Malaltia objecte | insuficiència cardíaca congestiva i hipertensió arterial |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost heterocíclic |
Codi ATC | C09CA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C22H23ClN6O |
Massa molecular | 422,162 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 114798-26-4 |
PubChem (SID) | 3961 |
IUPHAR/BPS | 590 |
DrugBank | DB00678 |
ChemSpider | 3824 |
UNII | JMS50MPO89 |
KEGG | C07072 i D08146 |
ChEBI | 6541 |
ChEMBL | CHEMBL191 |
PDB ligand ID | LSN |
AEPQ | 100.110.555 |
El losartan és un medicament utilitzat per tractar la pressió arterial alta (hipertensió).[1] És de la família de medicaments dels antagonistes dels receptors de l'angiotensina (ARA2) i es considera protector dels ronyons. A més de la hipertensió, també s'utilitza en la nefropatia diabètica, la insuficiència cardíaca i engrandiment del ventricular esquerre.[1] Es presenta com una pastilla que es pren per boca.[1] Es pot utilitzar sol o amb altres medicaments per a la pressió arterial.[1] Es poden requerir fins a sis setmanes perquè es produeixin els efectes complets.[1]
Els efectes adversos comuns inclouen rampes musculars, congestió nasal, marejos, tos, potassi en sang elevat i anèmia.[1] Els efectes adversos greus poden incloure angioedema, pressió baixa de la sang i problemes renals.[1] L'ús durant l'embaràs pot provocar danys al nadó.[1][2] No està recomanat l'ús durant la lactància materna.[2] Funciona bloquejant l'angiotensina II.[1]
El losartan va ser patentat el 1986 i aprovat per a ús mèdic als Estats Units el 1995.[1][3] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[4] A Espanya està comercialitzat com a EFG i Cozaar.[5] Hi ha disponible una versió combinada amb hidroclorotiazida.[1]