Llistó

Infotaula d'ésser viuLlistó
Brachypodium retusum Modifica el valor a Wikidata

Brachypodium retusum, llistó. Aspecte d'una planta a l'hivern (Canyelles, Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN44393494 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuBrachypodieae
GènereBrachypodium
EspècieBrachypodium retusum Modifica el valor a Wikidata
P.Beauv., 1812
Nomenclatura
BasiònimBromus retusus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Brachypodium willkommii Sennen ex St.-Yves
  • Brachypodium bofillii Sennen
  • Brachypodium caespitosum (Desf.) C. Presl
  • Brachypodium boissieri f. aristatum
  • Brachypodium allionii C. Presl
  • Brachypodium boissieri Nyman
  • Brachypodium phoenicoides var. mucronatum
  • Brachypodium obtusifolium Link
  • Brachypodium ramosum f. capillaceum
  • Bromus pluckenetii All.
  • Brachypodium pinnatum var. ramosum
  • Brachypodium phoenicoides var. bracteolatum
  • Brachypodium mucronatum Willk.
  • Bromus retusus Pers.
  • Brachypodium ramosum Roem. & Schult.
  • Brachypodium ramosum var. scabriculme
  • Brachypodium ramosum var. plukenetii
  • Brachypodium wilsonis Sennen ex St.-Yves
  • Brachypodium ramosum var. roemeri
  • Brachypodium ramosum subsp. euramosum
  • Brachypodium ramosum subsp. boissieri
  • Brachypodium hostii Link
  • Brachypodium capillifolium Sennen
  • Brachypodium ramosum f. plukenetii
  • Brachypodium ramosum var. scoparium
  • Brachypodium plukenetii (All.) C.Presl
  • Brachypodium ramosus var. roemeri
  • Festuca caespitosa Desf.
  • Festuca obtusifolia Lag. ex Link
  • Triticum caespitosum (Desf.) DC.
  • Triticum obtusifolium (Link) Boiss.[1]

El llistó[2] [Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.] és una planta herbàcia habitual a erms i prats. Pertany a la família de les poàcies.

Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, per tant, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable.

És una herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des del carrascars i les garrigues fins a diferents tipus de prats. A sòls prims i eixuts s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[3] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap als Pirineus, on esdevé més rar, i se'l pot trobar de 0 fins a 1.700 m d'altitud.[4] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient fins a Aràbia.[5]

És una planta que té usos medicinals com a hipotensor, antidiarreic, astringent, diürètic, antiinflamatori i per a banys dèrmics.[6] També s'usa en jardineria i per a la protecció, estabilització i fixació del sòl a talussos secs i pedregosos.[7]

Popularment es coneix també com llitsó,[cal citació] cerverol,[cal citació] fenal,[cal citació] fenàs,[cal citació] fenàs cerver/server,[cal citació] gerber,[cal citació] fenàs de botgeta,[cal citació] fenàs reüll,[cal citació] fenassos,[cal citació] pelosa.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. «Brachypodium retusum» a EOL. Data consulta: 10 de març de 2014.
  2. «Llistó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  4. de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Gramínies». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a Edició. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 1116. ISBN 8473064003. 
  5. Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine., Brachypodium pringlei[Enllaç no actiu] i Brachypodium retusum[Enllaç no actiu] dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
  6. Pardo, M. 1997. Usos poco frecuentes de algunas gramíneas. Quercus 140: 37-39.
  7. «Brachypodium retusum» a Carex Vivers. Data consulta: 10 de març de 2014.