Brachypodium retusum | |
---|---|
Brachypodium retusum, llistó. Aspecte d'una planta a l'hivern (Canyelles, Garraf) | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 44393494 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Poales |
Família | Poaceae |
Tribu | Brachypodieae |
Gènere | Brachypodium |
Espècie | Brachypodium retusum P.Beauv., 1812 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Bromus retusus |
Sinònims |
|
El llistó[2] [Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.] és una planta herbàcia habitual a erms i prats. Pertany a la família de les poàcies.
Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, per tant, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable.
És una herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des del carrascars i les garrigues fins a diferents tipus de prats. A sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[3] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap als Pirineus, on esdevé més rar, i se'l pot trobar de 0 fins a 1.700 m d'altitud.[4] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient fins a Aràbia.[5]
És una planta que té usos medicinals com a hipotensor, antidiarreic, astringent, diürètic, antiinflamatori i per a banys dèrmics.[6] També s'usa en jardineria i per a la protecció, estabilització i fixació del sòl a talussos secs i pedregosos.[7]
Popularment es coneix també com llitsó,
cerverol, fenal, fenàs, fenàs cerver/server, gerber, fenàs de botgeta, fenàs reüll, fenassos, pelosa.