Llengües txibtxa

Infotaula de família lingüísticaLlengües txibtxa
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaColòmbia Colòmbia
Veneçuela Veneçuela
Nicaragua Nicaragua
Panamà Panamà
Hondures Hondures
Costa Rica Costa Rica
Nicaragua Nicaragua
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologchib1249 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Demografia

[modifica]
Monument al poble tairona a Santa Marta (Colòmbia)

S'ha aconseguit determinar que vint-i-quatre llengües pertanyen a aquesta família lingüística, vuit de les quals es troben extintes. Es tracta, sobretot, de llengües els territoris de les quals van coincidir amb els centres de major activitat social i política dels conqueridors espanyols.

Altres llengües es troben a la vora de l'extinció. Aquest és el cas del paya i el guatuso, ambdues amb uns sis-cents parlants aproximadament, i el rama, llengua parlada a Nicaragua de la qual solament quedaven 24 parlants l'any 2008.[1]

Pertanyen a la família txibtxa les següents llengües: paya, rama, guatuso, huetar, bribri, cabécar, naso (terraba i teribe), bokota, movere, dorasque, chánguena, kuna, chimila, kogui (kaggaba), wiwa (guamaca, arsario, damana), kankuamo (atanque), arhuac (ika o bintucua), barí, u'wa (tunebo), muisca, duit (molt relacionat amb el muisca),[2] guane, catío i nutabe. Possiblement el tairona pertany a aquest grup de llengües.

D'aquestes llengües, s'han extingit el huetar, el dorasque, el chánguena, el kankuamo, el muisca (estàs dues últimes en procés de recuperació per part dels seus pobles), el duit i, recentment, el boruca i el térraba.

D'algunes llengües extintes, com la dels muisques, van quedar textos, diccionaris i gramàtiques que també permeten el seu estudi i comparació. L'element cultural txibtxa es distingeix per la seva ceràmica, la seva organització social i les seves tradicions, encara que no necessàriament coincideix amb la família lingüística.

Llengües txibtxes parlades en l'actualitat

[modifica]
Posició Autònim Exònim Països on es parla
1 Pech paya Hondures Hondures
2 rama Nicaragua Nicaragua
3 maléku guatuso Costa Rica Costa Rica
4 cabécar Costa Rica Costa Rica
5 bribri Costa Rica Costa Rica
Panamà Panamà
6 naso teribe Panamà Panamà
7 ngäbere guaymí Costa Rica Costa Rica
Panamà Panamà
8 buglere bokota Costa Rica Costa Rica
Panamà Panamà
9 Kuna Panamà Panamà
Colòmbia Colòmbia
10 ika bíntucua, arhuac Colòmbia Colòmbia
11 wiwa damana, guamaca, arsario Colòmbia Colòmbia
12 kággaba kogui Colòmbia Colòmbia
13 u'wa tunebo Colòmbia Colòmbia
14 ette taara chimiles Colòmbia Colòmbia
15 barí motilón Colòmbia Colòmbia
Veneçuela Veneçuela

Classificació de les llengües txibtxa

[modifica]
Distribució de les llengües txibtxa

Cassani (1741) va relacionar com a llengües txibtxa el muisca i el tunebo. Müller (1882) va proposar el parentiu d'aquestes llengües amb l'arhuac, la qual cosa va ser confirmat per Max Uhle (1888, 1890), qui a més va comprovar una relació la seva relació amb el guaymí i les llengües talamanquenyes, postulant l'existència de la família lingüística txibtxa. En la ponència de 1888, presentada en el VII Congrés Internacional d'Americanistes, Uhle va aconseguir demostrar hi havia una relació de parentiu entre les llengües talamanquenyes (bribri, cabécar, térraba, boruca), les llengües guaimís (move, murire, muoy), les llengües arhuaques (cábaga, guamaca, bintucua) i l'extint muisca, llengües parlades en parts d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Colòmbia.

Classificació interna

[modifica]

En anys recents, el lingüista costa-riqueny Adolfo Constenla Umaña (1981, 1991, 1995) ha creat una detallada classificació de les llengües txibtxa. La més recent classificació d'aquest autor (Constenla 2008) divideix la família de la següent manera:

Classificació de la família lingüística txibtxa

I. Paya 990 parlants (1993)[3]

II. Txibtxa nuclear

IIA. Llengües vòtiques
IIB. Llengües ístmiques
B1. Ístmic occidental
a.Llengües viceítiques
b.Boruca 5 (1986)[8]
c.Naso (teribe o térraba) 3.005 (1991-1996)[9]
B2. Llengües doràciques
B3. Ítsmic oriental
a.Llengües guaimíiques
b. Kuna
  • Paya-pucuro 1.200 (1990-1991)[13]
  • Chuana 57.100 (2000)[14]
IIC. Llengües magdalèniques
C1. Magdalènic meridional
a. Llengües txibtxes
b. Tunebo (U'wa)
  • Occidental 700 (1998)[15]
  • Central 2.500 (2000)[16]
  • Barro Negro 300 (1981)[17]
  • Angosturas 50 (2009)[18]
c. Barí 5.390 (2001)[19]
C2. Magdalènic septentrional
a. Llengües arhuaques
a1.Kogui 11.000 (2007)[20]
a2. Llengües arhuaques orientals-meridionals
i.Llengües arhuaques orientals
ii.Ica 14.800 (2001)[23]
b.Chimila 2.000 (2006)[24]
C3. Sense classificar

Relacions amb altres famílies

[modifica]
Esquema de la separació temporal del Microfilo lenmitxí.

Joseph Greenberg (1987), seguint a altres lingüistes, que en el passat van incloure un major nombre de llengües en la família txibtxa, ha proposat la hipòtesi d'una macrofamília macrotxibtxa, que inclouria, amb les llengües txibtxa pròpiament dites, al paez, a les llengües barbacoanes i a les llengües misumalpa. Aquesta hipòtesi, encara que segueix sent debatuda entre els lingüistes, encara no ha estat satisfactòriament provada.

Adolfo Constenla (2005), utilitzant el mètode comparatiu va aconseguir provar que existeix una relació genealògica entre la família txibtxa i les llengües lenca i les misumalpa. En un treball anterior (Constenla 2002), ja havia provat el parentiu entre aquests dos últims grups de llengües. L'avantpassat comú d'aquestes llengües ha estat denominat per Constenla microfil lenmitxí. Aquest va haver de parlar-se prop del 8000 aC en algun lloc de l'Istme Centroamericà.

Descripció lingüística

[modifica]

Fonologia

[modifica]

Constenla (2008) reconstrueix un sistema fonològic pel prototxibtxa format pel següent sistema vocàlic:

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades *i *u
Semitancades *e   *o
Oberta *a

Constenla (2008) reconstruí el següent grup de consonants:

Bilabial Alveolar Velar Glotal
Oclusives *p *b *t *d *k *g *ʔ
Africada   *ts    
Fricatives   *s   *h
Vibrant   *r  
Lateral   *l    

A més dels fonemrs segmentals anteriors, es reconstrueixen les següents característiques suprasegmentals:

  • Nasalitat vocàlica distintiva: (*~)
  • Tres tons: baix (*¹), mig (*²) i alt (*3)
  • Accent: (*')

Gramàtica

[modifica]

Comparació lèxica

[modifica]

El següent quadre mostra els numerals de l'1 al 10 i les reconstruccions proposades per als principals grups:[25]

GLOSSA Paya PROTO-
VÒTIC 		PROTO-
ÍSTMIC 		PROTO-
MAGDALÈNIC 		PROTO-
TXIBTXA
1 as *e-kwə
2 pōk *pau-k- *boke *ᵐbúka *bauka
3 máih *poi- *mayã *ᵐbai *baiã
4 kā *pake- *bake *ᵐbakái *pəkái
5 aúnki *tig(?)
(*skẽ-)		 *-tikʷ- *(a)tik-(?)
6 séra *ter- *ter- *ter-
7 tavuá *gug(l)e *kuku- *kuku-
8 óva *kwog- *abi-
9 tax
10 úka *taba(?) *ukʷa- *uka

La següent taula inclou alguns cognats entre llengües txibtxa:

Paya Vòtic Ístmic Magdalènic GLOSA
Guatuso Bribri Kuna Kogui Muisca (†)
tōk tió-Ki ɛ-tsuk- toka 'entrar'
wāk xuá-Ki wo wakala waka bique 'cara'
sã čiá tsã saila sãĩ- zye 'cap, cabell'
píš pí-Ki-ka bikãs pikwa bitsa biua/fiua '¿quants?'
pí pi- bi- pi- mi- bes interrogatiu
-tá- ɛbedo ta na- -za negatiu
-wa -wa -wa -squa T. present
tīš tí-Ki tke tik- ni-ka xi-squa 'sembrar'
parī pálo-xa bolo-bolo málu(rze) -basy- 'dolç'
pōk páuŋka bok pōkwa máužua boza '2'
-tia tí diʔ ti(i) ni sie 'aigua'
pa- po beʔ pe ma mue 'tu'

(l'accent indica el to alt)

Referències

[modifica]
  1. ↑ QuesadaPacheco, Juan Diego «Las lenguas chibchas y sus hablantes : resistencia, obsolescencia e indiferencia» (en castellà). Identità delle comunità indigene del Centro America, Messico e Caraibi: aspetti culturali e antropologici. IILA [Roma], 2008, pàg. 183-194. Arxivat de l'original el 2017-03-30 [Consulta: 23 gener 2019].
  2. ↑ Baja especificación del léxico verbal en muisca
  3. ↑ Ethnologue report for language code - Pech
  4. ↑ Ethnologue report for language code - Rama
  5. ↑ Ethnologue report for language code - Maléku Jaíka
  6. ↑ Ethnologue report for language code - Cabécar
  7. ↑ Ethnologue report for language code - Bribri
  8. ↑ Ethnologue report for language code - Boruca
  9. ↑ Ethnologue report for language code - Téribe
  10. ↑ Ethnologue report for language code - Ngäbere
  11. ↑ Editorial - Memoria Centroamericana[Enllaç no actiu] pp. 23. Font: Quesada-Pacheco, Miguel. 1990. "La lengua huetar". Estudios de Lingüística Chibcha, núm. 9: 7-64. Article de 2008. Gramática de la lengua guaymí (ngäbe). Múnic: Lincom-Europa.
  12. ↑ Ethnologue report for language code - Buglere
  13. ↑ Ethnologue report for language code - Kuna, Border
  14. ↑ Ethnologue report for language code - Kuna, San Blas
  15. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Western
  16. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Central
  17. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Barro Negro
  18. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Angosturas
  19. ↑ Ethnologue report for language code - Barí
  20. ↑ Ethnologue report for language code - Kogi
  21. ↑ Ethnologue report for language code - Malayo
  22. ↑ "Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana" Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine.. Ministerio de Cultura de Colombia. 24 de febrer de 2010
  23. ↑ Ethnologue report for language code - Arhuaco
  24. ↑ Ethnologue report for language code - Chimila
  25. ↑ Numerals in 25 Chibchan languages

Bibliografia

[modifica]
  • Cassiani, Joseph. 1741. Historia de la provincia de la Compañía de jesús del Nuevo Reino de Granada en la América. Madrid.
  • Constenla Umaña, Adolfo. 1981. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). «Comparative Chibchan Phonology».
  • Constenla Umaña, Adolfo. (1991). Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. Editorial de la Universidad de Costa Rica, San José.
  • Constenla Umaña, Adolfo. (1995). Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes. Boletín del Museo del Oro 38-39: 13-56.
  • Greenberg, Joseph H. 1987. Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Müller, Frederich. 1882. Grundriss der Sprachwissenschaft: 189, 356. Wienn.
  • Quesada, J. Diego. 2007. The Chibchan Languages. Cartago: Editorial Tecnológica de Costa Rica.
  • Uhle, Max. 1890. "Verwandtschaften und Wandcrungen der Tschibtscha"; Actas del VII Congreso Internacional de Americanistas, Berlín 1888: 466-89.
  • La Universidad de Costa Rica publica la revista Estudios de Lingüística Chibcha.