Luci Licini Cras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 140 aC  antiga Roma |
| Mort | 91 aC (48/49 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
Triumvir monetalis (en)  | |
| 118 aC – 118 aC | |
 Cònsol romà | |
| 95 aC – 95 aC Juntament amb: Quint Muci Escèvola | |
| Edil | |
| Qüestor | |
| Governador romà | |
| Pretor | |
| Tribú de la plebs | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurisconsult, orador, polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Partit | Optimat |
| Família | |
| Família | Licini Crassi |
| Cònjuge | Múcia (dona de Cras l'orador) |
| Fills | Luci Licini Cras Escipió, fill adoptiu, Licinia, Licinia, Licínia, Licínia |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Parents | Luci Licini Cras Escipió, fill de la filla, fill adoptiu |
Luci Licini Cras, (en llatí Lucius Licinius L. F. Crassus) (140-91 aC)[1] va ser un important orador romà i jurista, que va estar al càrrec de l'acusació contra Gai Papiri Carbó.[2]
Orígens
[modifica]Era fill de Publi Licini Cras, per tant pertanyia a la gens Licínia, d'origen plebeu. El va educar l'historiador i jurista Luci Celi Antípater
Vida pública
[modifica]Amb 21 anys (119 aC) se'n va encarregar de l'acusació contra Gai Papiri Carbó per haver donat suport a Tiberi Semproni Grac. Un esclau de Carbó va donar a Cras una caixa plena de papers del seu rival, però Cras la va retornar al seu propietari sense obrir i amb l'esclau carregat de cadenes. Carbó es va escapar a la condemna, ja que es va suïcidar amb verí.[3]
L'any 118 aC va defensar la proposta de llei d'establir una colònia a Narbo a la Gàl·lia, a la qual s'oposava el senat, i va aconseguir la seva aprovació. Va ser un dels que va fundar la colònia.[4] El 114 aC va defensar la vestal Licínia, la seva parenta, que era acusada d'incest juntament amb dues vestals més, Màrcia i Emília. Va aconseguir l'absolució de Luci Cecili Metel, el pontífex màxim, i del col·legi de pontífexs. Però Luci Cassi va continuar l'acusació com a inquisidor del poble i llavors no va poder evitar la condemna.[5][3]
Després va ser qüestor amb Quint Muci Escevola amb qui va exercir altres magistratures (totes menys el de tribú de la plebs i la censura). Sembla que va governar la província d'Àsia i va passar per Atenes on va rebre classes de Càrmides i de Metròdor d'Escepsis, un els fundadors de l'escepticisme. Al seu retorn a Roma va defensar els seus amics entre ells Gai Sergi Aurata acusat d'apropiació d'aigües públiques per a les seves pesqueries. El 107 aC va ser tribú de la plebs.[6][3]
El 106 aC va donar suport a la llei Servilia judiciaria (de Quint Servili Cepió) que privava als cavallers del nomenament de jutges que estava en mans del senat (el 122 aC Gai Grac la va traspassar del senat als cavallers per la llei Semprònia) però no a la llei Servília del 104 aC (de Gai Servili Glàucia) que restablia la situació anterior (122 aC a 106 aC).[6][3]
El 103 aC va ser edil curul junt amb Quint Muci Escevola i va celebrar uns esplèndids jocs en els quals es va introduir la lluita de lleons.[7] Després va ser pretor, àugur i candidat al consolat, càrrec per al qual va ser elegit el 95 aC junt amb Quint Escevola que era pontífex màxim. Durant el seu consolat es va aprovar la llei Múcia que prohibia usurpar la condició de ciutadà romà i als no ciutadans els obligava a sortir de Roma, llei que sembla que va ser una de les causes de la guerra social. Durant aquell any va defensar Quint Servili Cepió acusat de traïció (majestas) pel tribú Gai Norbà per negar-se a col·laborar amb el seu superior durant la batalla d'Arausio, però Cepió va ser condemnat. Al final del seu mandat se'n va anar a governar Hispània Citerior i es va limitar a sotmetre algunes petites tribus, però no va obtenir els honors del triomf.[8]
Va participar en el plet d'herència entre Marc Curi i Marc Coponi (93 aC) defensats per Luci Licini Cras i per Quint Escevola respectivament i en què Cras va triomfar.[9] El 92 aC va ser censor junt amb Gneu Domici Aenobarb[10] i va prohibir les escoles dels anomenats retòrics llatins.[3]Aquesta prohibició no va afectar l'ensenyament en grec, freqüent entre les famílies riques romanes. Segons Guy Achard-Bayle (professor de la universitat de Lorena), l'ensenyament en llatí es va propagar des de llavors per mitjà de l'escriptura i per a tal cosa es va publicar la Retòrica a Herenni i De inventione.[11]
El seu darrer discurs el va fer al senat l'any 91 aC contra Luci Marci Filip, cònsol enemic dels optimats. Allí es va posar malalt i va morir al cap de set dies.[12]
Vida privada
[modifica]Es va casar amb la filla de l'àugur Quint Muci Escevola i neta de Gai Leli Sapiens. Van tenir dues filles: Licínia Crassa Maior i Licínia Crassa Minor.
Va viure en una casa que havia heretat i que va decorar esplèndidament i al voltant del qual va plantar sis lledoners. El seu company i censor, Gneu Domici Aenobarb, li va retreure que visqués en una casa de tant de valor, però li va oferir comprar-la per sis milions de sestercis. Luci Licini va acceptar a condició que conservés els arbres. Llavors Domici es va fer enrere i Licini li va preguntar irònicament qui donava més mal exemple: aquell qui vivia en una gran casa rebuda per herència o aquell qui comprava sis arbres al peu de sis milions.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Ciceró, "Brutus", 43, 161. En aquesta obra Ciceró afirma que L.Licini Cras va néixer l'any que van ser cònsols Q. Servilius Caepio i C. Laelius Sapiens
- ↑ Gai Vel·lei Patercle,"Història de Roma", II,9
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Edmond Courbaud, p.16-17
- ↑ Ciceró, "Brutus", 160; "De Oratore", 2, 223
- ↑ Ciceró, "Brutus", 160; Titus Livi,Periochae 63
- ↑ 6,0 6,1 Ciceró, "Brutus", 43, 101
- ↑ Ciceró, "De oratore", III, 24, 92; "De officiis", II, 16, 57; "In Verrem", II, 4, 59, 133
- ↑ Ciceró, "De Inventione", II, 37, 111; "In Pisom", 26, 62
- ↑ Ciceró,"Brutus", 39, 144; 52, 194
- ↑ 10,0 10,1 Plini el Vell, "Naturalis Historia", XVII, 1
- ↑ Guy Achard,p.6-10
- ↑ Ciceró, "De oratore", III, 2-6
Bibliografia
[modifica]- Edmond Courbaud. " De l'Orateur Cicéron". ed. Les Belles Lettres, 1985.
- Guy Achard. "Cicéron: De l'invention". ed. Les Belles Lettres, 1994.
| Precedit per: Gai Cassi Longí Gneu Domici Aenobarb |
Cònsols de la República Romana Luci Licini Cras Quint Muci Escevola 95 aC |
Succeït per: Gai Celi Caldus Luci Domici Ahenobarb |