Lluçà
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Lluçanès | ||||
| Capital | Santa Eulàlia de Puig-oriol | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 292 (2023) (5,51 hab./km²) | ||||
| Llars | 19 (1553) | ||||
| Gentilici | Lluçanenc, lluçanenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 53 km² | ||||
| Banyat per | riera de Merlès i Riera Gavarresa | ||||
| Altitud | 745 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Glòria Colom i Puigbò (2021–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08514 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08109 | ||||
| Codi IDESCAT | 081094 | ||||
| Lloc web | lluca.cat | ||||
Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. De forma allargada, s'estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l'apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d'Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa.
El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.[1]
En són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l'església de Santa Maria, al peu del castrum de Lucano, topònim registrat al segle x com Lucano, derivat de l'antropònim llatí Lucius (Lluc).[2] Depenien d'aquesta església les petites parròquies del terme del castell i les corresponents sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d'explotació rural més tard subdividits en molts masos. Alguns d'aquests vilars esdevingueren grans masos, que es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà, les Heures, etc.; altres masos importants com el Verdeguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples, Roca d'En Bosc, etc., s'originaren en èpoques més reculades i prosperaren a partir del segle xv.
El municipi ha estat tradicionalment poc poblat i el tancament de molts dels antics masos no ha estat compensat per la relativa creixença del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, centre administratiu del terme. A finals del segle xx es van obrir dues noves carreteres de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la de Vic a Berga (que s'enllacen a Santa Creu de Jutglar) i de Lluçà a la mateixa carretera (passat Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta) i es va eixamplar i asfaltar la de Santa Eulàlia a Lluçà, mercès a la moderna revalorització i restauració del monestir.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Lluçà | 79 |
| Santa Eulàlia de Puig-oriol | 175 |
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Lluçà (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Llocs d'interès
[modifica]- Restes del castell de Lluçà.
- Ermita romànica de Sant Vicenç del Castell, de planta rodona i amb volta semiesfèrica i un petit absis. Està documentada des del 988, però l'edifici actual data principalment de la reedificació dels segles xi i xii.
- Canònica de Santa Maria de Lluçà, romànica, amb pintures murals gòtiques i una mostra permanent d'art.[3]
- L'ermita de Sant Cristòfol de Borrassers.
- L'ermita de Sant Pere de Grau.
- La Pedra dreta del Grau, un possible menhir.
Bibliografia
[modifica]- Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Volum 1, p. 255-259 (ISBN 84-85194-15-2)
Referències
[modifica]- ↑ «El Lluçanès, 43a comarca de Catalunya». 324cat, CCMA, 03-05-2023.
- ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 74. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Municipis del Lluçanès | |
|---|---|
Alpens · Lluçà · Olost · Oristà · Perafita · Prats de Lluçanès · Sant Martí d'Albars · Sant Feliu Sasserra · Sobremunt |
