margall perenne | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | cariopsi |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Poales |
Família | Poaceae |
Subfamília | Pooideae |
Gènere | Lolium L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Lolium perenne |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Lolium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
El margall o raigràs són diverses espècies del gènere Lolium. Lolium multiflorum (margall italià) i Lolium perenne (margall anglès) són espècies conreades, mentre que Lolium rigidum i altres espècies són mala herba de nom comú "margall".
El margall italià és una gramínia anual rústega, agressiva, molt resistent al fred i no suporta la terra entollada, ella sola es resembra.
El margall anglès sí que aguanta les terres entollades i es pot tenir com a planta perenne.
Se sembren de març a juliol a 1 cm de fondària, separades uns 20 cm, utilitzant per a la sembra de 25 a 30 kg de llavor i amb 210 dies de durada del cicle. El rendiment en massa verda és de 30 a 60 tones per Ha, en massa seca de 2 a 6 tones i en llavors de 500 a 600 kg.
Constitueixen un bon farratge de zones temperades molt ben acceptat pels animals. Es poden utilitzar com adob verd, és a dir, per a ser colgat per a donar matèria orgànica al sòl. En secà només es conrea amb bons rendiments a la Catalunya humida (principalment a les comarques gironines).
Lolium L. va ser descrita per Carl von Linné (abreviació botànica: L.) i publicada a Species Plantarum 1: 83. 1753.[2]
Lolium: nom genèric donat per Virgili a una mala herba problemàtica.[3]
Entre les espècies[4] més comunes cal destacar: