Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XI aC ![]() |
Mort | segle XI aC ![]() |
Sepultura | TT320 ![]() |
Esposa del déu Amon | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata, sacerdotessa ![]() |
Família | |
Família | Dinastia XXI d'Egipte ![]() |
Pares | Pinedjem I ![]() ![]() |
Germans | Psusennes I Masaharta Djedkhonsuefankh Menkheperre Henuttaui Mutnedjmet Nauni ![]() |
Maatkare (Mutemhat) va ser una princesa i sacerdotessa egípcia (Esposa del Déu Amon) durant la dinastia XXI.[1]
Maatkare en jeroglífic | ||||||
| ||||||
Era filla del Summe Sacerdot d'Amon Pinedjem I, que va ser governant de facto del sud d'Egipte des de l'any 1070 aC, per després proclamar-se faraó l'any 1054 aC. La seva mare era Duathathor-Henuttaui, filla de Ramsès XI, darrer governant de la dinastia XX, o d'Esmendes I, el primer de la dinastia XXI. Maatkare va rebre el títol de Divina Adoratriu - Esposa de Déu d'Amon durant el regnat del seu pare;[2] va ser la primera Esposa de Déu que va adoptar un praenomen que solia ser prerrogativa dels faraons.
Els seus germans també van ocupar càrrecs importants: un germà d'ella es va convertir en faraó (Psusennes I), una germana es va convertir en reina i dos o tres dels seus germans van tenir el títol de Summe Sacerdot d'Amon de manera successiva (Masaharta, potser Djedkhonsuefankh i Menkheperre).[1] La va seguir com a Esposa de Déu la seva neboda Henuttaui D, filla del seu germà, el Summe sacerdot Menkheperre.
Ens han arribat diverses representacions seves:
Es desconeix el lloc d'enterrament original de Maatkare. La seva mòmia es va trobar l'any 1881 a l'amagatall de Deir el-Bahari,a la tomba DB320, juntament amb els seus sarcòfags, uixebtis i altres 13 mòmies més de la seva família immediata. El seu sarcòfag antropomorf en fusta de cedre i acàcia, i està pintat i cobert amb pa d'or; la difunta hi és representada amb el rostre ample i serè, ulls ametllats i perruca blava.
Més tard es va revelar que una petita mòmia, que originalment es pensava que era un fill seu, era la d'un mico que hauria servit en vida com a mascota (se suposa que les dones de Déu feien vot de castedat).[1][3]