Louis Henri Sullivan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1856 Boston (Massachusetts) |
| Mort | 14 abril 1924 (67 anys) Chicago (Illinois) |
| Sepultura | Cementiri Graceland |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1874–1876) Institut de Tecnologia de Massachusetts Boston English High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitecte |
| Moviment | Escola de Chicago |
| Professors | Frank Furness |
| Alumnes | Frank Lloyd Wright |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
 | |
Louis Henri Sullivan (3 de setembre de 1856 - 14 d'abril de 1924) va ser un arquitecte estatunidenc, i ha estat anomenat el "pare de l'arquitectura Moderna." És considerat per molts com el creador del gratacel modern, va ser un arquitecte influent i crític de l'Escola de Chicago, va ser un mentor de Frank Lloyd Wright, i una inspiració al grup de Chicago d'arquitectes que s'han vingut a conèixer com l'Escola Prairie.
Biografia
[modifica]
Louis Sullivan[1] era fill d'un pare irlandes i mare suïssa, els dos havien emigrat als Estats Units a finals dels anys 1840. Va créixer vivint amb la seva àvia en South Reading (actualment Wakefield), Massachusetts. Louis passà la majoria de la seva infantesa aprenent de la natura mentre era a la granja del seu avi. Els anys posteriors del seu ensenyament primari, les seves experiències varen variar bastant. Passaria molt temps vagant per si mateix al voltant de Boston. Explorava tots els carrers mirant els edificis circumdants. Aquí va ser quan va desenvolupar la seva fascinació pels edificis i decidí que ell un dia esdevindria un enginyer/arquitecte d'estructures. Mentre assistia a l'institut, Sullivan conegué Moses Woolson, els ensenyaments del qual farien una impressió duradora en ell, i l'alimentaren fins a la seva mort. Després de graduar-se a l'institut, Sullivan estudià arquitectura a l'Massachusetts Institute of Technology. Al saber que podia graduar-se de la secundària un any abans i, alhora, fer els dos primers anys a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts passant una sèrie d'exàmens, Sullivan va ingressar al MIT als setze anys. Després d'un any d'estudi, passà a Filadèlfia i començà una feina amb l'arquitecte Frank Furness.
La Depressió de 1873 reduí molt el treball de Furness, i va forçar a deixar marxar Sullivan. En aquell punt Sullivan continuà a Chicago el 1873 per participar en el boom d'edificis després del Gran Foc de Chicago de 1871. Treballà per William Lebaron Jenney, l'arquitecte a qui sovint s'atribuïa haver aixecat el primer edifici d'estructura d'acer. Després de menys que un any amb Jenney, Sullivan se'n va a París on estudià a l'École des Beaux-arts durant un any. L'art del Renaixement va inspirar la ment de Sullivan, i es va influenciar de l'esperit creatiu de Michelangelo per dirigir la seva arquitectura més que no pas replicar els estils de períodes anteriors. Retornà a Chicago i començà a treballar per l'empresa de Joseph S. Johnston & John Edelman com a deliniant. Johnston & Edleman li assignaren el disseny d'interior del Moody Tabernacle, que va estar completat per Sullivan.[2] El 1879 Dankmar Adler contractava Sullivan i un any més tard es convertia en soci de l'empresa. Això marcà el començament dels anys més productius de Sullivan. I va ser en aquesta empresa on Sullivan influiria profundament a un jove dissenyador nomenat Frank Lloyd Wright, que admirava els dissenys i principis de Sullivan com la inspiració pel seu propi treball.
Adler i Sullivan inicialment aconseguiren fama com arquitectes de teatre. Mentre que la majoria dels seus teatres eren a Chicago, la seva fama guanyava adeptes a la costa oest com Pueblo (Colorado), i Seattle, Washington (no construït). El projecte que culminava aquesta fase de la història de l'empresa va ser l'Auditorium Building de 1889 a Chicago, un edifici d'extraordinaria polivalència que incloïa no només un teatre de 3000 seients, sinó també un edifici d'oficines i un hotel. Adler i Sullivan reservaren l'últim pis de la torre per a la seva pròpia oficina. Després de 1889 l'empresa es tornà coneguda pels seus edificis d'oficines, especialment el Wainwright Building de 1891 a Saint Louis i el Carson Pirie Scott Department Store de 1899 a Chicago, Louis Sullivan és considerat per molts com el primer arquitecte a imaginar plenament i descobrir un vocabulari arquitectònic ric per a una nova classe revolucionària d'edificis: l'acer de gran alçada.
Projectes destacats
[modifica]
- Tomba de Martin Ryerson, Cementiri de Graceland, Chicago (1887)
- Auditorium Building, Chicago (1889)
- Tomba de Carrie Eliza Getty, Cementiri Graceland, Chicago (1890)
- Wainwright Building, St. Louis (1890)
- Tomba de Charlotte Dickson Wainwright, Cementiri Bellefontaine i Calvary, St. Louis (1892)[3][4][5][6]
- Union Trust Building (ara 705 Olive), c. Louis (1893; l'ornament de la planta baixa ha estat fortament canviat el 1924)
- Guaranty Building (anteriorment Prudential Building), Buffalo (1894)
- Bayard Building, 65–69 Bleecker Street, Nova York (1898). L'únic edifici de Sullivan a Nova York.
Imatges
[modifica]-
-
-
Cornisa del Wainwright Building -
Dettal del Wainwright Building -
-
-
-
-
Columna central al Van Allen Building -
Gage Building (dreta) -
Catedral Trinity Russian Orthodox, exterior -
Catedral Trinity Russian Orthodox, interior -
-
-
Harold C. Bradley House, Wisconsin -
Louis Sullivan Jewel Box, Grinnell, Iowa
Referències
[modifica]- ↑ Hugh Morrison, Louis Sullivan: Profeta d'Arquitectura Moderna (Nova York: Norton, 1998), 2.
- ↑ Louis Sullivan a www.prairiestyles.com
- ↑ Fotografia de la tomba de Charles Dickinson Wainwright a Find a Grave.
- ↑ «Planols de la tomba de Wainwright, The Steedman Exhibit.». Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 21 abril 2010].
- ↑ Tomba de Charlotte Wainwright, American Waymarks.
- ↑ Historic Americal Buildings Survey, MO-1637A, Wainwright Tomb.
Bibliografia
[modifica]- Columbian Gallery – A Portfolio of Photographs of the World's Fair, The Werner Company, Chicago, IL, 1894.
- Condit, Carl W., The Chicago School of Architecture, University of Chicago Press, Chicago, IL, 1964.
- Connely, Willard, Louis Sullivan as He Lived, Horizon Press, Inc., NY, 1960.
- Engelbrecht, Lloyd C., "Adler and Sullivan's Pueblo Opera House: City Status for a New Town in the Rockies", The Art Bulletin, Published by the College Art Association of America, June 1985.
- Gebhard, David, in Journal of the Society of Architectural Historians, May 1960.
- Morrison, Hugh Louis Sullivan - Profeta d'Arquitectura Moderna, W.W. Norton & cia., Inc. Ciutat de Nova York, 1963.
- Sullivan, Louis, The Autobiography of an Idea, Press of the American institute of Architects, Inc., New York City, 1924.
- Sullivan, Louis, Kindergarten Chats and Other Writings, Dover Publications, Inc., New York City, 1979.
- Sullivan, Louis H. Louis Sullivan: The Public Papers Ed. Robert Twombly, Chicago University Press, Chicago & London, 1988
- Thomas, Cohen and Lewis, Frank Furness – The Complete Works, Princeton Architectural Press, New York City, 1991.
- Twombly, Robert Louis Sullivan - la Seva Vida i Treball, Llibres Elizabeth Sifton, Ciutat de Nova York, 1986.
- Vinci, John, The Art Institute of Chicago: The Stock Exchange Trading Room, The Art Institute of Chicago, 1977.
- Weingarden, Lauren S. "Louis H. Sullivan: A System of Architectural Ornament" [1924]. Co-published by the Art Institute of Chicago and Ernst Wasmuth Verlag (Germany); distributed by Rizzoli International (U.S.), Wasmuth (Germany), Mardaga (France), 1990.
- Weingarden, Lauren S. "Louis H. Sullivan: The Banks". Cambridge, Mass.: MIT Press, 1987.
Bibliografia addicional
[modifica]- Sullivan, Louis H. Twombly, s. de Robert (1998) Louis Sullivan: els articles públics University of Chicago Press. ISBN 0393730239; ISBN 978-0393730234.
Enllaços externs
[modifica]