Lucila Gamero de Medina

Plantilla:Infotaula personaLucila Gamero de Medina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
El Paraiso (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1964 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Tegucigalpa (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, activista pels drets humans, escriptora, suffragette, metgessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1891 Modifica el valor a Wikidata - 1955 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lucila Gamero Moncada, més coneguda com Lucila Gamero de Medina (Danlí, 12 de juny de 1873 - Tegucigalpa, 23 de gener de 1964) va ser una novel·lista romàntica hondurenya. Va ser la primera dona a Hondures en produir obra literària i publicar novel·les a Amèrica central. El crític i escriptor Luis Marín Otero la va nomenar «la gran dama de les lletres hondurenyes». Es va formar com a metge i farmacèutica i encara que no va poder estudiar a la universitat va ser guardonada amb un diploma de Medicina i Cirurgia pel degà de la Facultat de Medicina. Va dirigir un hospital i va treballar com un inspectora de salut en la seva província d'origen. A més a més dels seus esforços mèdics i literaris, Gamero era una activa feminista i sufragista, va assistir a conferències i va participar en la fundació del Comitè Femení Hondureny.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 12 de juny 1873 a Danlí, Hondures, filla de Manuel Gamero i Camila Moncada.[1] Va completar la seva educació secundària al Col·legi L'Educació`,[2] i volia estudiar medicina a l'estranger, però va ser impedida de fer-ho.[3] El seu pare, que era metge, li va ensenyar la medicina i va exercir tant com metge i farmacèutic,[4] va fer-se el càrrec de la clínica del seu pare i del funcionament de la farmàcia familiar.[3] Més tard es rebre un diploma de Medicina i Cirurgia pel degà de la Facultat de Medicina, el Dr. Manuel G. Zuniga.[1] El 1924, fou designada per dirigir l'Hospital de Sang a Danlí i des de 1930 va servir com a inspectora de salut del departament d'El Paraíso.[2]

Ella va començar a escriure quan encara era una nena,[5] va publicar en la revista La Juventud des del 1891.[1] Gamero autor de la primera novel·la publicada per una dona hondurenya, Amalia Montiel,[4] que va ser editada el 1892,[1] per capítols per en el diari setmanal El Pensamiento, dirigida per Froylán Turcios.[3] La seva segona novel·la, Adriana y Margarita (1893), va ser la primera novel·la publicada a Hondures.[1]

La seva producció literària va ser un exemple del període romàntic tardà de la literatura llatinoamericana. Amor i la família són els principals temes que ocupen la major part de les seves narratives. La seva novel·la més coneguda és Blanca Olmedo, una història d'amor que critica directament l'església hondurenya i el seu establiment en el moment, un pas sense precedents en la literatura hondurenya. Blanca Olmedo és considerada com una de les novel·les més importants d'Hondures de principis del segle xx.[6]

Gamero de Medina també va estar implicada en la lluita hondurenya pel dret al vot femení.[5] El 1924 va ser delegada d'Hondures en la Segona Conferència de Dones Panamericanes.[2] El 2 de febrer de 1946 un grup de sufragistes va organitzar la Societat Femenina Panamericana amb la presidenta Olimpia Varela y Varela i intel·lectuals com Gamero de Medina, Argentina Díaz Lozano i Paca Navas. El 5 de març 1947 va fundar el Comitè Femení Hondureny -afiliat a la Comissió Interamericana de Dones- amb l'objectiu d'obtenir els drets polítics per a les dones. Va publicar una revista Mujer Americana, que va ser la tercera revista feminista del país, després de la de Navas, Atlántida i un diari nomenat Atenea per Cristina Hernández de Gómez iniciat en El Progreso l'any 1944.[7]

Obres notables

[modifica]
  • Amelia Montiel (1892)
  • Adriana y Margarita (1893)
  • Páginas del Corazón (1897)
  • Blanca Olmedo (1908)
  • Betina (1941)
  • Aída (1948)
  • Amor Exótico (1954)
  • La Secretaria (1954)
  • El Dolor de Amar (1955)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gaitán, Nery Alexis «Lucila Gamero de Medina en su condición de libre-pensadora». La Tribuna [Tegucigalpa, Honduras], 18-05-2014. Arxivat de l'original el 2015-03-20 [Consulta: 29 juny 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Who's Who in Latin America: A Biographical Dictionary of the Outstanding Living Men and Women of Spanish America and Brazil. Stanford, California: Stanford University Press, 1935, p. 244. ISBN 978-0-8047-2315-2 [Consulta: 17 agost 2015]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Lucila Gamero de Medina» (en castellà). [Consulta: 17 agost 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Año Académico 2014 Lucila Gamero de Medina: Más Allá de Blanca Olmedo» (en castellà). Presencia Universitaria [Tegucigalpa, Honduras], 09-12-2013 [Consulta: 17 agost 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 29 juny 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Biografía de Lucila Gamero de Medina» (en castellà). Danli, Honduras: Nacer en Honduras, 12-06-1973. [Consulta: 17 agost 2015].
  6. ↑ Funes, José Antonio. «Libros clave de la narrativa hondureña (I):Blanca Olmedo» (en castellà). Instituto Cervantes. [Consulta: 13 abril 2009].
  7. ↑ Villars, Rina. Para la casa más que para el mundo: sufragismo y feminismo en la historia de Honduras (en castellà). Tegucigalpa: Ed. Guaymuras, 2001, p. 312–313. ISBN 978-99926-15-77-5.