Tipus | colònia, província ultramarina i entitat territorial administrativa desapareguda | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | República Popular de la Xina | ||||
Capital | Macau | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | portuguès xinès | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1557 (Gregorià) | ||||
Dissolució | 20 desembre 1999 | ||||
Següent | Macau | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | colònia | ||||
El Macau portuguès cobreix la història de Macau des de l'establiment d'un assentament portuguès el 1557 fins al final del control colonial el 1999. Macau va ser la primera i última explotació europea a la Xina.[1]
La història de Macau amb Portugal es pot dividir en tres períodes polítics diferents.[2] El primer fou l'establiment de l'assentament portuguès el 1557 fins al 1849.[3] Hi havia un sistema de jurisdicció mixta; els portuguesos tenien jurisdicció sobre la comunitat portuguesa i certs aspectes de l'administració del territori, però no tenien sobirania real.[2] El segon va ser el període colonial, que els historiadors generalment el situen del 1849 al 1974.[4] A mesura que la importància de Macau va créixer entre els altres territoris de l'Imperi Portuguès, la sobirania portuguesa sobre Macau es va reforçar i es va convertir en una part constitucional del territori portuguès.[2] La sobirania xinesa durant aquesta etapa va ser principalment nominal.[4] El 13 d'agost de 1862, la Xina de la dinastia Qing i Portugal van signar el tractat Sino-Portuguès de Pequín, en gran part un acord comercial, però també definia l'estatus polític i jurídic de Macau i indirectament establia la sobirania portuguesa,[5] però la Xina no va ratificar el tractat i va quedar nul el 1864.[6] Finalment, el tercer va ser el període de transició o període postcolonial, ocorregut després de la revolució de 1974 a Portugal fins al 1999.[2][7]
Wu Zhiliang va identificar més concretament sis períodes:[8]