Fitxa | |
---|---|
Direcció | Katherine Brooks |
Protagonistes | |
Producció | Jennifer Young |
Guió | Katherine Brooks |
Música | Judith Martin |
Fotografia | Cynthia Pusheck (en) |
Muntatge | Lori Ball |
Productora |
|
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 2006 |
Durada | 77 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Los Angeles |
Color | en color |
Pressupost | 900.000 $ |
Recaptació | 4.200.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema romàntic, drama i cinema LGBT |
Lloc web | lovingannabelle.com |
Loving Annabelle (2006) és una pel·lícula estatunidenca dramàtica de temàtica lèsbica dirigida per Katherine Brooks i interpretada per Diane Gaidry i Erin Kelly. Conta la història de la turbulenta relació que sorgeix entre una professora, Simone (Gaidry), i la seva nova alumna, Annabelle (Kelly). La pel·lícula va obtenir diversos premis en diversos festivals de cinema internacionals.[1]
Annabelle és la filla d'una senadora dels Estats Units que arriba a l'internat catòlic de Santa Teresa després d'haver estat la protagonista d'un escàndol. Sofisticada i madura per la seva edat, aviat crida l'atenció pel seu caràcter rebel. Simone, la jove professora de poesia de l'internat, rep l'encàrrec de l'estricta directora de la institució de vigilar a Annabelle perquè no sigui una mala influència per a les altres alumnes. No triga a sorgir una poderosa atracció entre Simone i Annabelle, que la professora intenta rebutjar i que l'alumna intenta perseguir. Quan per fi ambdues es rendeixen davant l'evidència i la força de la seva atracció, són descobertes, acabant la pel·lícula sense una resolució clara.
Loving Annabelle està inspirada en la pel·lícula alemanya de 1931 Mädchen in Uniform.[2] La pel·lícula toca diversos temes, com el amor prohibit entre una professora i la seva alumna, la religió i la tolerància (especialment en la figura del Pare Harris, interpretat per Kevin McCarthy, qui consola i fa costat Simone).
Loving Annabelle va obtenir en general crítiques positives. La revista Variety la va qualificar com un plaer prohibit, i el Miami Sun Post va dir que ens trobàvem davant una pel·lícula sofisticada'.[3] Felix Vasques, de Film Threat recalca que el romanç controvertit és profundament sentit i complex en examinar tots dos personatges i les intencions que tenen respecte a l'altra.[4] Algunes de les crítiques negatives se centraven en l'absència d'un tercer acte que realment posés fi a la pel·lícula, i es preguntaven si hi havia faltat pressupost.[5][6]
La pel·lícula va obtenir sis premis internacionals en diversos festivals.[7][8]
Any | Festival | Premi | Categoria |
---|---|---|---|
2006 | Festival de Cinema d'Atlanta | Premi del públic | Katherine Brooks (Millor pel·lícula) |
2006 | Festival de Cinema Gai i Lèsbic Fort Worth | Premi Q | Katherine Brooks (Millor pel·lícula) |
2006 | Outfest de Los Angeles | Premi del públic i premi del Gran Jurat | Katherine Brooks (millor pel·lícula)i Diane Gaidry (millor actriu) |
2006 | Festival de cinema de Long Island | Premi del públic | Katherine Brooks (Millor pel·lícula) |
2006 | Festival de cinema de Paris | Premi del jurat | Katherine Brooks (Millor pel·lícula) |
2006 | Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona | Premio del públic | Katherine Brooks (Millor pel·lícula)[9] |
El DVD conté un final alternatiu en què l'Annabelle condueix per una carretera de la costa cap a una destinació desconeguda. S'atura en una botiga al costat de la carretera i recull una còpia d'un diari amb el titular de la portada "No hi ha càrrecs d'escàndol sexual d'estudiants i professors", i somriu. Llavors es veu l'Annabelle amb el seu cotxe aparcat al costat de la carretera, i baixa precipitadament les escales que condueixen a la casa de la platja de Simone.[10]