Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Lucía Hiriart Rodríguez 10 desembre 1923 Antofagasta (Xile) |
Mort | 16 desembre 2021 (98 anys) Santiago de Xile |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | política, primera dama |
Família | |
Cònjuge | Augusto Pinochet Ugarte (1943–2006), mort del cònjuge |
Fills | Lucía Pinochet, Augusto Pinochet Hiriart |
Pare | Osvaldo Hiriart |
Lucía Hiriart (Antofagasta, 10 de desembre de 1923 - Santiago de Xile, 16 de desembre de 2021),[1] nascuda María Lucía Hiriart Rodríguez, va ser, com a dona del dictador xilè Augusto Pinochet, Primera dama de Xile de 1973 a 1990.
Provinent de la burgesia, Lucía Hiriart Rodríguez és filla d'Osvaldo Hiriart Corvalan, líder del Partit Radical i exministre de l'Interior, i descendent d'immigrants bascos francesos (família Hiriart de Nilo).
Es va casar als vint-i-un anys, el 30 de gener de 1943, amb Augusto Pinochet Ugarte, deu anys més gran que ella. Els seus pares desaproven aquest matrimoni, creient que Pinochet no estava a l'alçada.[2] Van tenir tres filles i dos fills.[1]
A les seves memòries, Pinochet escriu que ella el va inspirar per a orquestrar el cop d'estat de 1973 contra el president Salvador Allende.[3]
Lucía Hiriart va ser la dona més poderosa del règim, influint en les decisions del seu marit. Escriu la periodista Alejandra Matus, autora de la biografia Doña Lucia: "Per a mi, Pinochet no es pot entendre sense la seva dona. No teníem un dictador, sinó una parella dictatorial".[2]
Presideix la Fundació CEMA Chile, finançada per l'estat, que va servir per generar suport popular al règim de Pinochet, amb centres en pobles on les dones anaven a teixir, brodar o beure te. Ella adreça declaracions violentes als opositors, explicant que "si jo fos cap de govern, seria molt més dura que el meu marit".[4]
Després del final de la dictadura, va ser acusada, com el seu marit, de malversació. La parella tenia diversos milions de dòlars en comptes secrets a l'estranger.[3]
Lucía Hiriart va ser acusada especialment d'haver venut en benefici personal un centenar d'edificis i terrenys que havien estat cedits pel règim a la fundació que ella encapçalava.[3]
Va morir el 17 de desembre de 2021 sense haver estat mai jutjada.[3][5]