llengües d'aquesta família de les quals dues es consideren totalment extintes (pamigua, majigua) i el tinigua està gairebé-extint ja que només comptava amb dos parlants ancians cap a 1990. Tampoc se sap res del majigua (Campbell 2012).[1] Fou parlada entre els rius Ariari i Meta a Colòmbia.[2]
Jolkesky (2016) també assenyala que hi havia similituds lèxiques amb l'andaquí.[3]
Castelleví (1940) va ser el primer a reconèixer el parentiu entre el tinigua estudiat per ell mateix i les dades del pamigua publicats gairebé mig segle abans per a. Ernst. Els següents termes lèxics del tinigua i el pamigua procedeixen de Castellví i Ernst (la reconstrucció del proto-TP és aproximativa):[2]
GLOSSA | Tinigua | Pamigua | PROTO-TP |
---|---|---|---|
'ull' | zəti, zuti | sete | *zóti |
'home' | psätseyá | piksiga | *p |
'dona' | ñíza | ništá | *niz- |
'aigua' | ñikwáiši | nikagé | *nikwagi |
'foc' | ičísa | ekisá | *ekisa |
'gos' | šámno | šannó | *šamno |
'jaguar' | žíña | šiñaga | *žíña- |
'dacsa' | tyoka | šukšá | *tyok- |
'cinc' | šopa-kuáša | saksu-kuaša | 1+kwaša |
'onze' | čimatóse-kiésä | čipse ipa-kiaši |