Lopinga achine
 Imago a la Reserva natural Tigirek, Altai, Rússia ♂ | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 174299  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Lopinga |
| Espècie | Lopinga achine (Scopoli, 1763) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio achine |
.svg){kind=icon}
Lopinga achine és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]
Distribució
[modifica]Espècie rara i local que s'estén des del nord de la península Ibèrica i França a través de gran part de l'Europa central fins al sud de Finlàndia, el nord d'Itàlia, Eslovènia i Romania. La seva distribució continua per l'Àsia central fins al Japó, Corea i l'extrem est de Rússia.[2][3] A la península Ibèrica s'han localitzat només dos nuclis de població, un de petit als voltants de Sierra Sálvada, a cavall de les províncies de Burgos, Biscaia i Àlaba, i l'altre format per diversos subpoblacions no interconnectades als Picos de Europa i voltants, a les províncies d'Astúries, Lleó i Cantàbria.[4] A Catalunya, només ha estat citada una vegada, concretament el juliol de l'any 2017 es va observar un individu adult assolellant-se en un bedoll en un camí forestal proper a Bordius, Vall d'Aran.[5]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 42 i 50 mm. Dimorfisme sexual poc evident. Anvers de color bru amb una sèrie d'ocels negres envoltats de groc a la part exterior. El revers és semblant a l'anvers, però els ocels presenten el centre de color blanc. També existeixen dues franges bru clar als marges i una franja blanquinosa que s'estén per la part interior dels ocels.[6]
-
Lopinga achine ♂ -
Lopinga achine ♂ △
_Lopinga_achine_-_%C5%81apaj%C3%B3wka_Poland_-_male_dorsal.jpg)
_Lopinga_achine_-_%C5%81apaj%C3%B3wka_Poland_-_male_ventral.jpg)
Hàbitat
[modifica]Clarianes herboses en boscos caducifolis i marges arbustius de boscos de coníferes, tant en llocs humits com secs, i en sòls calcaris i no calcaris. Rang altitudinal des dels 200 m fins als 1500 m.[3] L'eruga s'alimenta de gramínies i ciperàcies, sobretot Brachypodium i Carex, però també Deschampsia, Festuca i Poa.[6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una sola generació entre principi de juny i finals de juliol.[3] Hiberna com a eruga.[6]
Conservació
[modifica]Espècie en declivi a bona part d'Europa a causa de la pèrdua de clarianes en boscos, l'abandonament de l'agricultura i dessecament del terreny, que permetien mantenir l'hàbitat adequat per a l'espècie mitjançant el pasturatge.[2][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Lopinga achine» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ Romo, Helena; García-Barros, Enrique; Martín Cano, José; Ylla, Josep; López Munguira, Miguel «Lopinga achine» (PDF) (en castellà). Bases ecológicas preliminares para la conservación de las especies de interés comunitario en España: Invertebrados, 2012 [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Sesma, José Manuel «Lopinga achine (Scopoli, 1763), primera citació per a Catalunya (Lepidoptera: Nymphalidae)». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 109, 31-12-2018, pàg. 113–114. ISSN: 1132-7669.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)