Lotus egipci
Nymphaea lotus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164281 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Nymphaeales |
| Família | Nymphaeaceae |
| Gènere | Nymphaea |
| Espècie | Nymphaea lotus L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Nymphaea aegyptiaca Opiz.
|
.svg){kind=icon}
El lotus egipci o lotus blanc (Nymphaea lotus) és una planta del gènere de les nimfees. També rep els noms de lotus sagrat egipci blanc, lotus sagrat o lotus tigre.
Distribució i hàbitat
[modifica]
El lotus sagrat egipci és originari de la vall del Nil i l'Àfrica oriental, d'on es va estendre ja en temps antics al subcontinent indi i al sud-est asiàtic. Aquesta planta es troba actualment en totes les zones tropicals del planeta. És molt apreciada com a planta de jardineria i com a planta d'aquari. Creix en estanys poc profunds, séquies, rius de corrent suau i aiguamolls, preferint aigües lleugerament àcides i no gaire fredes.
Descripció
[modifica]
Les fulles floten damunt de l'aigua i també es desenvolupen sota la superfície. Sota l'aigua, les fulles tenen forma de punta de llança amb tons molt variats i taques i estries marronoses i rogenques que l'hi han valgut el nom de lotus tigre en l'aquariofília. Les fulles flotants són rodones i amb coloració més llisa.[1]
La flor és gran i de color blanc. Pot tindre matisos de color rosa molt delicats. Creix en tiges que s'eleven damunt de la superfície. Es tanca durant el dia i s'obre durant la nit, desprenent una fragància dolça i suau. Els antics egipcis obtenien perfum de les flors.
Es reprodueix principalment mitjançant fillols que ixen dels bulbs de l'arrel submergida.
Simbolisme
[modifica]
El lotus blanc era una flor sagrada a l'antic Egipte. Formava part de les plantes que es trobaven als jardins dels nobles. També s'utilitzava en ofrenes als temples, garlandes funeràries i decoracions femenines, sobretot a l'època de l'antic Regne. La xifra 1.000 (ḫȝ) en la numeració egípcia estava representada per un lotus, car hom els trobava a milers. Aquesta flor va inspirar motius decoratius que estan molt presents en l'arquitectura i la pintura mural de l'art de l'antic Egipte. Els antics egipcis tenien com a creença que la flor del lotus sagrat donava poder. S'han trobat restes de la flor del lotus egipci a la tomba de Ramsés II.
La planta d'aquest lotus també era una font d'aliment per als egipcis. Heròdot comentà que els egipcis en menjaven la rel, pelant la pell fosca i servint l'interior com a àpat cru, bullit o rostit al forn.[2] Aquesta planta és potser el lotus que menjaven els lotòfags de l'Odissea.
Els antics egipcis coneixien la rel del lotus com a seixen, que va esdevenir el nom de dona actual Susanna o Susana mitjançant els idiomes copte i àrab.
Usos
[modifica]Les llavors del lotus egipci es mengen a l'Índia cuinades en sorra calenta. A part de ser un àpat lleuger, tenen propietats digestives.[3] També les fulles, les tiges i les flors són comestibles, ans que de gust insípid.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Nymphaea lotus, lotus tigré Arxivat 2009-04-21 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ Hilary Wilson. Egyptian food and drink. (anglès)
- ↑ Nymphaea lotus, propietats (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Nymphaea lotus (anglès).