Los pianos mecánicos

Infotaula de pel·lículaLos pianos mecánicos
Fitxa
DireccióJuan Antonio Bardem Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Melina Mercouri
James Mason
Hardy Krüger
Didier Haudepin
Keiko Kishi
Maurice Teynac
Renaud Verley
Luis Induni
Sophie Darès
José María Mompín
Rafael Luis Calvo
Sabine Sun Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRaymond Borderie i Marciano de la Fuente (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióHenri-François Rey i Juan Antonio Bardem Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGábor Pogány Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePaul Cayatte Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Itàlia, Espanya i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
català Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCadaqués i Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0059589 FilmAffinity: 910622 Allocine: 115620 Letterboxd: the-uninhibited Allmovie: v115170 TCM: 94481 AFI: 23907 TMDB.org: 198820 Modifica el valor a Wikidata

Los pianos mecánicos és una pel·lícula dramàtica de 1965 dirigida per Juan Antonio Bardem, i protagonitzada per Melina Merkuri, James Mason, i Hardy Krüger. Basada en la novel·la «Les pianos mécaniques» d'Henri-François Rey, va ser presentada en el Festival Internacional de Cinema de Canes de 1965. Pretenia reflectir una panoràmica de l'ambient bohemi i artístic de la Costa Brava.[1][2][3]

Argument

[modifica]

Vincent arriba des de París a Caldeya, un poble del mediterrani, convidat pel seu amic Reginald. Allà troba a Pascal Regnier, un novel·lista en crisi, que passa les seves vacances amb el seu fill. Regnier li presenta a Jenny, la propietària d'un club nocturn per la qual se sentirà atret.

Repartiment

[modifica]
  • Melina Mercouri - Jenny
  • James Mason - Pascal Regnier
  • Hardy Krüger - Vincent
  • Didier Haudepin - Daniel Regnier
  • Renaud Verley - Serge
  • Sophie Darès - Nadine (com Martine Ziguel)
  • Keiko Kishi - Nora
  • Maurice Teynac - Reginald
  • Karin Mossberg - Orange the Mistress
  • José María Mompín - Tom
  • Luis Induni - Bryant

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
El film va ser rodat a Cadaqués, el 1964
  • Es va rodar a l'estiu de 1964 principalment a Cadaqués i algunes escenes a Barcelona. Unes escenes mostren la sòrdida i disbauxada vida nocturna del barri gòtic de Barcelona, amb imatges de la font de Canaletes.
  • La pel·lícula va tenir força ressò internacional, però, malgrat que fins i tot va ser present al Festival de Canes de 1965, no va satisfer la crítica, i la taquilla no va estar a l'alçada de les expectatives.[3]
  • A les escenes finals, alguns cadaquesencs van quedar immortalitzats com a extres que corren a apagar un foc. Intervenen en Jaumet Faixó, Pere Giró i Enric Auger «Parlet». Hi ha un breu diàleg en català: «No ploris, no ploris maco, vine a casa..», intent de consolar un nen consternat.[3]
  • El film va patir els retalls de la censura.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Festival de Cannes: The Uninhibited». festival-cannes.com. [Consulta: 6 març 2009].
  2. ↑ «Historia de nuestro cine - Los pianos mecánicos (presentación) - RTVE.es» (en castellà), 24-05-2019. [Consulta: 30 maig 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bonaventura, Daniel «A 50 anys de Les pianos mécaniques». Revista de Girona, 2015, pàg. 58-61.