Lema | Quos Deus Coniunxit Homo Non Separet | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Suàbia | ||||
Dades | |||||
Tipus | aliança militar | ||||
Idioma oficial | alemany | ||||
Història | |||||
Creació | 14 febrer 1488, Esslingen am Neckar | ||||
Fundador | Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic | ||||
Data de dissolució o abolició | 2 febrer 1534 | ||||
Activitat | |||||
Membres | 13.000 | ||||
La gran Lliga de Suàbia (Schwäbischer Bund) va ser creada el 14 de febrer de 1488, durant la Dieta de l'Imperi a Esslingen am Neckar amb el permís de l'emperador Frederic III d'Habsburg entre diversos prínceps del sud d'Alemanya.[1] Estava dirigida pel duc del Tirol i el comte Eberhard V de Wurtemberg i diversos nobles de menor importància, tals com Werdenberg, Fürstenberg, Waldburg, Zollern, etc., va conspirar amb els cavallers així com vint ciutats imperials de Suàbia.
La ciutat d'Ulm va ser triada com a seu principal de la lliga. La Lliga de Suàbia va ser un pas important en la reforma de les institucions administratives del Sacre Imperi Romanogermànic i del seu federalisme, va donar proves de la seva eficàcia en la repressió de la Guerra dels Camperols.[2]
Durant el segle xv, la noblesa de Suàbia desitjava participar en la lluita política contra les ciutats usurpades dels seus drets i va crear una situació que amenaçava amb enfonsar el ducat en l'anarquia. L'emperador Frederic III d'Habsburg va proposar reunir a les ciutats i la noblesa de la Lliga Major de Suàbia. Aquesta coalició, a la que l'emperador va concedir una constitució, comprenia quatre grups principals: vint-i-dues ciutats de Suàbia, l'Orde de Cavalleria anomenada Lliga de Sant Jordi, la regió encapçalada per Segimon d'Àustria i la d'Eberhard V de Wurtemberg, que es va convertir en comandant en cap de la Lliga de Suàbia. La Gran Lliga de Suàbia tenia una força militar de més de 13.000 homes.[2]
La Lliga de Suàbia va participar en moltes campanyes militars, que es poden resumir de la següent manera:[3]