Lunar Gateway

Lunar Gateway

Informació general
Tipus	estació espacial, laboratori espacial i estructura o edifici proposats
Operador    NASA    Agència Espacial Europea    Agència Espacial Japonesa    Canadian Space Agency
Llançament
Data	novembre 2024
Vehicle de llançament	Falcon Heavy
Punt de sortida	valor desconegut
Especificacions
Mòduls European System Providing Refueling, Infrastructure and Telecommunications ^(en) (2024–) Habitation and Logistics Outpost ^(en) (2024–) Power and Propulsion Element ^(en) (2024–)
Massa	63.000 kg
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita	near-rectilinear halo orbit ^(en)

La Lunar Gateway és un concepte d'estació espacial situada a l'espai cislunar liderat pels socis de l'actual Estació Espacial Internacional (ISS per les seves sigles en anglès): ESA, NASA, Roscosmos, JAXA i CSA per ser construïda a partir del 2020.^[1][2][3] Està en fase de definició i està previst un sistema de generació d'energia i de propulsió, un petit hàbitat per la tripulació, capacitat d'acoblament, una esclusa d'aire i mòduls logístics.

L'estació s'usaria com a punt d'aturada pel vehicle proposat Deep Space Transport, que és un concepte de vehicle reusable, amb propulsió elèctrica i química dissenyat específicament per missions tripulades a Mart.^[1][4] Si s'obtenen els fons necessaris, la Gateway es dissenyarà i s'utilitzarà en col·laboració amb empreses comercials com a estació de pas de missions tant robòtiques com tripulades a la superfície lunar i per viatges a Mart.

Resum

Originalment, la NASA va intentar construir la Gateway com a part de l'ara cancel·lada missió Asteroid Redirect Mission.^[5][6] El 27 de setembre de 2017 es va anunciar en una declaració conjunta entre NASA i Roscosmos.^[3] Viatjar per l'espai cislunar (òrbita lunar) ajudarà a guanyar coneixement i l'experiència necessària per aventurar-se més enllà de la Lluna cap a l'espai profund. L’estació orbital Lunar Gateway serà col·locada inicialment en una òrbita halo quasi-rectilínia (NRHO) al voltant de la Lluna.^[7] Si s'avança en el seu finançament, els seus components s'enviaran a l'espai usant el coet Space Launch System (SLS) de la NASA, a les missions EM-2 fins EM-8.^[7] Segons Roscosmos, usarà els coets Proton-M i Angara-A5M heavy per enviar-hi càrrega i tripulació.^[3]

La unitat de potència Power and Propulsion Element (PPE) tindrà una massa de 8 o 9 tones i serà capaç de generar uns 50kW d'energia elèctrica solar per un motor iònic i que també suportarà propulsió química.^[6][8]

Estudis

L'1 de novembre de 2017 la NASA va començar cinc estudis de quatre mesos per trobar formes assequibles per desenvolupar el PPE. Aquests estudis, pressupostats en 2.4 milions de dòlars van ser portats a terme per: Boeing, Lockheed Martin, Orbital ATK, Sierra Nevada i Space System/Loral.^[9][6] Aquests estudis complementen els fets dins el programa NextSTEP el 2016, que van estudiar prototipus de mòduls hàbitat per ser usats en la Lunar Gateway.^[6][10]

Components

Els primers dissenys de concepte de la Lunar Gateway inclouen aquests mòduls:^[8]

• El mòdul Power and Propulsion Element (PPE) serà usat per generar electricitat per la resta de l'estació i un motor iònic.
• El mòdul Cislunar Habitation Module que serà la part habitable de l'estació espacial i tindrà un port d'acoblament per la nau Orion.
• El mòdul Gateway Logistics Module serà un mòdul per experiments i logística a l'estació. Aquest mòdul inclou un braç robòtic construït per l'agencia espacial canadenca.^[11]
• L'esclusa Gateway Airlock Module permetrà activitats extravehiculars fora de l'estació espacial i serà el mòdul amb que s'acobli el Deep Space Transport.

Vegeu també

• Commercial Resupply Services
• Deep Space Transport
• Estació Espacial Internacional
• Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex

Referències

1. Hambleton, Kathryn «Deep Space Gateway to Open Opportunities for Distant Destinations» (en anglès). NASA, 28-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-27 [Consulta: 27 gener 2018].
2. «Новости. РОСКОСМОС - NASA. СОВМЕСТНЫЕ ИССЛЕДОВАНИЯ ДАЛЬНЕГО КОСМОСА» (en rus). [Consulta: 27 gener 2018].
3. «NASA and Russia Partner Up for Crewed Deep-Space Missions». Space.com.
4. Robyn Gatens, Jason Crusan «Cislunar Habitation & Environmental Control & Life Support System». www.nasa.gov. Arxivat de l'original el 2017-03-31 [Consulta: 27 gener 2018].
5. «NASA Seeks Information on Developing Deep Space Gateway Module». Space.com.
6. «NASA issues study contracts for Deep Space Gateway element - SpaceNews.com» (en anglès). SpaceNews.com, 03-11-2017.
7. «NASA's human spaceflight plans come into focus with announcement of Deep Space Gateway - SpaceFlight Insider». Arxivat de l'original el 2017-07-31. [Consulta: 27 gener 2018].
8. «NASA finally sets goals, missions for SLS – eyes multi-step plan to Mars – NASASpaceFlight.com» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2018].
9. Heidman, Kelly «NASA Selects Studies for Gateway Power and Propulsion Element» (en anglès). NASA, 01-11-2017.
10. Mahoney, Erin «NextSTEP Partners Develop Deep Space Habitat Ground Prototypes» (en anglès). NASA, 09-08-2016.
11. «Canadian Space Agency to build robotic arms for lunar space station» (en anglès). Global News.

Enllaços externs

• Deep Space Gateway Opens Opportunities for Distant Destinations Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine. - NASA
• First human outpost near the Moon - RussianSpaceWeb plana web sobre la Deep Space Gateway