Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 100.000 (2008 ) |
Estat | Perú i Equador |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües jívaro-capahuanes | |
Codis | |
Glottolog | jiva1245 |
Les llengües jívaro o chicham[1] (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.
´Jívaro o jívaro´ va néixer de la percepció dels estudiosos estrangers, conqueridors i usurpadors dels territoris shuar, pel fet que els seus avis van ser guerrers per la defensa dels seus territoris per tant no es van deixar sotmetre als seus capritxos i cobdícies.[2]
S'accepta àmpliament que la família de llengües jivaroanas està formada per quatre llengües diferents parlades en l'actualitat, encara que les relacions entre elles són menys clares. Si bé alguns proposen la següent divisió:[3]
La veritat és que les llengües jivaroanas semblen ser àmpliament intel·ligibles entre si, i fins i tot alguns parlants d'aguaruna, presumiblement la llengua més divergent de la resta, afirmen que existeix intel·ligibilitat mútua completa amb el wambisa.[11] És per aquesta raó, que alguns lingüistes consideren que totes aquestes varietats són una sola macrollengua o continu dialectal, amb l'aguaruna com el dialecte més divergent. Aquesta divisió es fonamenta en diferent tractament dels fonemes del proto-shiwar r i h, que es confonen en aguaruna però es mantenen diferenciats en les altres tres llengües. A més d'aquestes llengües actualment parlades s'ha conjecturat que algunes llengües extintes com el palta i el malacato, possiblement eren llengües de la família jivaroana sobre la base de la toponímia i unes poques formes lèxiques conegudes, segons criteris purament geogràfiques podríem definir un grup meridional:
El jívaro es parla en els departaments de Loreto i Amazones, al nord del Perú, i a les províncies de Pastaza, Morona Santiago i província de Zamora-Chinchipe, a l'Orient de l'Equador. Té tres varietats: Shuar (també, Shuara), Achuar-Shiwiar (també, Achuara, Achual), i Huambisa (també, Wambisa). Gordon (2005) tracta aquestes varietats com a llengües diferents.
El aguaruna es parla en quatre departaments peruans: Amazones, Cajamarca, Loreto i San Martín.
Les llengües del grup sud s'estenien en el segle XVI en les actuals províncies de Loja i El Oro així com pel departament peruà de Cajamarca.
La llengua palta va ser classificada per Jacinto Jijón y Caamaño cap a 1940, seguit per Čestmír Loukotka com relacionada amb el jívaro. No obstant això, existeix tan poca documentació lingüística que la classificació de la mateixa no resulta possible. Kaufman (1994) afirma que existeix "poca semblança".
La no classificada anomenada candoshi sovint s'inclou en la família jívara (de fet Joseph Greenberg va encunyar el terme Jívaro-Candoshi). No obstant això, el candoshi també ha estat relacionada amb el záparo i el llengües arawak.)
Segons una altra proposta de Jorge Alberto Suárez les llengües jívaro juntament amb les llengües cahuapanes formarien la macrofamília Jívaro-Cahuapana (o Hívaro-Kawapána), segons una classificació incompatible amb la proposta de Greenberg.
Una altra agrupació hipotètica denominada macro-andina, inclouria tant a les llengües Jívaro-Cahuapana, com l'urarina, i a l'extint gününa-këna. Morris Swadesh proposa l'agrupació macro-jívara per a incloure a més a les llengües huarpes. L'agrupació andina de Greenberg esten encara més aquest macro-andí amb nombroses llengües. Aquestes últimes propostes han estat àmpliament criticades i compten amb poca evidència a favor seu. El següent esquema resumeix aquestes propostes abraçadores:
Andí (Greenberg) |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
L'inventari fonològic del proto-jívaro reconstruït per Payne (1981) és similar al sistema fonològic de les llengües jívares modernes:
Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Obstruents | Oclusivas | p | t | k | ||
Africadas | c | č | ||||
Fricativas | s | š | h | |||
Sonorants | No-nasal | w | i | g | ||
Nasal | m | n | ŋ |
En aquestes llengües /ŋ/ només es conserva com /ŋ/ només davant de /k/.
L'inventari vocàlic també és relativament simple i directament heretat per les llengües modernes:
Des del punt de vista de la tipologia sintàctica, les llengües jívares semblen mostrar un ordre sintàctic preferent SOV, posseeixen postposicions i en general usen construccions amb el nucli sintàctic situat al final. Els determinants no possessius també al nom. Els pronoms personals (possessius) precedeixen al nom.
Des del punt de vista de la tipologia morfològica són llengües aglutinants i gairebé exclusivament sufijantes. Morfosintácticamente presenten ergativitat escindida segons l'escala de animacidad del subjecte.
A causa de la seva distribució sintàctica i als prefixos que poden prendre les principals classes, no sembla existir distinció entre noms i adjectius. Els noms i adjectius no tenen flexió ni de gènere, ni de número, encara que admeten diminutius per exemple. Els noms i adjectius nus poden ser definits o indefinits, quan opcionalment es poden marcar com definits postponiendo un enclític o un determinant, o anteposant un pronom de tercera persona (com en els següents exemples del shuar):
En shuar quan un nom fa objecte directe del verb rep la marca -n d'objecte.
El verb és naturalment la part més complicada de la morfologia, en shuar, és el verb, l'estructura bàsica és:
La derivació inclou sufixos causatius, marcadors de canvi de diàtesi.
Els numerals en les dues llengües jívares són:
GLOSSA | Achuar | Aguaruna | Huambisa | PROTO- SHIWARA |
---|---|---|---|---|
'1' | či-kíčikɪk | ma-kíčik | čikiči | *kíčik |
'2' | hímʸɛr | himaŋ | himar | *hímaŋ |
'3' | kambátam | kampáːtum | kampatum | *kampátum |
'4' | áindʸuk àindʸuk | ipák úsumat | aintuk aintuk | |
'5' | čikíčikɪk uwɨ̕h amuá |
makíčik uwɨ̕há amuá |
čikičik uwɨhan amua |
*kíčik uwɨhá amwá |
'6' | (sɛ́is) | uwɨhá makíčik ihúk |
čikičik uwɨhan amua iraku |
*uwɨhá + 1 |
'7' | (siɛ́ti) | uwɨha himáha ihúk |
himaɾ uwɨhan amua iɾaku |
*uwɨhá + 2 |
'8' | (úču) | uwɨha kampáːtum ihúk |
kampatum uwɨhan amua iraku |
*uwɨhá + 3 |
'9' | (nuívi) | uwɨha ipákusumat ihúk |
ipak usumak | *uwɨhá + 4 |
'10' | mai uweh amuá | uwɨha maj amwá |
hímaŋa uwɨhan amua | *himara uwɨhá amwá |
Els termes entre parèntesis són préstecs de l'espanyol.
El proto-shuar reconstruït dels idiomes shuar, achuar, aguaruna, i huambisa per Payne (1981):[13]
№ | GLOSSA | PROTO- SHUAR |
---|---|---|
1 | canya de sucre | *pagaata |
2 | huangana | *páki |
3 | tapir, sachavaca | *pamáu |
4 | pedra suau; roques | *pámpa |
5 | piranya; carib (peix) | *páni |
6 | boa | *pangki |
7 | fer amb fusta | *papá- |
8 | bassa | *pápangku |
9 | ger niu | *pásu- |
10 | pis | *páta |
11 | cansar-se | *pimpí- |
12 | gavilà | *pínchu |
13 | plat de fang | *piníngka |
14 | avispa peitaa | *piyu |
15 | lateralment; costat | *pee |
16 | llit | *pegáka |
17 | ple | *pigákuu |
18 | posar ous | *petsá- |
19 | vestit | *pee-tái- |
20 | llampec | *pééma |
21 | enredar | *pempé- |
22 | enroscar | *pénu- |
23 | bo o agradable | *péngkenga |
24 | gripau | *puwáchi |
25 | pàlid | *putsu |
26 | quedar | *puhá- |
27 | blanc | *púhu |
28 | òliba | *púmput(u) |
29 | tancar els ulls | *pusá- |
30 | saba | *púwa- |
31 | granota | *puwínta |
32 | arpó | *púya |
33 | dir | *ta- |
34 | venir d'avall | *ta |
35 | treballar | *ta(ká-) |
36 | carregar en la mà | *taka- |
37 | guacamai; groc | *takúmpe |
38 | llis | *taménga |
39 | hamaca | *támpu |
40 | estera | *tanísha |
41 | canya brava | *tangkána |
42 | domesticat | *tangku |
43 | taula en què es fan olles | tátangki |
44 | picot | tatashama |
45 | corona | tawáasa |
46 | genoll | tikíshi |
47 | fil per a amarrar vestit | tingingkása |
48 | grill | tingkisháapi |
49 | nou de la gola | títi |
50 | alacrà | titíngki |
51 | poll | téma |
52 | tenir frisança; està irritat | tengé- |
53 | ficar-se al llit | tepa- |
54 | mosca | téte |
55 | embussar | tuhí- |
56 | caiguda d'aigua | túna |
57 | esgarrapa noia | túnchi |
58 | volta del riu | tuniku |
59 | aljaba (carabassa en què es guarda cotó) | túnta |
60 | arc de Sant Martí | tungkiyángka |
61 | huacara-pona, chonta | tuntúwampi |
62 | tambor | túntuwi |
63 | esquena | tuntúpe |
64 | desfer | tunga- |
65 | laringe; nou de la gola | tungú |
66 | bejuco | káapi |
67 | mosca petita | kaape |
68 | duro | katsúngama |
69 | oblidar | kahi- |
70 | enutjar | kahé- |
71 | germana de dona | kai |
72 | carbó | kái |
73 | fort | kaka- |
74 | podrit | ca(ca-ngú) |
75 | atapeït; ple | káki |
76 | comején | kámau |
77 | dormir | kana- |
78 | somni | kángi |
79 | boquichico (peix) | kángka |
80 | barb | kangkáhi |
81 | arrel | kangkápe |
82 | lladre | kása |
83 | agutí, paca | (k)ásha(i) |
84 | nit | káshi |
85 | demà | kashíni |
86 | penis | káta |
87 | travessar el riu | katít- |
88 | ratolí | katipi |
89 | ajuntar-se molts | kau-na- |
90 | podrit | kaú- |
91 | lloro | kawáu |
92 | pedra | káya |
93 | tarda | kiyánga |
94 | peix | kihínu |
95 | fosquejar; dia | kinta |
96 | perico | (kí)ngusa |
97 | tenir set | kitá- |
98 | bambú | kéngku |
99 | tucà | kénguwa |
100 | nafra | kuchápa |
101 | zarigüeya | kuhánchama |
102 | cama | kuhápe |
103 | esquirol | kunámpe |
104 | animal | kúntinu |
105 | braç | kúntu |
106 | pensatiu | kúntutsa |
107 | coll | kuntúha |
108 | el temps d'engreixar; grassa | kúntu-ca |
109 | fer olor | kuntuú- |
110 | paludisme | kúngamaka |
111 | porc espí | kúngu |
112 | caragol de terra | kúngku |
113 | tortuga | kungkuwíma |
114 | ungurahui (palmera) | kungkúki |
115 | formiga | kúpita |
116 | nafra | kuwíma |
117 | orella | kuwíshi |
118 | pava | kúyu |
119 | baixar | ku (yú-) |
120 | sa; sanar | tsaga- |
121 | tabac | tsaangku |
122 | sogra | tsatsa |
123 | punta | tsaká-ngi- |
124 | fang | tsakúsa |
125 | madurar; plàtan madur | tsamá-, tsamáu |
126 | dit | tsánga |
127 | carabassa | tsápa |
128 | començar el dia | tsa(wá-) |
129 | verí | tségasa |
130 | freda; tinc fred | tse(tsé)- |
131 | córrer | tséke- |
132 | dard | tsétsaka |
133 | aranya | tsénge |
134 | tucà | tsukangkáa |
135 | riu avall | tsu(mú-) |
136 | caragol de riu | tsúntsu |
137 | arrencar | tsu(ngí-) |
138 | tallar | tsúpi- |
139 | curar | tsuwá- |
140 | calent | tsuwenga |
141 | estrènyer | cha- |
142 | pont | cháka |
143 | canastra | changkína |
144 | yarina (palmera) | chápi |
145 | parlar | chi(chá) |
146 | oreneta | chinímpi |
147 | canyís gran | chingkána |
148 | ocell | chíngki |
149 | llenya | chíngkimi(n) |
150 | mico machín | chénge |
151 | gallinazo | chuwángka |
152 | colze | chungk(úni) |
153 | mullar-se | chupi- |
154 | bufó vedat; choro (mico) | chúu |
155 | cunyat d'home | sái |
156 | pela, escorça | saepe |
157 | eruga (cuc) | sápi |
158 | chorrito d'aigua | sása |
159 | escuma | sáu |
160 | donar; vendre | la seva- |
161 | epidèmia, tos | sungkúnga |
162 | barba | súsu |
163 | coixejar | sutu- |
164 | matinada; medionoche | suwa- |
165 | pulmons | (el seu)wách(i) |
166 | coll | súwe |
167 | rata d'aigua | shakuwa |
168 | alegre, bé | shiinga |
169 | fletxa | shikí (la teva) |
170 | colom | shimpa |
171 | cantar | shi(ná-) |
172 | chonta (palmera) | shíngki |
173 | aixafar, omplir, empènyer | shíta- |
174 | enemic; gent | shuwánga |
175 | armadillo | (sh)ushu(wi) |
176 | panerola gran | shuúta |
177 | negre | shuwína |
178 | morir | ha- |
179 | roba | háanchi |
180 | mandíbula; boca | hángke |
181 | cérvol | hápa |
182 | escombrar; escombra | hapí- |
183 | candela; ull, foc | hii |
184 | rostir | hiyá- |
185 | sortir | hii-na- |
186 | dos | hímanga |
187 | ratapinyada | (h)íncham(a) |
188 | camí, viarany | hínta |
189 | fruit; llavor | *hingkai |
190 | amarrar; lligar | *hingká- |
191 | arribar; distància, allargar | *hegá- |
192 | casa | *hega |
193 | picaflor | *hémpe |
194 | cabell blanc | *hempee |
195 | est | *hu |
196 | agafar | *huú- |
197 | assecar | *huhú- |
198 | parir | *húnge- |
199 | matar | dt.- |
200 | és suficient | *máakee |
201 | mico blanc | *machíngku |
202 | tots dos | *mai |
203 | banyar | *maí- |
204 | floripondio | *maikuwa |
205 | sonall | *mákicha |
206 | cuixa | *máku |
207 | iuca | *máma |
208 | xanquer | *mánchu |
209 | paujil | *máshu |
210 | pulmons | *mayái |
211 | mar | *nayántsa |
212 | fred | *mícha |
213 | fregar | *mée- |
214 | ensumar, pudir; fer olor | *mehé- |
215 | esquerre; absentar; desviar | *ména |
216 | ferir, trencar | *mesé- |
217 | igual | *méteke |
218 | pedra aspra; roques | *muchíngki |
219 | olla gran | *muwitsa |
220 | fumar, xuclar; fum, núvols | *mukú- |
221 | poll de gallina; puça | *mukútsapa |
222 | gripau | *mukúntu |
223 | llet, teta | *múntsu |
224 | turó, lloma | *múnga |
225 | cap | *muu(*ké) |
226 | nom | *naa |
227 | jove | *nátsa |
228 | fer coses | *na(*há-*na-) |
229 | dolor, fer mal | *nahá-*na- |
230 | dent | *nái |
231 | esperar | *náka- |
232 | tajar, esberlar llenya; hender | *naká- |
233 | imitar; retrat, foto | *naku- |
234 | peix | *namáka |
235 | carn | *namángke |
236 | cuc | *námpicha |
237 | ballar; borratxo; festí | *nampé |
238 | volar; ala | *naná- |
239 | ungla | *nanchíki |
240 | lluna | *nántu |
241 | causar, origen | *nangká- |
242 | llança | *nángki |
243 | colobra | *nápi |
244 | vent | *nase |
245 | ayahuasca | *natéma |
246 | màscara | *nawátaa |
247 | peu | *náwe |
248 | cel | *nayáimpi |
249 | alt, gran | (*na)*yau |
250 | ell, ella | *nii |
251 | rentar | *nihá- |
252 | front | *nihái |
253 | ells | *níta |
254 | pit | *netsépe |
255 | saber; veritat | *neká- |
256 | penjar | *ne- |
257 | aquell | *nu |
258 | créixer un riu | *nuhá- |
259 | nas | *núhí |
260 | ou | *nuhíntu |
261 | fulla | *núka |
262 | molt | *núkape |
263 | mare | *núku |
264 | sang | *númpa |
265 | terra | *núngka |
266 | herba | *nupa |
267 | maní | *núse |
268 | dona; esposa; casar-se amb dona | *núwa |
269 | argila | *núwe |
270 | buit | *waa |
271 | perdiu | *waga |
272 | badallar | *waani- |
273 | posar-se dempeus | *wahá- |
274 | cunyat de dona | *wahé |
275 | veure; trobar | *wai- |
276 | entrar | *wa(i)- |
277 | sofrir | *wái- |
278 | pujar | (*wa)*ká- |
279 | caminar | wakáe- |
280 | pava | *wa(*ktse) |
281 | esperit | (*wa)*káni |
282 | estómac | *wáke |
283 | tornar | *waké- |
284 | ràpid | *wámake |
285 | bossa | *wámpachi |
286 | surar | *wampu- |
287 | turmell; nina | *wánuse |
288 | ràpid | *wángi |
289 | què; cosa | *wangí, wangíi |
290 | brut | *wapíku |
291 | conill | *wapungúsha |
292 | maquisapa (mico) | *wáshi |
293 | parany; estora | *washíma |
294 | bassa | *wáwa |
295 | brujear | *wawé- |
296 | formiga | *wáuma |
297 | anar | *we- |
298 | sal | *wée |
299 | avantpassats | *wéga |
300 | formiga comestible | *weeka |
301 | boca, llavi | *wénu |
302 | esquirol | *wíchingk(i) |
303 | granota | *wingisáma |
304 | formiga | *wísuta |
305 | bruixot, remeier | *wishinu |
306 | qui | ja |
307 | germà d'home | (ja)*tsu |
308 | ajudar | *yai- |
309 | fregar | *yaká- |
310 | espatlla | *yakái |
311 | a dalt | *yakí |
312 | vedat bufó | *yakúma |
313 | ara; nou; avui | *yama |
314 | achiote | *yámp(*iya) |
315 | guacamai | *yampúnaa |
316 | carregar a l'espatlla | *yána- |
317 | llangardaix | *yantánaa |
318 | parent | *yánuma |
319 | groc | (i)*angkúu |
320 | canviar | *yapa-*hí- |
321 | amarg | *yapáu |
322 | cara | *yápi |
323 | ahir; en el passat | *yáu |
324 | gos | *yawá |
325 | castigar | *yawí- |
326 | rata | *yáya |
327 | menjar | *yu- |
328 | aigua; ploure | *yúmi |
329 | nedar | (*yu)*ku- |
330 | cendra | *yúku |
331 | núvol; boirina | *yungangkima |
332 | fruit | *yungángke |
333 | gemma | *yunkemee |
334 | fàcil (negatiu) | *yúpi-*chuch |
335 | no; ser | a-*tsá |
336 | escriure | *agá- |
337 | fora | *agá- |
338 | tambo | *aáka |
339 | agarrar | *achí- |
340 | chonta (palmera); miriti, moriche, aguaje | *áchu |
341 | chacra | *áha |
342 | tombar | *ahá- |
343 | nigua | *ahuhu |
344 | casar-se amb home; espòs | *áishi- |
345 | verd (fruit) | *áeta |
346 | baixar-se | *aka |
347 | cuc | *áka |
348 | escopeta | *akangun |
349 | fetge | *akápe |
350 | pagar; car | *akí- |
351 | néixer | *akíi- |
352 | arete, adornar l'orella | *akii-tai |
353 | manar | *akupe- |
354 | vostè | *áme |
355 | budells, intestins | *ampusha |
356 | mussol; òliba | *ampúsha |
357 | acabar | *amú- |
358 | tábano | *anchi |
359 | acostar-se | *aní-*hi- |
360 | sentir | *ánta- |
361 | dibuix | *anu-*ká- |
362 | lluny | *angá- |
363 | declivi, pla inclinat, avenc | *angáu |
364 | lliure | *angkántu |
365 | tarda | *ángku |
366 | després | *angúma |
367 | vell | *angútu |
368 | cosir | *apá- |
369 | posar en el sòl | *apú- |
370 | tot | (a)*shí |
371 | una altra vegada | *atáke |
372 | vostès | *átumi |
373 | aquell | *áu |
374 | llegir; conversar | *áuhu- |
375 | pucacunga | *auntse |
376 | colpejar | *awá- |
377 | ventilar | *awá- |
378 | portar | (institutriu-) |
379 | descansar | *ayá-dt.- |
380 | bé | *ayu |
381 | alimentar | (a)*yú- |
382 | nosaltres | *ii |
383 | olla | (i)*chí(*naka) |
384 | excrement | *íha |
385 | cabdell de palmera; chonta (palmera) | *íhu |
386 | prestar | *iká- |
387 | muntanya | *íkama |
388 | inflar, vomitar | (i)*mu- |
389 | cuinar | *ina-*ngú- |
390 | llengua | *inái |
391 | endins | *inita |
392 | pèl | *intáshi |
393 | visitar | *ingá- |
394 | dejunar | *ihá-*ngu |
395 | trobar l'un a l'altre | *ingkú- |
396 | addició, amb tribuir, grup | *ingu- |
397 | amuntegar | *ingú- |
398 | tronar | *ipá- |
399 | achiote | *ipáku |
400 | callar | *itá- |
401 | pampanilla d'home | *itípi |
402 | manera, fàcil | *itú-r- |
403 | viu | *iwákuu |
404 | diable | *íwanchi |
405 | veure | *iyá |
406 | caure | *iyá- |
407 | anar davant | *ee- |
408 | buscar | *ega |
409 | esmolar | *etsá- |
410 | sol | (e)*tsa |
411 | comptar | *etse- |
412 | encara; últim | *éke |
413 | asseure | (e)*ké- |
414 | encendre la llum | *ekéi- |
415 | llit de dona, la meva esposa | *ekéntu |
416 | feta fallida; riu | *éntsa |
417 | carregar a l'esquena | *entsá- |
418 | cantar | *enge-*sám- |
419 | carregar | *enké-k- |
420 | tancar | *epe- |
421 | cremar | *esá- |
422 | cert | *éta |
423 | vespa | *éte |
424 | nen | *úchi |
425 | avisar | *uhá- |
426 | tos | *uhúka |
427 | extreure; obrir | *ukuwí- |
428 | os | *ukúnchi |
429 | germà, germana | *umá |
430 | acabar de fer | *umí- |
431 | bufar | (*um)*pú- |
432 | cridar | *untsú- |
433 | dret | *untsú |
434 | ramat, grup; molts | *untsu-*ngi |
435 | mosca | *únchi |
436 | puma | *untúchama |
437 | melic | *úntuchi |
438 | ploma, pèl | *únge |
439 | ronsoco | *ungkumiya |
440 | saliva | (o)*sú(*ki) |
441 | mancar de carn | *ushu- |
442 | amagar | *uú- |
443 | sarbatana | *úume |
444 | beure | (o)*wá- |
445 | mà | *uwé(*hi) |
446 | punyir | *uyú- |
447 | llúdria | *uy(o) |
448 | mandrós | *uyúshi |
El proto-shuar-candoshi reconstruït per Payne (1981):[13]
GLOSSA | PROTO- SHUAR-CANDOSHI |
---|---|
sachavaca | *pamaru |
piraña | *pani |
granota | *puwachi |
color mat | *pusr-o/a- |
blanc | *pu |
òliba | *pumput |
dir | *ta- |
treballar | *ta- |
aranya | *tunchi |
carabassa | *tunta |
podrit | ca- |
boquichico | *kángka |
paca | *asha |
ull | *katsi |
junts | *kayun |
podrida | ca-o |
lloro | *kawaaru |
pesat | *káya |
perico | *ngusa |
tenir set | *kita- |
esquirol | *kunampe |
porc espí | *kungu |
caragol | *kupungku |
baixar-se | k-o/a- |
dia | *sra- |
verí | *tsepasa |
fregeixi | *sre- |
a baix | *tsu-o/a- |
arrencar | *sr-o/a- |
tallar | *tsup-i/a- |
estrènyer | *tsitsa- |
parlar | *tri- |
bambú | *chingkana |
colze | *tsungk |
mico negre | *chuu |
cunyat d'home | *sai- |
escorça | *sraepe |
barba | *susu |
pulmons | *wach |
fletxa | *tsiki |
cantar | si- |
armadillo | *usru |
panerola gran | *shuruta |
ratapinyada | *incham |
xanquer | *mantru |
paujil | *mashu |
granota | *mukuntu |
cap | *muu |
fer | *na- |
les meves dents | *na- |
alt | *yau |
aquell | *anu |
buit | *waa |
porta | *wa |
pujar | ca- |
pava | *wa |
esperit | *kani |
bossa | *pampachi |
esquirol | *pchingk |
bruixot | *wishinu |
qui | *cha |
germà d'home | *sru- |
achiote | *yamp- |
llangardaix | *nta...na |
guacamai groc | *angku |
rata de la muntanya | *yania |
alimentar | *yu- |
nedar | *ku- |
nigua | *asru |
òliba | *ampusha |
lluny; un altre lloc | *anga- |
tot | *shi- |
el, ella | *au |
pucacunga | *aruntsi |
portar | ja- |
bé | *ayu |
alimentar | *yu- |
nosaltres | *ii |
olla | *chi- |
inflar | m-o/a- |
llengua | *nia- |
esmolar | *etsa- |
sol | *sra- |
asseure | *ke- |
encendre | *ke- |
bufar | *pu |
ploma | ungeix |
ronsoco | *ungkumiya |
salivar | s-o/a- |
prendre líquid | *wa- |
mà | *uwe |
llúdria | *uy |