Tipus | obra dramaticomusical |
---|---|
Compositor | Kurt Weill |
Llibretista | Alfred Uhry |
LoveMusik és un musical escrit per Alfred Uhry, usant una selecció de la música de Kurt Weill. La història explora el romanç i la vida de Kurt Weill i Lotte Lenya, basat en Speak Low (When You Speak Love): The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya, editat i traduït per Lys Symonette i Kim H. Kowalke.[1] Harold Prince havia llegit Speak Low i li va suggerir la idea d'un musical a Uhry. Uhry i Prince van treballar a LoveMusik durant quatre anys per convertir-lo en una obra escènica.[2] La història s'estén més de 25 anys, des de la primera trobada de Lenya i Weill com a artistes joves en lluita, fins a la seva popularitat a Europa i Amèrica, fins a la mort de Weill per un atac de cor als 50 anys.
El musical va ser produït a Broadway per a una estada limitada pel Manhattan Theatre Club al Biltmore Theatre començant les prèvies el 12 d'abril de 2007, estrenant-se el 3 de maig de 2007 i tancant-se el 24 de juny de 2007.[3] L'espectacle va ser dirigit per Harold Prince amb la posada en escena musical de Patricia Birch i protagonitzada per Michael Cerveris com Kurt Weill, Donna Murphy com Lotte Lenya, David Pittu com Bertolt Brecht i John Scherer com George Davis. El cor va incloure Judith Blazer, Edwin Cahill, Herndon Lackey, Erik Liberman, Ann Morrison, Graham Rowat, Rachel Ulanet i Jessica Wright.
La producció va rebre crítiques mixtes. Va destacar per les actuacions de Donna Murphy i Michael Cerveris. Per exemple, el crític del Theater Mania va escriure: «Cerveris: calculadament difident i constantment simpàtic com Weill».[4]Ben Brantley, a The New York Times, va escriure: «Dos retrats lluminosos i infusionats de la vida brillen des de dins d'un marc feixuc i pesat al Biltmore Theatre, on ahir a la nit es va estrenar "LoveMusik ". Aquest bio-musical sobre el matrimoni i la relació professional del compositor d'origen alemany Kurt Weill i l'actriu Lotte Lenya, dirigida per Harold Prince, és lenta, tediosa i (manté l'alè) ineludible».[5]
El 1924, Weill visita un amic a Europa i Lenya és enviat a conèixer-lo. Es veuen immediatament atrets l'un per l'altre i el seu posterior romanç i matrimoni segueixen el curs dels esdeveniments previs a la Segona Guerra Mundial a Alemanya. Weill col·labora amb Bertolt Brecht, i els dos escriuen The Threepenny Opera, entre altres obres importants. Però l'ego i la política de Brecht provoquen una ruptura, i els dos trenquen. Weill i Lenya es divorcien i es tornen a casar. A mesura que el Weill jueu es converteix en un compositor popular i reeixit, Weill i Lenya es veuen obligats a abandonar Alemanya.
Ara als Estats Units, Weill té musicals d'èxit produïts a Broadway, com Lady in the Dark, i també passa temps a Califòrnia. La parella té un matrimoni obert: tots dos tenen altres interessos romàntics; i Weill és un obsés pel treball. Però es mantenen l'un amb l'altres fins a la seva mort el 1950. Lenya, tot i que va ser arrasada a la seva pèrdua, se li insta a tornar als escenaris amb Thpera Threepenny de Weill .
El musical utilitza cançons escrites per Weill per a escenaris musicals com One Touch of Venus, The Threepenny Opera, Rise and Fall of the City of Mahagonny, Street Scene, Knickerbocker Holiday, i Happy End, així com cançons individuals.
|
|
Any | Premi | Categoria | Nominat | Resultat |
---|---|---|---|---|
2007 | Premi Tony | Millor actor protagonista de musical | Michael Cerveris | Nominat |
Millor actriu protagonista de musical | Donna Murphy | Nominat | ||
Millor actor de repartiment de musical | David Pittu | Nominat | ||
Millors orquestracions | Jonathan Tunick | Nominat | ||
Premi Drama Desk | Musical més destacat | Nominat | ||
Llibret de Musical més destacat | Alfred Uhry | Nominat | ||
Actor de musical més destacat | Michael Cerveris | Nominat | ||
Actriu de musical més destacada | Donna Murphy | Guanyador | ||
Actor de repartiment de musical més destacat | David Pittu | Nominat | ||
Coreografia més destacada | Patricia Birch | Nominat | ||
Director de Musical més destacat | Harold Prince | Nominat | ||
Orquestracions més destacades | Jonathan Tunick | Guanyador | ||
Escenografia més destacada | Beowulf Boritt | Nominat | ||
Vestuari més destacat | Judith Dolan | Nominat | ||
Il·lumianció més destacada | Howell Binkley | Nominat | ||
Disseny de so més destacat | Duncan Robert Edwards | Nominat |