Lactarius rufus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Russulaceae | ||||||||
Gènere | Lactarius | ||||||||
Espècie | Lactarius rufus Fr., 1838 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus rufus |
La lleterola roja escaldabec (Lactarius rufus) és una lleterola que pertany al grup de les lleteroles veres.[1]
És una de les diverses espècies de lleteroles de colors ataronjats o vermellosos, complexes de diferenciar macroscòpicament. En aquest cas però només ens caldrà tastar la carn o la llet, l'única espècie del grup que és extremadament acre.
[2][3]Bolet de mida mitjana, de 4-10 cm; amb barret de jove molt convex, quan adult d'aplanat a lleugerament embudat, sovint amb petit mugró central; superfície de color panotxa de jove, falb quan és adult; força homogènia i lleugerament brillant; de llisa a suaument rugosa.
Làmines denses; crema pàl·lid, algun cop crema ataronjat
Cama de cilíndrica a aprimada cap al peu; pàl·lida en els joves, concolor en l'adult; de medul·losa a buida amb l'edat; peu feltrat, amb pels falb pàl·lid
Carn ferma; ràpida i extremadament picant, gairebé insuportable; làtex blanc
[3][4] Ocasional; des d'estiu a finals de tardor; en localitats montanes i subalpines; vora coníferes, especialment pi negre, també avet, pi roig i plantacions de pícees, puntualment vora faig i bedoll.
Considerat no comestible; en certs països del nord d'Europa (Finlàndia, Suècia, Noruega) es conserven en sal després d'escaldar-los dues vegades.