Llengües italooccidentals

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Llengües italooccidentals

Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques
Codis
Codi Glottolog	ital1285

Les llengües italooccidentals conformen el subgrup més gran de les llengües romàniques. Comprén 38 llengües en 2 branques:^[1][2] la italodàlmata i l'occidental.

• L'Italodàlmata, que reuneix:

1. L'italià, parlat a gairebé tota d'Itàlia però basat en l'italià central.
2. El napolità, parlat la Campània, però escampat per altres regions italianes com el sud del Laci i de les Marques, els Abruços, el Molise, la Basilicata, el nord de la Calàbria i el nord i el centre de la Pulla.
3. El sicilià, parlat a Sicília i illes adjacents, el centre i el sud de Calàbria, el sud de la Pulla i en un racó de la Campània.
4. El dàlmata, que és extingit.

• Les llengües romàniques occidentals són 32 i reuneixen:

1. El grup pirinenc-mossàrabic, que inclou dues llengües de dues branques diferents: l'aragonès, parlat al nord d'Aragó, i el mossàrab, que és extingit.
2. El grup gal·loibèric, que inclou:
   1. Les llengües gal·loromàniques, amb:
      1. Les llengües gal·loitàliques, que agrupen el piemontès, el lígur, el llombard (amb el llombard occidental i el llombard oriental), l'emilià-romanyol i el vènet, parlats a la vall del Po. Al vènet se li sol incloure l'istriot, si bé aquest també és considerat a part.
      2. Les llengües gal·lo-rètiques, que agrupen:
         1. Les llengües d'oïl, és a dir, el francès, el borgonyó, el xampanyès, el franc-comtès, el gal·ló, el lorenès, el normand, el picard, el poiteví, el saintongès i el való, parlades a França.
         2. El francoprovençal, parlat a l'Arpitània.
         3. Les llengües reto-romàniques, és a dir, el romanx, el ladí i el friülès, parlades als Alps, des de Ticino fins al Friül.
      3. Les llengües occitanoromàniques, que agrupen l'occità, parlat a Occitània, i el català, parlat als Països Catalans.
   2. Les llengües iberoromàniques, amb:
      1. El castellà, originari de Castella i parlat a Espanya així com a bona part de Llatinoamèrica.
      2. El galaicoportuguès, parlat a la franja occidental d'Ibèria i que representa l'ancestre comú de:
         1. El portuguès, parlat a Portugal i el Brasil.
         2. El gallec, parlat a Galícia.
         3. L'eonaviego, llengua de transició entre l'asturià i el gallec, parlada a cavall dels rius Eo i Navia.
         4. La fala de Xàlima, parlada a l'oest de la província de Càceres (Espanya).
      3. L'asturlleonès, parlat a Astúries, el País Lleonès, un racó del nord-est de Portugal i una petita àrea a cavall de les províncies espanyoles de Càceres i Salamanca.

Vegeu també

• Llengües romàniques

Enllaços externs

• Les llengües italooccidentals a l'Ethnologue

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=298-16
2. BADIA I CAPDEVILA, Ignasi. Diccionari de les llengües d'Europa. Barcelona, 2002: Enciclopèdia Catalana.