Los olvidados

Infotaula de pel·lículaLos olvidados

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuis Buñuel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Miguel Inclán
Roberto Cobo
Víctor Manuel Mendoza
Alfonso Mejía
Stella Inda
Alma Delia Fuentes
Ernesto Alonso Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEdward Fitzgerald Modifica el valor a Wikidata
GuióLuis Buñuel i Luis Alcoriza de la Vega Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRodolfo Halffter Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGabriel Figueroa Mateos Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Savage Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEntertainment One Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada77 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost450.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'autor i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0042804 FilmAffinity: 300612 Allocine: 1997 Rottentomatoes: m/los_olvidados Letterboxd: the-young-and-the-damned Allmovie: am6726 TMDB.org: 800 Modifica el valor a Wikidata

Los olvidados és una pel·lícula mexicana de Luis Buñuel Portolés, estrenada el 1950.[1][2]

Argument

[modifica]

El Jaibo, un adolescent, s'escapa del correccional i es reuneix al poble amb els seus amics. Amb Pedro i altres nens, intenta atacar el Senyor Carmelo. Alguns dies després, el Jaibo mata, en presència de Pedro, el jove que acusa d'haver-lo denunciat. A partir d'aquest moment, els destins de Pedro i del Jaibo estan tràgicament units.

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Comentaris

[modifica]

Los Olvidados són tots aquests joves mexicans dels anys 1950 llençats socialment a la perifèria de la capital en resposta a una misèria física i intel·lectual que els han llegat les generacions anteriors trencades per l'alcohol i l'analfabetisme.

El medi quotidià deplorable que experimentessin aquests joves adolescents trenca una naturalesa fonamental de bondat que el nen posseeix per defecte.

El drama d'aquests nens és purament intern, la manca total d'amor maternal posa en marxa un enfocament primari de la vida. No tenen cap noció de tendresa.

Al contrari de Miracle a Milà de Vittorio de Sica que ensenyava una misèria social atenuada per la sensibilitat i la bondat destil·lada per Toto envers el seu cercle, aquí el to és dur, sense pietat.

No hi ha comprovació material «rica, pobra» a fer. Aquesta misèria interna és localitzada en un territori ben definit, la sequedat total dels esperits. Una manca de posicionament digna d'aquests nens en comportaments adaptats a la lògica natural de la seva edat els deixa com a verdaderes pedres brutes de la societat lliurades a ells mateixos.[4]

El marc de sortida ha estat completament inexistent, creen doncs els seus propis desequilibris aplicant lleis malvades.

Un director de presó és l'únic personatge que encoratja pel seu discurs tolerant envers els seus nois, i que atenua la fredor del conjunt.

El desenllaç final sembla un alliberament per a Jaibo, desfet finalment de tota aquesta brutícia.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cineteca Nacional. Expediente A-00053 Los olvidados. México, CONACULTA, consultado en el Centro de Documentación e Investigación.
  2. ↑ Aviña, Rafael. «Los detalles olvidados de Los olvidados a 70 años de su estreno», 15-12-2020.
  3. ↑ «Festival de Cannes: Reckless». festival-cannes.com. [Consulta: 14 gener 2009].
  4. ↑ Mora, Carl J. Mexican Cinema: Reflections of a Society. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1982. ISBN 978-0-520-04304-6.