Lotte Lenya

Plantilla:Infotaula personaLotte Lenya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer Modifica el valor a Wikidata
18 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMount Repose Cemetery (en) Tradueix
Haverstraw (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsLotte Lenya Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York (1935–1981)
Costa Blava (1933–1934)
Kleinmachnow (1932–1933)
Berlín (1921–1932)
Zúric (1913–1921)
Viena (1898–1913) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre, pel·lícula, televisió i òpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de teatre, actriu, monologuista, actriu de cinema, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMusical Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRichard F. Siemanowski (1971–1973), divorci
Russell Detwiler (1962–1969), mort del cònjuge
George Davis (1951–1957), mort del cònjuge
Kurt Weill (1937–1950), mort del cònjuge
Kurt Weill (1926–1933) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webkwf.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0502322 Allocine: 11069 Allmovie: p41824 TCM: 112003 TV.com: people/lotte-lenya IBDB: 49475 TMDB.org: 9898
Musicbrainz: 244f758f-5154-49c8-b3e1-551491e502f3 Discogs: 407120 Allmusic: mn0000806947 Find a Grave: 3805 Modifica el valor a Wikidata

Lotte Lenya (o Lotte Lenja), nascuda Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer (Viena, Imperi Austrohongarès, 18 d'octubre de 1898 − Nova York, Estats Units, 27 de novembre de 1981), va ser una actriu i cantant austríaca nacionalitzada estatunidenca,[1] nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària i al Globus d'Or en la mateixa categoria per La primavera romana de la senyora Stone[2] Stone. Va ser una de les figures més importants del Berlín de preguerra i, en el seu exili nord-americà, de l'espectacle nord-americà.

Va ser la musa inspiradora del compositor Kurt Weill, el seu marit, que la va definir així: és pèssima mestressa de casa però excel·lent actriu, no sap llegir música, però quan canta, el públic l'escolta com si estigués sentint Enrico Caruso.

Europa

[modifica]

Va treballar com a ballarina i actriu a Zúric i es mudà després a l'efervescent Berlín de la República de Weimar, llavors un dels centres culturals més dinàmics d'Europa.

Va contreure matrimoni amb el compositor Kurt Weill el 1926 i va començar a participar en els drames musicals del seu espòs i del seu col·laborador Bertolt Brecht, com Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny de 1926 i L'òpera dels tres rals, de 1928. Lenya va ser la musa de Weill i conformaren un duo llegendari.

La parella va fugir de l'Alemanya nazi cap a París, on ella va cantar en Els set pecats capitals (Die sieben Todsünden) el 1933.

Amèrica

[modifica]

Es van establir a la ciutat de Nova York el 1935 i Lenya va fer el seu debut en Der Weg der Verheißung de 1937.

Després de la mort de Weill, participa en la reestrena de L'òpera dels tres rals, i actua després en Brecht on Brecht de 1962, Mare Coratge (Mutter Courage und ihre Kinde) de 1965 i com a Fraulein Schneider en l'original Cabaret de 1962, així com en diversos films com Des de Rússia amb amor (en què va ser premiada).[3]

Síntesi

[modifica]

Les seves versions de les cançons de Weill són considerades definitives; Lenya era una cantant intuïtiva, posseïa un timbre de veu molt particular, i tot i que desafinada, el seu particular fraseig i intenció la van convertir en una espècie d'Édith Piaf alemanya.

Lenya va immortalitzar cançons com Mack the Knife, Alabama Song, Surabaya Johnny i d'altres. Continua sent el símbol berlinès per excel·lència i el referent per a cantants de l'època com Greta Keller, Gisela May, Hildegard Knef i Marlene Dietrich.

El seu estil ha estat imitat per cantants d'avui com Ute Lemper i la soprano Teresa Stratas, que va gravar les últimes cançons inèdites de Weill a petició de Lenya.

Discografia de referència

[modifica]
  • Lotte Lenya Sings Kurt Weill's The Seven Deadly Sins
  • Lotte Lenya Sings American & Berlin Theater Songs of Kurt Weill
  • Lotte Lenya/Gisela May - Theater Songs of Brecht & Weill DVD
  • Lotte Lenya Sings Kurt Weill - Levine, Lenya, Armstrong
  • Weill: The Threepenny Opera, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg
  • Weill: Aufstieg Und Fall Der Stadt Mahagonny, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg

Filmografia

[modifica]
  • L'òpera dels tres centaus (1931) - Jenny Diver
  • La primavera romana de la senyora Stone (The Roman Spring of Mrs Stone) (1965) - comtessa
  • Des de Rússia amb amor (1963) - Rosa Klebb
  • The Appointment (1969) - Emma Valadier
  • Semi-Tough (movie) (1977) - Clara Pelf
  • Übungstücke für Schauspieler (1964)
  • Mutter Courage und ihre Kinder (1965) - Mare Coratge
  • Ten Blocks on the Camino Real (1966) - la gitana
  • Mahagonny (1980)
  • Interregnum (1960) - narradora

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «biografia de Lotte Lenya». imdb.
  2. ↑ «The 34th Academy Awards (1962) Nominees and Winners» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 7 maig 2012].
  3. ↑ «filmografia de Lotte Lenya». imdb.

Bibliografia

[modifica]
  • Zwei auf einer Insel: Lotte Lenya und Kurt Weill, Jens Rosteck.
  • Speak Low (when You Speak Love): The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya by Kurt Weill, Lys Symonette, Lotte Lenya, Kim H. Kowalke.
  • Lenya the Legend: A Pictorial Autobiography by David Farneth.
  • Die Seeräuber-Jenny: Das bewegte Leben der Lotte Lenya, Donald Spoto.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lotte Lenya