Llengües karirí

Llengües karirí

Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macrogê
Codis
ISO 639-3	kzw
Glottolog	kari1254
Ethnologue	kzw
Linguist List	kari
IETF	kzw

Les llengües karirí, sovint considerades com a dialectes d'una única llengua, són un grup de llengües mortes, parlades al Brasil fins a la meitat del segle xx. Actualment els 4000 kariris que encara formen part del grup ètnic són monolingües en portuguès, encara que alguns pocs coneixen frases comunes i noms de plantes medicinals en la llengua original.

Classificació

Les quatre llengües karirí conegudes són:

1. el Kipeá (Quipea, Kirirí, Karirí Xokó, Xukurú-Karirí) (NE Bahia, Sergipe, grup ètnic: 1830 persones)
2. el Kamurú (Camuru) (E Bahia)
3. el Dzubukuá (Dzubucua) (illes del riu São Francisco al N Bahia)
4. el Sabujá (Sapoyá o Pedra Branca) (Centre de Bahia)

Existeixen descripcions gramaticals breus del Kipeá i el Dzubukuá. Del Kamurú i del Sabujá, només se'n conserven llistes de vocabulari.

Ribeiro va establir mitjançant l'anàlisi morfològica que existeix un parentiu probable amb les llengües gê, per la qual cosa usualment es considera que les llengües karirí constitueixen una branca de la macrofamília macro-gê. Greenberg, d'altra banda, les considera emparentades amb les llengües tupí, tot i que la seva hipòtesi no rep tant de suport com la de Ribeiro.

Els noms Xokó i Xukurú poden resultar confusos perquè s'han aplicat a llengües i pobles diferents del NE del Brasil.^[1]

Mapa del territori tradicional dels Kariri

Varietats

Seguidament hi ha un llistat de les llengües i dialectes llistats per Loukotka (1968), inclosos alguns noms de varietats no atestades.^[2]

• Kariri / Quipea / Cariri - parlat originalment a la Serra dos Velhos, a l'estat de Paraíba i més tard a Missão Velha, Missão Nova, Milagres, Crato, i altres, als estats de Paraíba, Pernambuco i Ceará.
• Kiriri / Dzubucua / Quiriri - parlat originalment a les illes del riu São Francisco prop de Cabrobó, a l'estat de Pernambuco.
• Sapuyá / Sabuya - originalment parlat a la Serra Chapada i més tard a Caranguejo, a l'estat de Bahia.
• Kamurú - parlat originalment al riu Pardo i a Pedra Branca.

Varietats no atestades:

• Iñamum - parlat a l'illa Inhamum, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.
• Quesque - parlat al riu Pajeú, a l'estat de Pernambuco.
• Abacatiara - parlat en una illa del riu São Francisco, també a l'estat de Pernambuco.
• Icozinho - parlat a la confluència del riu Salgado amb el Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
• Icó - parlat als rius Salgado, Piranhas i Peixe, a l'estat de Ceará.
• Calabaça - parlat al riu Salgado, a l'estat de Ceará.
• Cariú - parlat als rius Cariús i Bastiões, a l'estat de Ceará.
• Corema - parlat al riu Piancó, a l'estat de Paraíba.
• Jucá - parlat al sud del riu Jaguaribe i prop de l'Arneiroz, a l'estat de Ceará.
• Ichú / Ansus - parlat a prop dels aiguaneixos del riu Salgado, a l'estat de Ceará.
• Ariú / Peba - parlat als rius Piranhas i Sabugi, a l'estat de Paraíba.
• Bultrin - parlat a la Serra da Borborema, a l'estat de Paraíba.
• Quixexeu - parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
• Quixelu - també parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
• Aracapa - parlat a l'illa Aracapa, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.

Pobles indígenes de l'estat de Ceará (2008)

El Tumbalalá, una llengua actualment també extingida, sense atestar i sense classificar, conté paraules d'objectes rituals usats en la seva religió toré que semblen ser d'origen Karirí, com ara pujá, kwaqui, o cataioba.^[3]

Descripció lingüística

Les llengües karirí difereixen de manera important de la resta de llengües macro-gê en qüestió de sintaxi. Mentre que gairebé totes les branques de la família macro-gê són llengües SOV, postposicionals i són llengües de nucli final, en les quals el complement d'una frase (ja sigui nominal, verbal, preposicional, etc.) precedeix el nucli de la mateixa frase i, per tant, en construccions possessives el posseïdor precedeix al posseït. Les llengües karirí, en canvi, són majoritàriament VOS (encara que existeixen nombrosos casos de VSO), preposicionals i no són predominantment de nucli final.^[4]

Un fet interessant del karirí xokó o kipeá és que sembla ser l'única excepció testimoniada d'una llengua de verb inicial amb negació postverbal:^[5][6]

netso-kié di-dè i-ña

ser.vist-NEG seva-mare 3SG-per

'La seva mare no va ser vista per ell'

Vocabulari

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems bàsics de vocabulari del karirí.^[2]

glossa	Quipea	Dzubucua	Sapuya	Kamurú
orella	beñe	beñé	penix	benyen
dents	dza	dza	zá	zah
llengua	nunu	nunú	nunü	nunuh
mà	amísa	musang	musoé	musang
aigua	dzu	isú	dzú	dzu
pedra	kro	kro		kro
sol	ukie	uxe	uché	uchih
lluna	kayaku	kayakú	gayakú	gayakúh
estrella	bati	bathü	bathü	batthüh
arbre	bewó	tsi	tsui
tabac	badze	paewi	poyú
pot		ruñu

Paraules enregistrades per Wilbur Pickering el 1961 de João Manoel Domingo, habitant de Mirandela, Banzaê, estat de Bahia:

Portuguès	Català	Kiriri
água	aigua	soˈdε̨
barriga	panxa	mudu
cabeça	cap	kʌ̨sʌˈbu
cachorro	gos	poiˈo
carne de boi	carn de vedella	křaˈzɔ
casa	casa	kɔkɔtataˈpʌ̨ιnˈtεu
cobra	serp	ˈuʌ̨ŋgiu
dentes	dents	uiˈsa
fogo	foc	řuˈɔ infɔiŋkiřiři
fumo	fum	boˈze
língua	llengua	ˈtʌ̨naˈdu
mandioca	mandioca	tokyʌ̨
milho	blat de moro	paiˈ hεkinikři
milho verde	blat de moro verd	niˈkři
mulher	dona	tʌ̨nʌˈzu
nariz	nas	lʌmbiˈzu
olhos	ulls	uˈipɔ
onça	jaguar	kosoˈbu inšiˈato
orelhas	orelles	kombεˈñuy
papagaio	lloro	ɔřoɔ
perto	a prop	křaˈbo
pés	peu	bʌbεiˈu
sal	sal	ˈįñʌ̨ñį
sol	sol	buˈzofɔˈši
sujo	brut	ikřε
velho	vell	šiˈbɔ
abóbora	carbassa	křuñaˈvɔ
(está) alegre	(estar) content	sιsιˈkři
andar no mato	anar a l'arbust	dořoˈřo
ave (arapuá)	tipus d'ocell	kakiki
ave (inambu)	tinamú	hoiˈpa
batata	patata	břuziˈřundada
bater (?)	colpejar (?)	dɔˈpɔ
branco	blanc	ˈkařai
cachimbo	pipa	paˈu
camaleão	camaleó	bodoˈyo
carregado	carregat	pεdiˈpi
cavalo	cavall	kabaˈřu
comida gostosa	menjar deliciós	duˈhε
coxa	cuixa	ˈkokulˈdu
criação	creació	buzuřu
cutia	dasyprocta	foiˈpřu
dedos	dits	poˈmɔdoˈi
deus	déu	tuˈpo
dinheiro	diners	kεiˈu
ema	nyandú	buˈʌ̨
faca (arco?)	ganivet	uˈza
feijão	mongeta	břuˈzohɔˈši
um tipo de fruta	un tipus de fruita	com
miolo	nucli	kɔˈpε
gato	gat	pʌñ̨ ɔ ̨
índio	indi	ʌ̨ˈį
jabuti	tortuga	samˈbo
jacu (ave)	jacu (au)	kakika
joelho	genoll	kɔkabεkε
maltrapilho	persona vestida de parracs	hundiřɔ
manco	manc	uʌnˈtyɔ
melão	meló	přεˈzεnuda
mentira	mentida	zoˈpřε
muita gente	molta gent	dodoˈši
muito obrigado	moltes mercès/moltes gràcies	buřεˈdu poio
mulher bonita	dona bella	kařabuˈšε
peba	begida	bεˈřɔ
peneirar	tamisar	koha
pessoa amarela	persona groga	křuaˈřʌ̨
pessoa vermelha	persona vermella	bεřoˈhε
pestana	pestanya	pʌ̨nadu
preto	negre	šεŋˈgε
quadril	maluc	kaiuˈε
quati	coatí	ˈbizaui
quente	calent	daˈsả
raposa	guineu/guilla/rabosa	iaˈka
raso	poc profund	ˈtařořo
sacola	bossa	doˈbε
sene	senil	bɔdɔkɔpři
surdo	sord	ˈbεñamu
tamanduá	os formiguer	iaˈzu
tatu	armadillo	ˈbuzuku
urubu	voltor	ˈkikɔ
veado	cérvol	buko
verdade	veritat	fiˈzo
à vontade	"com (si fossis) a casa"	nεˈta
(está) zangado	(estar) enfadat	pɔkεˈdε

Manlleus

• Manlleus de les llengües macro-gê orientals:^[7]

glossa	Kipeá	Dzubukuá	altres llengües
mongetes	ghinhé	guenhie	giñá (Kotoxó)
hamaca	pité	pitta	pita (Coroado)
persona negra	gorá		engorá (Krenák)
aiguamoll	pôhô		pohok (Maxakalí)
vaca, ramat	cradzó	cradzo	krazo (Masakará)
tabac	badzé	badze	bosé (Coroado)

• Manlleus del tupinambá:^[7]

glossa	Kipeá	Dzubukuá	Tupinambá	altres llengües macro-gê orientals
agulla	awí		abi	Maxakalí ãmix
plàtan	bacobá		pacova	Coroado bacóba
persona blanca	caraí	carai	caraíba	Iatê klai, Krenák krai
capsa	cramemú		caramẽmuã
porc domèstic	curé		curê	Krenák kurek
carabassa	erumú		jurumũ, jeremũ	Purí šurumúm ‘potato’
pa	miapé		miapé
rosari	myghý	muihi	mboýra
oli	nhendí	nianddi	nhandy
banc	pycá		apycába
pollastre, gallina	sabucá	dapuca	(güyra)ssapucáia
persona negra	tapanhú	tapwinhiu	tapyyiúna	Coroado tabañiú, Makoni tapagnon, Malalí tapagnon
persona negra			tapyýia	Iatê tupia
prostituta	tasí		itassýra	Maxakalí taxunna
diners	tayú	tayu	itajúba	Maxakalí tayũmak
déu	tupã	tupam	tupã	Maxakalí topa, Krenák kupan, Coroado tupan
sacerdot	waré	padzuare	abaré	Maxakalí ãmãnex, Macuni amattèih, Coroado uáre, Masakará ampari
mirall	waruá		guaruguá
molí de sucre de canya	wirapararã		ybyrapararánga
arma de foc			mbocaba	Coroado bokawa
tortilla de manioca			mbeju	Coroado bišu ‘manioc’
vaca, ramat			tapiira	Coroado tapira, Malalí tapiet
blat de moro			abati	Krenák javati
dimoni			anhanga, anhangüera	Coroado nhawuera
gos			jaguara	Coroado džoàra

• Manlleus del portuguès a través del tupinambá i d'altres llengües intermediàries:^[7]

glossa	Kipeá	Dzubukuá	possibles llengües intermediàries	Portuguese	altres llengües macro-gê
cabra	cabará	cabara	cabará (Tupinambá)	cabra
cavall	cabarú		cavarú (Tupinambá)	cavalo	Coroado kawarú, Cotoxó cavaró
creu	crusá	crudzá	curussá (Tupinambá)	cruz	Iatê klusa
dimoni	nhewó	niẽwo	niñavoo (Kapoxó)	diabo
paper			papera	papel	Iatê wapela, Coroado tapera

Referències

1. Alain Fabre 2005- Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Entrada para: Xocó, Xucurú-Karirí y Carirí-Xocó
2. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages (en anglès). Los Angeles: UCLA Latin American Center., 1968. 
3. «Povos Indígenas no Brazil» (en portuguès). [Consulta: 16 juliol 2022].
4. A. Rodrigues, 1999, p. 187
5. M. S. Dryer, 1988, p. 96
6. exemple: Adam, 1897, p. 29
7. Ribeiro, Eduardo Rivail «Tapuya connections: language contact in eastern Brazil». LIAMES: Línguas Indígenas Americanas. 9 (1), 2010, pàg. 61–76. DOI: doi:10.20396/liames.v9i1.1463..

Bibliografia

• Adam, Lucien. Matériaux pour Servir à l'Etablissement d'une Grammaire Comparée des Dialectes de la Famillle Kariri (en francès). París: Bibliothèque Linguistique Américaine (Vol. 20), 1897. 
• Ribeiro, Eduardo. (2002) 'O marcador de posse alienavel em Kariri: um morfema macro-je revisitado'. Revista Liames, 2: 31-48.
• Rodrigues, Ayron D. «6. Macro-Jê». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 165-206. ISBN 0 521 57021 2. 
• Dryer, Matthew S. «Universals of negative position». A: Studies in Syntactic Typology (en anglès). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1988, p. 93-124. ISBN 90-272-2891-4. 

Enllaços externs

• Vocabulari Karirí-Xukurú
• Vocabulari Xukurú
• Vocabulari Karirí
• Vocabulari Kirirí
• Convencions de les glosses de Leipzig