Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | liberalisme llibertarisme liberalisme econòmic | ||||
Alineació política | centredreta | ||||
Història | |||||
Creació | 28 febrer 2009 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (–2014) Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (2014–) | ||||
Membres | 166 (2015) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Branislav Gröhling | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | sas.sk | ||||
Llibertat i Solidaritat (en eslovac: Sloboda a Solidarita, SaS) és un partit polític liberal d'Eslovàquia.[1][2][3] Està presidit per l'economista Richard Sulík, dissenyador del sistema fiscal flat tax del país.[4]
Llibertat i Solidaritat creu en la liberalització econòmica,[5] i el conservadorisme fiscal,[1] i es prea de la seva experiència econòmica en ser l'impulsor del flat tax d'Eslovàquia[6] En les eleccions parlamentàries de 2010, el partit va emfatitzar que les seves polítiques econòmiques eren totalment oposades a les del Govern de Centreesquerra de Robert Fico, i va descartar cooperar amb ell.[5] Considera necessari eliminar el dèficit pressupostari i advoca per reformar la seguretat social.[5] La proposta de Sulík d'una reforma de l'Estat del benestar i del sistema fiscal, Contribution Bonus, que es basa en una combinació de flat tax, renda bàsica i impost negatiu sobre la renda. Amb això busca simplificar la burocràcia i la despesa innecessària.[7]
El partit és euroescéptic, oposant-se a la «maquinària burocràtica» que, segons diuen, representa la Unió Europea. Està en contra del Tractat de Lisboa, l'harmonització econòmica i l'augment de la despesa,[6] i està particularment preocupat sobre les restriccions europees al lliure comerç.[5] Es va oposar al rescat de Grècia per part del BCE durant la crisi de deute de 2010,[8] i Sulík va proposar crear plans per a la sortida d'Eslovàquia de l'euro.[9] No obstant això, malgrat el seu euroescepticisme, Llibertat i Solidaritat es va unir a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), la majoria dels quals estan a favor de la integració europea.
SaS recolza decididament les llibertats civils, sent l'únic gran partit a fer campanya a favor del matrimoni homosexual o la despenalització del cànnabis.[5] Això ha generat conflictes amb anteriors aliats del govern 2010 - 2012, el Moviment Demòcrata Cristià (KDH), més socialment conservador.[5]
Després de les eleccions europees de 2014, Richard Sulík va qüestionar l'afiliació a ALDE, especulant amb el fet que el partit podria incorporar-se als Conservadors i Reformistes Europeus (GCRE).[10]No obstant això, Sulík es va incorporar a ALDE com a europarlamentari a l'inici de la vuitena legislatura.[11]> Més tard es va unir al GCRE el 2 d'octubre de 2014.[12]
Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Govern |
---|---|---|---|---|---|---|---|
2010 | Richard Sulík | 307,287 | 12.2 | 3r | 22 / 150 |
Nou | Coalició |
2012 | 150,266 | 5.9 | 6è | 11 / 150 |
11 | Oposició | |
2016 | 315,558 | 12.1 | 2n | 21 / 150 |
10 | Oposició | |
Inclòs 1 membre del Partit Cívic Conservador electe amb la llista de partit. | |||||||
2020 | Richard Sulík | 179,246 | 6.2 | 6è | 13 / 150 |
8 | Coalició (2020–22) |
Oposició (2022–23) | |||||||
Inclosos 2 membres del Partit Cívic Conservador electes amb la llista de partit. | |||||||
2023 | Richard Sulík | 187,645 | 6.3 | 6è | 11 / 150 |
2 | TBD |
Any | Cap de llista | Vots | % | Escons | Posició | +/- | Grup |
---|---|---|---|---|---|---|---|
2014 | Ivan Oravec | 37 376 | 6.66 | 1 / 13 |
6è | Nou | ALDE |
2019 | Eugen Jurzyca | 94 389 | 9.62 | 2 / 14 |
5è | 1 | ECR |
2024 | Richard Sulík | 72,703 | 4.92 | 0 / 15 |
6è | 2 | - |