Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Oest dels Estats Units |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües penutianes llengües yokutianes | |
Subdivisions | |
Distribució geogràfica | |
Extensió de les llengües utianes abans del contacte |
Les llengües utianes (també anomenades llengües miwok-costano) constitueixen una família de llengües natives dels Estats Units parlades a la zona nord i central de Califòrnia. Els miwok i els ohlone parlaven una llengua pertanyent a aquest grup lingüístic. Totes les llengües utianes es troben en perill de desaparició.
Callaghan (1997) assenyala que el grau de divergència lingüística entre el proto-miwok i el proto-costano seria elevat, comparable al que existeixen entre el llatí i el sànscrit entre les llengües indoeuropees (la qual cosa suggereix molt aproximadament uns 4500 anys de separació). Això equival al fet que encara que el parentiu genètic és demostrable i la protollengua (proto-utià) és reconstruïble, el parentiu per comparació directa no és evident per si mateix i només apareix després d'una comparació extensiva de formes lèxiques.
La família utiana consta de 15 llengües (o dialectes) amb dues branques principals, la branca miwokana (miwok) i la branca costana (costanoana). La classificació següent es basa principalment en Callaghan (2001). Altres classificacions qualifiquen al costano del nord, costano del sud, i karkin com a llenguatges únics, amb els següents subgrups, cadascun considerat com a dialecte:
I. Miwok (també anomemat miwok, miwuk, moquelumnan) -
II. Ohlone (també anomenat Costano) (†) – Tota la família Ohlone (Costano) està actualment extingida. Chochenyo, Tamyen, i Ramaytush eren força similars i probablement foren un únic llenguatge amb diversos dialectes.
En estudiar les vuit branques del costano, les fonts difereixen sobre si es tracta de vuit dialectes o de vuit llengües independents. Richard Levy es contradiu en aquest punt: primer diu que "els costanos eren un conjunt de petites tribus que parlaven una llengua comuna... distingits uns dels altres per lleugeres diferències en el dialecte", i no obstant això després conclou que "Les vuit branques de la família costano eren llenguatges separats (no-dialectes) tan diferents entre si com l'espanyol del francès." (Levy, 1978:485, "Language and Territory"). Randall Milliken (1995:24-26) afirma que hi havia vuit dialectes, i que els dialectes del nord Ramaytush, Tamyen, Chochenyo i Karkin van poder emergir durant l'era de les missions.
L'inventari consonàntic reconstruït pel proto-uti ve donat per:[6]
Labial | Dental | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Labio- velar |
Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Obstruent no-contínua |
*p | *t | *ṭ | *č | *k | *kw | *ʔ | |
Obstruent contínua |
*s | *ṣ | *š | *h | ||||
Sonant | nasal | *m | *n | |||||
no-nasal | *l | *y | *w |
Quant a les vocals hi ha 6 vocals breus i 6 vocals llargues com mostra el següent quadr3:
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | *i, *iˑ | * |
*u, *uˑ |
Mitjana | *e, *eˑ | *o, *oˑ | |
Oberta | *a, *aˑ |
La següent tabla mostra els numerals de l'1 al 10 en diverses variants de miwok i costano:[7]
GLOSSA | Costano | Miwok | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
karkin | proto- costano septentrional |
proto- Costano meridional |
Miwok de la planura |
Miwok de la Sierra C |
Miwok del llac |
proto- miwok | |
1 | nistxan | *himen | *himitsa | kenaty | keñe | kenne | *kene |
2 | otxin | *usin | *utxin | ʔojoko- | otiko | otta | *ʔoṭi |
3 | kapxan | *kapxan | *kapxan | teloko | toloksu | teleka | *telo- |
4 | katawaš | *katwats | *ut?it | ʔojeko | oyisa | otota | *ʔoyisa- |
5 | misuru | *misur | *parw?š | kasoko | masoka | kedekko | *maso.ka |
6 | tanipos | *saken | *(imi)nuksa | temepu | temoka | patsadat | *temo.ka |
7 | kenetis | *kenetis | *utuktsa | kenekak | kenekagu | cemlawi | *kene.kak |
8 | kawinta- | kawinta | ottaia | *kawinṭa | |||
9 | talan | *tala- | *paki | woʔe | woe | kenenhekak | *woʔe- |
10 | tagteitis | *tantsarkt | ʔekuke | naatca | ukukulsi | *naʔača |