Llengües del Perú

Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de segle xxi, són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles. El panorama lingüístic del Perú és bastant complex, els comptes van des de 43 llengües a més de 60, segons la divisió dialectal que es consideri. La gran majoria d'aquestes llengües són indígenes, encara que la llengua més estesa és el castellà, la llengua materna del 83,9% dels habitants. L'espanyol és seguit per les llengües indígenes, principalment les llengües quítxues (13,2% en conjunt) i l'aimara (1,8%). A les zones urbanes del país, especialment a la regió costanera, predomina el monolingüisme de l'espanyol; mentre que en moltes zones rurals del país, particularment en l'Amazonia, dominen les poblacions multilingües.^[1]

Situació lingüística

Segons Peter Landerman els jesuïtes van traduir fragments del cànon cristià a unes 150 llengües indígenes de l'Amazonia peruana, de les quals en l'actualitat en sobreviuen només unes 60.^[2]

En l'àmbit polític, són idiomes oficials l'espanyol i, a les zones on predominen, el quítxua, l'aimara i les altres llengües aborígens.^[3]

En la selva amazònica peruana es parlen 43 llengües originàries, que s'agrupen en 15 famílies i es diversifiquen en prop de 120 varietats locals recognoscibles.

**Població segons llengua materna majors de 5 anys**
Llengua	1993		2007		2017
Llengua	Total	Percentatge^[4]	Total	Percentatge^[4]	Total	Percentatge^[5]
Castellà	15.405.014	80,27%	20.723.489	83,92%	22.209.686	82,60%
Quítxua	3.177.938	16,56%	3.360.331	13,02%	3.799.780	13,9%
Aimara	440.380	2,29%	434.372	1,76%	450.010	1,70%
(una altra llengua aborigen)	132.174	0,69%	223.941	0,91%	210.017	0,8%
(llengua estrangera)	35.118	0,18%	21.097	0,09%	48.910	0,4%
(sense resposta / sordmut)	117.979		28.905

Llengües autòctones del Perú

S'han identificat 47 llengües originàries del Perú i 19 famílies lingüístiques, així com 37 llengües extintes.^[6] Les llengües natives es parlen, sobretot, en els Andes centrals i en la selva amazònica. Un nombre considerable de les llengües septentrionals andines es parlaven en la costa nord i els Andes septentrionals, però es van extingir en aquest país durant el segle xix (veure idioma culli, idioma mochica, llengües tallán, llengüe).

Les úniques llengües natives andines en ús actualment són el quítxua, l'aimara, el jaqaru i el cauqui; mentre que la regió amazònica alberga una major varietat de llengües, sent les llengües més parlades l'ashaninka i l'aguaruna. Actualment s'han definit 19 famílies lingüístiques al territori peruà, 2 andines (aru i quítxua) i 17 amazòniques,^[7] i encara una altra quinzena o més de llengües aïllades i no classificades.

Tots els departaments del Perú presenten parlants de llengües originàries. Fins i tot es pot afirmar que Lima és el departament que concentra la major diversitat lingüística al Perú, ja que els parlants solen migrar a aquesta ciutat. Hi ha parlants de llengües originàries que s'han assentat recentment en departaments molt llunyans als espais que ocupaven tradicionalment. És el cas d'alguns shipibo que s'agrupen en l'assentament urbà Cantagallo al districte del Rímac, departament de Lima, i d'alguns awajún assentats al districte de Ventanilla en el Callao. També hi parlants de la llengua ashaninka assentats en els districtes de Chosica i Ate, i alguns parlants de la llengua matsigenka, al districte de Puente Piedra, a la capital del Perú. Si bé els parlants d'algunes llengües originàries se situen en conques o rius, afluents de rius, entre d'altres, en aquesta secció es presenta només la ubicació per departament. Les llengües originàries es poden classificar, segons el seu abast, per departament, per província i per districte.^[8].

De les 47 llengües vigents en el Perú, el quítxua és la llengua que es parla en la majoria de departaments del país. Entre algunes llengües amazòniques, trobem el ashaninka que es parla en 9 departaments; el awajún, en 7 departaments; el shipibo, en 5 i; el matsigenka, en 4.^[9]

En l'actualitat se sap que les llengües que van poder haver-se emprat en el Perú sobrepassen fàcilment les 300; fins i tot, cronistes com Acosta parlen de 700. No obstant això, des de l'època de conquesta, durant el Virregnat i després de la independència, la desaparició dels indígenes (per epidèmies, treballs forçats i mestissatge) i la discriminació antiindígena per part de la població blanca i mestissa, així com del govern peruà (que va imposar l'espanyol) van reduir el nombre de llengües indígenes a menys de les 150 de l'actualitat. Així i tot, el nombre és major, però desproporcionat. La següent llista és de les llengües parlades avui dia i aquelles extintes al segle xx o en extinció (en cursiva).

Classificació

Les llengües nadiues del Perú pertanyen a 19 famílies lingüístiques provades, estant documentades a més a prop d'una quinzena de llengües més, entre llengües aïllades i llengües no classificades, moltes d'elles extintes (aquestes són assenyalades amb el signe †). La següent llista recull més de 95 llengües entre llengües vives i llengües extintes:^[10]

Classificació de les llengües indígenes del Perú
Familia	Grup		Llengua	Territori
Llengües aimara Una família demogràfica i històricament destacada, la branca nord va patir la pressió expansiva del Quítxua mentre que la branca sud segueix tenint molts parlants.	Aru septentrional		Jaqaru	Yauyos
	Aru septentrional		Kawki	Yauyos
	Aru meridional		Aymara	Puno
Llengües arawanes Una petita família amb llengües a Brasil i Perú. Alguns autors consideren que aquestes llengües estarien emparentades amb l'arawak.	Dení-culina		Culina	Ucayali
Llengües arawak Es tracta de la família de llengües ameríndies amb mes llengües a Sud-amèrica.	Septentrional	Noramazònic	Resígaro	Loreto
	Meridional	Sud-oest	Iñapari (†)	Madre de Dios
			Mashco piro (†)	Madre de Dios
			Yine	Madre de Dios, Ucayali, Loreto
		Campa	Ashaninca	Cusco
			Asheninca	Cusco
			Axininca	Cusco
			Campa de Pajonal	Cusco
			Caquinte	Cusco
			Machiguenga	Cusco
			Nomatsiguenga	Cusco
		Amuesha-Chamicuro	Amuesha	Cusco
		Amuesha-Chamicuro	Chamicuro (†)	Loreto
Llengües bora–witoto Alguns autors questionen que las llengües bora i las llengües huitoto formen una única familia degut a las grans divergències entre els dos grups.	Bora		Bora	Loreto
	Bora		Muinane	Loreto
	Witoto		Coixoma	Loreto
			Meneca	Amazonas
			Murui
			Nonuya
			Nüpode witoto	Loreto
			Ocaina	Loreto
Llengües cahuapanes .			Cayahuita-Cahuapana (†)	Loreto
Llengües cahuapanes .			Jebero	Loreto
Llengües candoshi-chirino .			Candoshi	Loreto
Llengües candoshi-chirino .			Chirino (†)	Amazonas, Cajamarca
Llengües harákmbut .			Amarakaeri	Madre de Dios
Llengües harákmbut .			Huachipaeri	Madre de Dios
Llengües hibito-cholón .			Cholón	San Martín
Llengües hibito-cholón .			Hibito	San Martín
Llengües jívaro .	Aguaruna		Aguaruna	Amazonas, Cajamarca, San Martín
	Shuar-Huambisa		Achuar	Loreto
	Shuar-Huambisa		Huambisa	Amazonas, Loreto
Llengües pano-tacanes Una de las famílies amb mes llengües diferents en Perú.	Pano	Yaminawa	Amahuaca	Madre de Dios, Ucayali
			Cashinahua	Ucayali
			Sharanahua	Ucayali
			Yaminawa	Ucayali
		Chacobo	Arazaire (†)	Cuzco
			Atsahuaca (†)	Madre de Dios
			Yamiaca (†)	Madre de Dios
		Capanawa	Capanahua	Loreto
			Isconahua	Ucayali
			Marubo	Ucayali
			Pánobo (†)	Loreto
			Remo (†)	Loreto
			Shipibo	Ucayali
		Altres	Cashibo	Ucayali, Huánuco
			Mayo-Pisabo	Loreto
			Mayoruna	Loreto
			Nahua	Cuzco, Madre de Dios, Ucayali
			Nocamán (†)	Ucayali
			Sensi (†)	Loreto
	Tacano		Ese'ejja	Madre de Dios
Llengües peba-yagua .			Peba (†)	Loreto
			Yagua	Loreto
			Yameo (†)	Loreto
Llengües quítxues Aquestes llengües constitueixen una família de llengües diferents donat que no totes les varietats de quítxues son intercomprensibles.	Quítxua I	Quítxua I central	Quítxua ancashino	Ancash
			Quítxua huanca	Junín
			Quítxua yaru	Junín, Pasco
		Quítxua I perifèric	Quítxua de Pacaraos	Distrito de Pacaraos (Huaral)
	Quítxua II	Quítxua II-A	Quítxua cajamarquino	Provincia de Cajamarca
			Quítxua Incawasi-Cañaris	Districtes de Incahuasi i Cañaris
			Quítxua yauyino	Provincia de Yauyos
		Quítxua II-B	Quítxua chachapoyano	Províncies de Chachapoyas i Luya
			Quítxua lamista	Provincia de Lamas, Valle del Huallaga
			Quítxua norteño	Loreto
		Quítxua II-C	Quítxua ayacuchano	Ayacucho, Huancavelica
		Quítxua II-C	Quítxua cuzqueño	Cusco
Llengües tallán-sechura Es un conjunt de llengües mal conegudes, que estan extingides des de finals del segle xviii o principis del XIX, l'única informació existent son algunes llistes de vocabulari.	Atallano		Catacaos	Districte de Catacaos
	Atallano		Colán	Districte de Colán
	Sechura		Olmos	Districte de Olmos
	Sechura		Sechura	Provincia de Sechura
Llengües tucanas Aquesta família està formada per un gran nombre de Llengües localitzades en el sud de Colòmbia i a part de Brasil.	Occidental	Suroccidental	Orejón	Loreto
Llengües tupí Es tracta de la família de llengües ameríndies amb mes llengües a Amèrica del Sud, especialment a Brasil.	tupí-guaraní	subgrup III	Cocama-cocamilla	Loreto
	tupí-guaraní	subgrup III	Omagua	Loreto
Llengües záparas .	Grup I		Cahuarano (†)?	Loreto
	Grup I		Iquito	Loreto
	Grup II		Arabela	Loreto
			Andoa-shimigae (†)?	Loreto
			Conambo (†)	Loreto
			Záparo (†)?	Loreto
Llengua aïllada S'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit.			Culli (†)	La libertad, Cajabamba
			Mochica (†)	Departament de Lambayeque
			Munichi (†)	Loreto
			Quingnam (†)	Lima, Ancash, La Libertad
			Taushiro	Loreto
			Tikuna	Loreto
			Urarina	Loreto
Llengua no classificada A més hi ha un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extingits, que no han pogut ser classificades per falta de informació. Veure per exemple Llengua no classificada.			Aguano (†)	Loreto
			Bagua (†)	Regió de l'Amazones, Regió de Cajamarca
			Chacha (†)	La Libertad, San Martín
			Copallén (†)	Amazonas
			Omurano (†) (zápara?)	departament
			Patagón (†) (carib?)	Amazonas, Cajamarca
			Sacata (†)	Cajamarca
			Tabancale (†)	Cajamarca
			Terikaka (†) (zápara?)	Loreto

Quítxua

El quítxua és la segona llengua del país, per nombre de parlants. És oficial on és predominant, encara que des del punt de vista lingüístic ha d'entendre's com una família de llengües emparentades o com una macrollengua, així per exemple Ethnologue distingeix més de 25 varietats de quítxua al Perú. De fet els 4 grups principals en què es divideix el quítxua (Quítxua I, Quítxua IIA, Quítxua IIB i Quítxua IIC), els quatre estan representats al Perú.

Aimara

L'aimara és la tercera llengua del país, per nombre de parlants, amb prop de mig milió de parlants al Perú. Predomina actualment en el sud del país, en els departaments de Puno, Moquegua i Tacna.

Altres

La resta de llengües indígenes del Perú compten amb més de 105 mil parlants en conjunt i es parlen bàsicament en l'orient i nord del país, en els departaments de Loreto, Mare de Déu i Ucayali.^[11] El nord del Perú (Loreto) és probablement la part més diversa del país des del punt de vista lingüístic, ja que en ella abunden les petites famílies de llengües i llengües aïllades.

En el nord del Perú es troben cinc petites famílies: les cahuapana, jívara, zápara, peba-yagua i bora-witoto, aquestes famílies es parlen principalment en departament de Loreto, així com en àrees adjacents de Brasil, Colòmbia i l'Equador. La majoria d'aquests grups van ser delmats en el "boom del cautxú" a principis del segle xx. A la regió del riu Putumayo la població va caure de 50 mil a entre 7 mil i 10 mil en la primera dècada del segle xx.

En el departament d'Ucayali predominen les llengües pano, mentre que en la selva alta (muntanyenca) de la conca del riu Ucayali predominen les llengües arawak meridionals.

Idiomes al·lòctons

Un idioma al·lòcton d'un territori és una llengua l'origen històric traçable de la qual és conegut i cau fora d'aquest territori i va ser portat a aquest territori per conquesta, immigració o colonització.

L'espanyol del Perú

Al Perú, l'idioma més estès és l'espanyol, que compta amb quatre dialectes en aquest país: l'espanyol equatorial, l'espanyol peruà riberenc, l'espanyol andí i l'espanyol amazònic.

Altres

A més de l'espanyol, que és la llengua al·lòctona per excel·lència, existeixen altres llengües no originàries del Perú, parlades actualment com a resultat de processos migratoris.

Si bé és cert que existeix un gran nombre de colònies d'estrangers al Perú, la majoria d'aquestes va abandonar la seva llengua originària. Entre les comunitats principals d'immigrants estan estesos el japonès, el xinès i el cantonès com a exemples més clars, i en molta menor mesura, l'alemany (selva central en Pozuzo i Oxapampa), l'italià (àrees urbanes de Lima i Arequipa), l'àrab i l'hindustànic (dialecte urdú). Aquests dos últims són producte de les recents onades immigrants des de Palestina i Pakistan. El Francès també és una llengua que s'està arrelant en el departament de Loreto, ja que per mitjà d'una campanya de l'Aliança Francesa, el francès va ser ben rebut per la població peruana especialment la iquitenya. Últimament també tenen molta influència l'anglès, per la quantitat de turistes i residents nord-americans i britànics, el portuguès i el portunyol, que és bastant usat a les regions frontereres d'Ucayali, Loreto i Madre de Dios.

Bibliografia

Sullón Acosta, Karina Natalia (coord.). Documento Nacional de Lenguas Originarias del Perú. Ministerio de Educación. República del Perú, 2013 [Consulta: 4 novembre 2015]. Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine.
Adelaar, Willem F. H.; Muysken, Pieter C. The languages of the Andes.. Cambridge language surveys. Cambridge University Press., 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.
Dixon, Robert M. W.; Aikhenvald,, Alexandra Y. Aikhenvald,. The Amazonian Languages. Cambridge University Press, 23 setembre 1999. ISBN 978-0-521-57021-3.

Referències

↑ Dean, Bartholomew. Urarina Society, Cosmology, and History in Peruvian Amazonia.
↑ Gibson, Michael Luke. El muniche: un idioma que se extingue, 1996.
↑ Constitución política del Perú, art.48
↑ ^4,0 ^4,1 Respecte al total de declarants.
↑ inei.gob.pe. «Perú: perfil sociodemográfico (Censo 2017)», 01-08-2018. [Consulta: 20 setembre 2018].
↑ Sullón Acosta, 2013, p. 13.
↑ Sullón Acosta, 2013, p. 19.
↑ Sullón Acosta, 2013, p. 32.
↑ Sullón Acosta, 2013, p. 33.
↑ Sullón Acosta, 2013, p. 14.
↑ Adelaar i Muysken, 2004, p. 610-624.

Vegeu també

María Sumire, impulsora de la Llei de Llengües del Perú (2011)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües del Perú

Mapa lingüístic de Perú
Resonancias.org Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine. – Llengües aborígens del Perú.
Centre de Recerques Peruanes
Institut Lingüístic d'Estiu - Perú
Perú tiene 47 lenguas nativas, la mayoría habladas en la selva amazónica (castellà)

[1] Dean, Bartholomew. Urarina Society, Cosmology, and History in Peruvian Amazonia.

[2] Gibson, Michael Luke. El muniche: un idioma que se extingue, 1996.

[3] Constitución política del Perú, art.48

[Respecto-4] 4,0 ^4,1 Respecte al total de declarants.

[Resultados_censo_2017-5] .gob.pe. «Perú: perfil sociodemográfico (Censo 2017)», 01-08-2018. [Consulta: 20 setembre 2018].

[FOOTNOTESullón_Acosta201313-6] Sullón Acosta, 2013, p. 13.

[FOOTNOTESullón_Acosta201319-7] Sullón Acosta, 2013, p. 19.

[FOOTNOTESullón_Acosta201332-8] Sullón Acosta, 2013, p. 32.

[FOOTNOTESullón_Acosta201333-9] Sullón Acosta, 2013, p. 33.

[FOOTNOTESullón_Acosta201314-10] Sullón Acosta, 2013, p. 14.

[FOOTNOTEAdelaarMuysken2004610-624-11] Adelaar i Muysken, 2004, p. 610-624.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]