Lockheed XFV-1 a terra, cap a 1954 | |
Tipus | Caça d'enlairament vertical (VTOL) |
---|---|
Fabricant | Lockheed Corporation |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Dissenyat per | Lockheed Corporation |
Primer vol | 1954 |
En servei | 1951 - 1955 |
Estat | Cancel·lat |
Operador/s | |
Construïts | 1 |
El Lockheed XFV-1 "Salmon" fou un prototip de caça VTOL dissenyat per la companyia aeronàutica Lockheed Corporation el 1949. Fou part de l'anomenat Projecte Hummingbird, un càsting muntat per la USAAF que demanava a una sèrie de companyies el desenvolupament d'un caça capaç d'enlairar-se verticalment, el que el permetria poder entrar en acció de manera ràpida i enlairar-se des de portaavions.
El 1947, l'exèrcit dels Estats Units s'interessà en un avió d'enlairament vertical, que pogués enlairar-se ràpidament sense la necessitat d'un aeròdrom, la qual cosa permetria també al caça poder enlairar-se des de portaavions i altres vaixells fàcilment en cas d'atac. Aquest interès per a un avió amb aquestes prestacions es va originar després dels atacs Kamikaze Japonesos que va patir la flota nord-americana al Pacific durant la Segona Guerra Mundial. Degut a això, la USAAF i la USN subvencionaren el Projecte Hummingbird el 1947.
El 1948, la Marina dels Estats Units va començar un estudi més dedicat i centrat al caça VTOL. Es van utilitzar documents secrets capturats del prototip VTOL de Focke-Wulf, el "Triebflügel", com a base per a començar el projecte. La USN va anunciar que el nou avió havia de ser capaç d'enlairar-se des de la majoria d'embarcacions, inclosos petroliers, vaixells de transport, destructors i LSTs. L'XFV-1 fou dissenyat perquè s'aguantés verticalment a terra amb unes rodetes situades sota la cua cruciforme.[1] El VTOL s'enlairaria en quant el radar del vaixell detectés una amenaça enemiga, i interceptaria l'enemic. L'armament consistiria de dos o quatre canons de 20mm o 48 coets aire-aire d'aletes plegables localitzats a les beines de les ales.
El Lockheed XFV-1 fou portat a la base aèria d'Edwards AFB, on es realitzaren els primers vols experimentals, sent el primer de tots el 16 de juny de 1954. Tot i això, s'arribà a la conclusió que les prestacions de l'XFV-1 de Lockheed eren inferiors als altres caces de l'època, i que per pilotar-lo necessitaven pilots molt experimentats. El projecte fou finalment cancel·lat el Juny del 1955.[1]