Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 setembre 1947 (77 anys) Busto Arsizio (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, escriptor de ciència-ficció, escriptor, guionista, actor de cinema |
Activitat | 1969 - 2006 |
Luigi Cozzi (Busto Arsizio, 7 de setembre de 1947) és un escriptor, director de cinema i guionista italià adscrit als gèneres de la ciència-ficció i terror.[1]
Actiu dell fandom fantascientífic italià des del seu origen, el 1962 va fundar el que és considerat primer fanzine italià del gènere, Futuria Fantasia.[2]
Cozzi també s'ha interessat al cinema des de la seva adolescència, produint el seu primer film de ciència-ficció de baix pressupost anomenat Il tunnel sotto il mondo als 21 anys,[3] i que va atreure a l'atenció del productor Dario Argento. Així, Cozzi va treballar com a assistent de director i guionista en algunes de les més famoses pel·lícules d'Argento, fins i tot dirigint una pel·lícula per a televisió per a la sèrie La porta sul buio, que va ser produïda per Argento el 1973.
El seu primer treball cinematogràfic professional va ser un giallo de 1975 anomenat L'assassino è costretto ad uccidere ancora, després del qual va ser contractat per a dirigir una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció i fantasia d'alt pressupost, com ara Contamination, Starcrash,[4] Hercules i Hercules 2. Cozzi Cozzi ha treballat amb alguns dels actors més coneguts del gènere com Caroline Munro, Sybil Danning, Lou Ferrigno, Joe Spinnelli, Klaus Kinski i Brett Halsey.
En 1986, va escriure i va planejar dirigir Sinbad of the Seven Seas, però el productor el va substituir en l'últim minut pel director Enzo Castellari, qui després de canviar dràsticament el guió i filmar més de tres hores de cinta, el va presentar al productor qui va acabar per arxivar el projecte. En 1989, Cozzi va tornar a ser contractat per a modificar el film i acabar-lo.
Cozzi va escriure un guió al qual va anomenar De Profundis, que se suposava era un final no autoritzat de la trilogia sense acabar de Dario Argento Tres Mares, filmant-la posteriorment tenint com a protagonista a Caroline Munro; el film va ser canviat de nom pels distribuïdors estatunidencs com The Black Cat, encara que després de la seva estrena en 1989,[5] no va obtenir els resultats esperats.
Cozzi també va treballar en els efectes especials de Phenomena, i va ser director assistent a The Stendahl Syndrome, Two Evil Eyes i Nosferatu a Venezia (una seqüela de Nosferatu: Phantom der Nacht que li va donar l'oportunitat de treballar amb Klaus Kinski). Quan Mario Caiano (el director de Nosferatu a Venezia) va abandonar la pel·lícula de manera inesperada, Kinski va intentar acabar la cinta ell mateix, però el productor va contractar a Cozzi per a ajudar a Kinski en la codirecció. Cozzi també co-va escriure els guions de 4 mosche di velluto grigio i Shark - Rosso nell'oceano de Lamberto Bava. Algunes de les seves obres s'han dut a terme utilitzant com a nom artístic Lewis Coates..