Múscul llarguíssim

Infotaula anatomiaLlarguíssim
Dorsal llarg
Complex menor
Cervical transvers
Llarguíssim toràcic
Musculatura profunda de l'esquena.
L'iliocostal lumbar és visible a la part inferior dreta.
L'iliocostal dorsal a la dreta i centre
L'iliocostal cervical, a dalt a la dreta.
Detalls
LlatíMusculus longissimus
Longissimus capitis
Longissimus cervicis
Longissimus thoracis
Part demúscul sacrospinal Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn les apòfisis transverses de les sis últimes vèrtebres dorsals (D6-D12) i de les dues primeres lumbars (L1-L2), i en l'aponeurosi sacrospinal.[1]
InsercióEn les apòfisis transverses de les vèrtebres dorsals i lumbars, marge inferior de les costelles.[1]
IrrigacióArtèria sacra lateral.
InnervacióBranques posteriors dels nervis cervicals.
AccionsLateralment: flexiona el cap i el coll cap al mateix costat.
Bilateralment: estén la columna vertebral.
Identificadors
TAA04.3.02.010 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 77178 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.399
Termes anatòmics dels músculs

El múscul llarguíssim (musculus longissimus) o múscul dorsal llarg,[nota 1] és la divisió mitjana del múscul sacrospinal.[1] Està situat al costat dels músculs semiespinosos. És la subdivisió més llarga del sacroespinal, i s'estén cap endavant en les apòfisis transverses de les vèrtebres cervicals posteriors.

El múscul dorsal llarg presenta tres subdivisions:[2]

  • Múscul llarguíssim del cap (musculus longissimus capitis), múscul complex menor o múscul dorsal llarg del cap.[1]
  • Múscul llarguíssim del coll, múscul llarguíssim cervical (musculus longissimus cervicis), múscul cervical transvers o múscul dorsal llarg del coll.[1]
  • Múscul llarguíssim toràcic.[nota 2]

Múscul llarguíssim del cap

[modifica]

El múscul llarguíssim del cap (musculus longissimus capitis), es troba en una posició medial al múscul llarguíssim cervical, entre aquest i el múscul semiespinós del cap. Té l'origen en els tendons de les apòfisis transverses de la part superior de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors (D1-D5), i les apòfisis articulars de les tres o quatre vèrtebres cervicals inferiors (C4-C7). S'insereix en la vora posterior de l'apòfisi mastoide, sota del múscul espleni del cap i l'esternoclidomastoidal. Gairebé sempre, prop de la seva inserció, està travessat per una intersecció tendinosa. Està innervat per les branques dorsals del nervis cervicals inferiors, nervis dorsals i lumbars. És extensor del cap.[3]

Múscul llarguíssim del coll

[modifica]

El múscul llarguíssim del coll o múscul llarguíssim cervical (musculus longissimus cervicis), està situat per dins del múscul llarguíssim toràcic. Té insercions a les apòfisis transverses de les quatre o cinc vèrtebres dorsals superiors, i també en els tubercles posteriors de les vèrtebres cervicals C2-C6. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul llarguíssim toràcic.[2]

Múscul llarguíssim toràcic

[modifica]

El múscul llarguíssim toràcic (musculus longissimus thoracis) està al mig, i és el més llarg dels tres músculs sacrospinals. A la regió lumbar es confon amb el múscul iliocostal lumbar; té fibres que s'insereixen en les vèrtebres lumbars i en la capa anterior del fàscia lumbodorsal. En la regió toràcica, s'insereix en totes les vèrtebres dorsals tot, i en les nou o deu costelles inferiors. Participa de l'extensió de la columna vertebral i la seva flexió lateral; actua en col·laboració amb el múscul cervical transvers.[2]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Al Diccionari enciclopèdic de medicina no apareix la denominació múscul llarguíssim en la llista de músculs. El TermCat, d'acord amb el llistat de la Terminologia Anatomica, contempla múscul llarguíssim com a denominació principal i múscul dorsal llarg seria una sinonímia complementària. Vegeu el Diccionari enciclopèdic de medicina Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine. i el TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X
  2. ↑ Aquesta tercera subdivisió no apareix al Diccionari enciclopèdic de medicina. Sí que hi ha les dues anteriors amb les dues denominacions que s'han incorporat.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 4 març 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36a ed.. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 601. ISBN 84-205-2299-6. 
  3. ↑ Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36a ed.. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 602. ISBN 84-205-2299-6. 
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]