Ludi (llengua)

Ludi

lyydin kiel', l'yyd'ikiel'
Tipus	llengua viva i llengua
Ús
Parlants nadius	3.000  (2012 )
Autòcton de	Carèlia, Ludics ^(en) i Carèlia
Estat	Rússia i Finlàndia
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses fínnic septentrional
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i alfabet carelià
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	lud
Glottolog	ludi1246
Ethnologue	lud
UNESCO	385
IETF	lud
Endangered languages	3385

El ludi, o ludi de carèlia (luudi, lyydi o lüüdi), és una llengua baltofinesa de la família de les llengües uralianies. És una llengua de transició entre el livvi-carelià i el vepse.^[1] Es va originar com a dialecte del nord del Veps, transformat per una gran influència Careliana^{[cal citació]}. Té uns 3.000 parlants carelians a la República de Carèlia, a Rússia, prop de la riba nord-oest de Llac Onega, incloent-hi uns quants nens.

Classificació

En la tradició de recerca finlandesa el ludi ha estat considerat, en termes històrics, una àrea dialectal de transició entre el carelià i el vepse, mentre en la tradició de recerca russa és, en termes etnogràfics, normalment considerat un dialecte del carelià. Recentment s'ha proposat un estatus de llengua independent^[2] El Ludi es caracteritza per una barreja específica de trets Carelians (com la diftongació de les vocals llargues no obertes del protofinoúgric, p. ex. * pää > piä 'cap', * soo > suo 'aiguamoll', en contrast amb el vepse pä, so)^[1] i trets del vepse (com una pèrdua gairebé completa de mutació consonàntica).^[3]

Dialectes

El ludi té tres grups dialectals principals^[2]:

• Ludi del nord (del llac), a les ribes nord-oest del Llac Onega
• Ludi central (del riu), a pobles al llarg de riu Shuya i prop de la ciutat de Petrozavodsk
• Ludi Kuďäŕv (del Bosc), al poble rural de Mikhaylovskoye

La influència careliana més forta es troba al ludi del nord, mentre que el dialecte de kuďäŕv comparteix més característiques amb el vepse.

Referències

1. Pahomov, 2011, p. 29.
2. Pahomov, 2011, p. 10.
3. Pahomov, 2011, p. 32.

Bibliografia

• Kuujärven lyydiläistekstejä. 263. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 2011. ISBN 978-952-5667-32-5. 
• Adjektiivikategoria venäläis-lyydiläisissä kontakteissa. 188. Helsinki / Joensuu: Suomalais-Ugrilainen Seura / Joensuun yliopisto, 1985. ISBN 951-9019-89-8. 
• Lyydiläisiä kielennäytteitä. LXIX. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1934. 
• Lyydiläismurteiden äännehistoria. I. Konsonantit. LXXXIX. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1946. 
• Lyydiläismurteiden äännehistoria. II. Vokaalit. XCIX. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1950. 
• Lyydiläisiä tekstejä. I. 129. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1963. 
• Lyydiläisiä tekstejä. II. 130. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1963. 
• Lyydiläisiä tekstejä. III. 131. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1964. 
• Lyydiläisiä tekstejä. IV. 132. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1976. 
• Lyydiläisiä tekstejä. V. 165. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1984. ISBN 951-9019-81-2. 
• Haljärven lyydiläismurteen muoto-oppia. 190. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1986. ISBN 951-9019-96-0. 
• Lyydiläisiä tekstejä. VI. Anna Vasiljevna Tshesnakovan kerrontaa ja itkuvirsiä. 218. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1994. ISBN 951-9403-72-8. 

Enllaços externs

• Codis ISO 639 - SIL Internacional (anglès)
• Lyydiläinen Seura (La Societat Ludiana) Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.