Chondrilla juncea | |
---|---|
Chondrilla juncea a Flora Batava, 1849 | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Cichorieae |
Gènere | Chondrilla |
Espècie | Chondrilla juncea L. |
El màstec (o màstecs), (herba) masteguera, alotxa, estaquet(a) (o estaquetes), fusell, cama-roja de rel/d'arrel, cames-roges espinoses o xicòria dolça (Chondrilla juncea) és una espècie de planta asteràcia. És nativa d'Europa, incloent els Països Catalans, Nord d'Àfrica i Àsia occidental. S'ha introduït en altres llocs del món i en alguns es considera una planta nociva difícil d'erradicar.
Planta bienal o perenne verd grisosa, normalment amb tija solitària de fins a 1 m. Fulles caulinars inferiors oblanceolades, molt i irregularment dentades, amb pecíol alat, fulles superiors generalment petites, linears, enteres o finament dentades. Capítols grocs aproximadament d'1 cm de diàmetre, amb 9-12 flors. Involucre de 9-12 mm, amb bràctees linear-lanceolades, glabres o tomentoses. Aquenis amb pic prim. Floreix a l'estiu.
Habita en llocs oberts i secs.
S'extreu de la planta una substància semilíquida, dita alonja o llonja, de color rossa, molt aferradissa, que serveix per a fer visc per tal de caçar ocells.
Indicacions: usada com aperitiu.[1] Sembla tenir propietats com a antioxidant.