Logaritme decimal

El gràfic mostra que el logaritme de base deu, en l'eix y s'acosta ràpidament a menys infinit a mesura que x s'aproxima a zero, però augmenta gradualment al valor de dos a mesura que x s'aproxima al cent.
Gràfic del logaritme decimal pels números de 0,1 al 100.

En matemàtiques, el logaritme decimal és el logaritme amb base 10.[1] També es coneix com a logaritme comú, batejat amb el nom de la seva base, o logaritme de Briggs, després d'Henry Briggs, un matemàtic anglès que va ser pioner en el seu ús, així com el logaritme estàndard. Històricament, es coneixia com a logarithmus decimalis[2] o logarithmus decadis.[3] S'indica amb log10(x), o de vegades Log (x) amb la L en majúscula (tanmateix, aquesta notació és ambigua ja que també pot significar la complexa funció multi-valorada logarítmica natural). En les calculadores sol ser "log", però els matemàtics solen significar logaritme natural (logaritme amb base e ≈ 2.71828) en lloc de logaritme comú quan escriuen "log". Per mitigar aquesta ambigüitat, la especificació ISO 80000 recomana escriure log10(x) com lg(x) i loge(x) com ln(x).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hall, Arthur Graham; Frink, Fred Goodrich. «Chapter IV. Logarithms [23] Common logarithms». A: Trigonometry. Part I: Plane Trigonometry. Nova York: Henry Holt and Company, 1909, p. 31. 
  2. ↑ Introductio in Analysin Infinitorum (Part 2) (en llatí). 9. B.G. Teubner, 1945. 
  3. ↑ Institutionum Analyticarum Pars Secunda de Calculo Infinitesimali Liber Secundus de Calculo Integrali (en llatí). 2. Joannis Thomæ Nob. De Trattnern, 1772, p. 198.