Louise Farrenc

Plantilla:Infotaula personaLouise Farrenc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jeanne-Louise Dumont Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1804 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1875 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora clàssica, pianista clàssica, professora de piano Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereSimfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnton Reicha Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAristide Farrenc (1821–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsVictorine Farrenc Modifica el valor a Wikidata
PareJacob Edmond Dumont Modifica el valor a Wikidata
GermansAuguste Dumont Modifica el valor a Wikidata
ParentsErnest Reyer, nebot Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2846975
Spotify: 3cCP79U05k4MrNSU06eBy2 Musicbrainz: 30d66d7f-dd2e-4445-893c-95c5be92f4a8 Lieder.net: 16721 Discogs: 2479569 IMSLP: Category:Farrenc,_Louise Allmusic: mn0002340816 Modifica el valor a Wikidata

Jeanne-Louise Dumont, coneguda com a Louise Farrenc (París, 31 de maig de 1804-Ibídem, 15 de setembre de 1875), va ser una compositora, pianista i professora francesa.

Biografia

[modifica]

Va ser filla de Marie-Élisabeth-Louise Curton i de l'escultor Jacques-Edme Dumont (1761-1844) i germana del també escultor Auguste Dumont.[1][2] Va estudiar piano amb Anne Soria, una de les deixebles del compositor italià Muzio Clementi, i després amb Anton Reicha, professor del Conservatori de París, que li va ensenyar escriptura musical (harmonia, contrapunt).[3] Ignaz Moscheles i Johann Nepomuk Hummel també li van fer classes de piano.

En 1821, es va casar amb el flautista, compositor i editor musical de Marsella Aristide Farrenc (1794-1865).[3] D'aquesta unió va néixer, en 1826, Victorine, la seva única filla, també pianista, que va morir en 1859. Conscient dels dons excepcionals de Louise, el seu espòs es va dedicar a les seves activitats musicals, va crear Éditions Farrenc[4] i ràpidament es va convertir en el seu empresari teatral. Entre 1842 i 1872, Farrenc va ensenyar piano al Conservatori de París, on va acabar rebent el mateix salari que els seus companys homes.[5]

Va contribuir activament a la publicació de vint lliuraments de la col·lecció de música per a clavicèmbal i piano Le Trésor des pianistes, publicació que va continuar després de la mort del seu espòs en 1865.

Va rebre el suport dels millors músics del seu temps, com el violinista Joseph Joachim, qui va participar en 1850 en la creació de la seva Nonette per a cordes i vents en mi bemoll major.[6] La seva Tercera Simfonia, op. 36, va ser interpretada per l'orquestra de la Société des Concerts du Conservatoire en 1849, i va rebre dues vegades el Premi Chartier de l'Institut de França, destinat a recompensar les millors composicions de música de cambra, en 1861 i 1869.[7][8][9]

Louise Farrenc va morir el 15 de setembre de 1875, a la seva casa del número 10 del carrer Taitbout del novè districte de París, i està enterrada en el cementiri de Montparnasse.[10][11]

El treball de Louise Farrenc continua sent poc difós avui dia. Una de les raons és que, en el seu moment, la compositora es va dedicar principalment a la música instrumental i mai va compondre òpera, quan aquest gènere era molt popular a França, especialment en el segle xix. La guia Fonts per a la història de les dones, afirma que, no obstant això, va ser aplaudida pels seus contemporanis; després es va trobar lamentablement oblidada i descurada com moltes altres de les seves col·legues compositores.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Roman d'Amat. Dictionnaire de biographie française (en français). París: Letouzey et Ané, 1970, p. 760. .
  2. ↑ Catherine Legras. Louise Farrenc, compositrice du Plantilla:S- - Musique au féminin. Éditions l'Harmattan, 2003, p. 16-29. ISBN 2747550214. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Louise Farrenc». Le Figaro, 15 février 2018.
  4. ↑ «A. Farrenc (Éditeur)». data.bnf.fr. [Consulta: 24 març 2020].
  5. ↑ Le Conservatoire national de musique et de déclamation : documents historiques et administratifs / recueillis ou reconstitués par Constant Pierre... (en francès). París: Imprimerie nationale, 1900. 
  6. ↑ Revue et gazette musicale de Paris, 1850. 
  7. ↑ Histoire de la Société des concerts du Conservatoire impérial de musique, avec dessins, musique, plans, portraits, notices biographiques, etc. (en francès). París: Castel, 1864. 
  8. ↑ Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique. Supplément et complément. [vol. 1 / par F.-J. Fétis ; publ. sous la dir. de M. Arthur Pougin...] (en francès). París: Firmin Didot, 1878-1880. 
  9. ↑ Société des auteurs et compositeurs dramatiques. Annuaire de la Société des auteurs et compositeurs dramatiques, 1869. 
  10. ↑ ==#uielem_move=94%2C-228&uielem_rotate=F&uielem_islocked=0&uielem_zoom=111 Archives de Paris acte de décès, année 1875 (vue 1/31)
  11. ↑ ==#uielem_move=245%2C-466&uielem_rotate=F&uielem_islocked=0&uielem_zoom=96 Registre journalier d'inhumation de Paris Montparnasse de 1875, en date du 17 septembre (page 1/31)
  12. ↑ France., Bibliothè̀que nationale de; Odile.. Des sources pour l'histoire des femmes : guide. Bibliothèque nationale de France, 2004. ISBN 2717723226. OCLC 56990339.