M2 Hyde

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula d'armaU.S. Submachinegun, Caliber .45, M2[1]
Una M2 Hyde en un esbós
Tipussubfusell Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
GuerresSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
DissenyadorGeorge Hyde,[1][2] Frederick Sampson[2]
FabricantMarlin Firearms (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Pes4,19 kg
Munició12,1 mm
Calibre.45 ACP
Velocitat de la bala292 m/s
CarregadorCarregador de 20 o 30 bales (carregador de Thompson)
MiresMetàl·liques

El Hyde-Inland M2 era un disseny de subfusell dels Estats Units enviats al camp de proves d'Aberdeen, per provar-lo, en febrer de 1941. Treballant per la companyia de General Motors, l'enginyer George Hyde va dissenyar aquesta nova arma. El seu disseny va ser designat com a U.S. Submachinegun, Caliber .45, M2, com un intent per a reemplaçar el subfusell Thompson en abril de 1942. Com la major part de la companyia Inland estava destinada a produir les carrabines M1, l'exèrcit dels EUA va contractar a Marlin Firearms en juny de 1942.[1] Marlin va començar a produir-les en maig de 1943; però el contracte original de Marlin de produir 164.450 M2 va ser cancel·lat el 1943, per l'adopció del subfusell M3.[3] La M2 utilitzava la munició de calibre .45 ACP i el mateix carregador de 20 o 30 bales de la Thompson. Tenia una cadència de foc d'unes 525 bales/minut. Només es van produir unes 400, i cap d'aquestes va ser mai subministrada a cap branca de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica.

Disseny

[modifica]

La M2 es un disseny simple de blowback, encara que era difícil de fer. La recamara estava construïda a partir d'un tub d'acer, el qual era molt difícil de fer, i per això, l'exèrcit va decidir adoptar la M3, amb unes característiques més simples i fàcils de fer en massa. Igual que el disseny americà de la Thompson i la Suomi KP/-31 finesa, la M2 operava des de la part de darrere de l'arma. Al contrari que la M3, que era totalment metàl·lica, la M2 tenia algunes troços de fusta a la empunyadura i la culata.[4]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Canfield, Bruce N. American Rifleman (August 2008) p.52
  2. ↑ 2,0 2,1 «patent».
  3. ↑ Frank Iannamico, American Thunder: the Military Thompson Submachine Guns, Moose Lake Publishing, 2000, p. 149.
  4. ↑ Hogg, Ian & Weeks, John. "Military Small Arms of the 20th Century". Krause Publications (2000). ISBN 0-87341-824-7

Enllaços externs

[modifica]