Lutzomyia longipalpis | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Diptera |
Subordre | Nematocera |
Infraordre | Psychodomorpha |
Família | Psychodidae |
Subfamília | Phlebotominae |
Gènere | Lutzomyia |
Lutzomyia és un gènere de dípters nematòcers de la família dels psicòdids, subfamília flebotomins. Són insectes hematòfags nocturns. Es coneixen a prop de 450 espècies, distribuïdes pel continent americà en zones tropicals i subtropicals.[1]
Les espècies del gènere Lutzomyia són més petites que altres mosquits, mesuren de 2 a 4 mm. Com tots els dípters, tenen un sol parell d'ales. Aquestes són ovalades, en forma de V i densament cobertes per pels.[2] Tenen antenes amb més de 6 segments i peces bucals presents a les fases adultes i immadures, relacionades amb els seus hàbits alimentaris.[3]
Normalment viuen en àrees càlides i humides. A Amèrica, les espècies del gènere Lutzomyia són responsables de la transmissió de la leishmaniosi i altres greus malalties parasitàries. Al Vell Món, els vectors de la leishmaniosi són els mosquits del gènere Phlebotomus.[4] Només les femelles s'alimenten de sang al cap d'uns dos dies d'emergir de la pupa,[2] per una picada indolora i nocturna, mentre que els mascles s'alimenten del nèctar de les flors. La leishmaniosi pot ser transmesa a altres mamífers com els cànids, rosegadors i ratpenats.