Imago a la Reserva natural Tigirek, Altai, Rússia ♂ | |
Dades | |
---|---|
Hoste | |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 174299 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Nymphalidae |
Tribu | Satyrini |
Gènere | Lopinga |
Espècie | Lopinga achine (Scopoli, 1763) |
Nomenclatura | |
Protònim | Papilio achine |
Lopinga achine és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]
Espècie rara i local que s'estén des del nord de la península Ibèrica i França a través de gran part de l'Europa central fins al sud de Finlàndia, el nord d'Itàlia, Eslovènia i Romania. La seva distribució continua per l'Àsia central fins al Japó, Corea i l'extrem est de Rússia.[2][3] A la península Ibèrica s'han localitzat només dos nuclis de població, un de petit als voltants de Sierra Sálvada, a cavall de les províncies de Burgos, Biscaia i Àlaba, i l'altre format per diversos subpoblacions no interconnectades als Picos de Europa i voltants, a les províncies d'Astúries, Lleó i Cantàbria.[4] A Catalunya, només ha estat citada una vegada, concretament el juliol de l'any 2017 es va observar un individu adult assolellant-se en un bedoll en un camí forestal proper a Bordius, Vall d'Aran.[5]
Envergadura alar d'entre 42 i 50 mm. Dimorfisme sexual poc evident. Anvers de color bru amb una sèrie d'ocels negres envoltats de groc a la part exterior. El revers és semblant a l'anvers, però els ocels presenten el centre de color blanc. També existeixen dues franges bru clar als marges i una franja blanquinosa que s'estén per la part interior dels ocels.[6]
Clarianes herboses en boscos caducifolis i marges arbustius de boscos de coníferes, tant en llocs humits com secs, i en sòls calcaris i no calcaris. Rang altitudinal des dels 200 m fins als 1500 m.[3] L'eruga s'alimenta de gramínies i ciperàcies, sobretot Brachypodium i Carex, però també Deschampsia, Festuca i Poa.[6]
Vola en una sola generació entre principi de juny i finals de juliol.[3] Hiberna com a eruga.[6]
Espècie en declivi a bona part d'Europa a causa de la pèrdua de clarianes en boscos, l'abandonament de l'agricultura i dessecament del terreny, que permetien mantenir l'hàbitat adequat per a l'espècie mitjançant el pasturatge.[2][6]