Larix decidua | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 42309 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Pinopsida |
Ordre | Pinales |
Família | Pinaceae |
Gènere | Larix |
Espècie | Larix decidua Mill., 1768 |
Distribució | |
El làrix europeu (Larix decidua) és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de les muntanyes del centre d'Europa, sobretot dels Alps i dels Carpats tot i que també hi ha poblacions disjuntes al nord de Polònia i sud de Lituània.[1] No és un arbre autòcton dels Països Catalans, però n'hi ha de plantats.[2]
Larix decidua rep diversos noms comuns en català: alerç, cedre d'olor, làrix, làrix europeu, melis, pi melis, pi teia.[3]
L'alerç europeu és un arbre caducifoli de mida mitjana-gran, que pot arribar a mesurar 45 m d'alçada. La capçada és cònica quan és jove i es fa més ampla amb l'edat. Les fulles són aciculars de color verd clar, de 2-4 cm de llargada; cauen a la tardor i tornen a sortir a la primavera. Les pinyes són erectes, cònic-ovoides, de 2-6 cm de llargada; maduren de quatre a sis mesos després de la pol·linització.
És un arbre molt resistent al fred (resisteix com a mínim -50 °C), i forma el límit arbori als Alps: arriba a altituds de 2.400 metres, però n'abunden més entre els 1.000 i els 2.000 m. Només creix en sòls ben drenats.
Se'n reconeixen tres varietats:[1]
El làrix europeu és un arbre ornamental i es planta en jardins i parcs on el clima és adequat.
La seva fusta és dura i duradora i és també flexible en taulons fins, i es fa servir principalment per a fer iots. En aquest cas no ha de tenir nusos i únicament es pot obtenir d'arbres vells que han estat esporgats de joves per treure'n les branques laterals. Els pals petits de làrix es fan servir molt per a fer tanques rústiques.
Forneix una trementina dita de Venècia o veneciana.
Les llavors alimenten ocells, moltes erugues de lepidòpters s'alimenten de les seves fulles (Coleophoridae Coleophora sibiricella) i les pinyes alimenten la papallona Cydia illutana.
És una espècie invasora a Nova Zelanda, on va ser plantat pels serveis forestals per lluitar contra l'erosió.