Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Magdalena Araceli Mouján Otaño 26 març 1926 Pehuajó (Argentina) |
Mort | 17 juliol 2005 (79 anys) Mar del Plata (Argentina) |
Formació | Universitat Nacional de La Plata (–1950) |
Activitat | |
Ocupació | matemàtica, escriptora de ciència-ficció, informàtica |
Ocupador | Universitat Nacional de Luján (1989–1996) Universitat Catòlica de La Plata (dècada del 1970–1989) Comissió Nacional d'Energia Atòmica (1961–1966) Pontifícia Universitat Catòlica Argentina (1959–1966) |
Nom de ploma | Inge Matquim |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pares | Armando Mouján i María Teresa Otaño |
Magdalena Mouján (Pehuajó, 26 de març de 1926 - Mar del Plata, 17 de juliol de 2005), coneguda familiarment com Beltxa, va ser una escriptora i matemàtica argentina, d'ascendència basca.
Mouján va néixer a una petita ciutat de la província de Buenos Aires, però a uns quatre-cents quilòmetres a l'oest de la capital, en la qual s'havia establert el seu avi, Pedro María Otaño, un conegut bertsolari basc nascut a Zizurkil. La jove va estudiar a la universitat nacional de La Plata, en la qual es va graduar en física i matemàtiques el 1950. A continuació va treballar com investigadora en el camp de l'investigació operativa a la JICEFA (Junta de Insvestigaciones Científicas y Experimentaciones de las Fuerzas Armadas) fins al 1959 quan va ser nomenada professora de la universitat Catòlica Argentina.[1] A partir de 1961, també va treballar al Consell de l'Energia Atòmica.
El 1966, amb el cop d'estat de Juan Carlos Onganía i la "nit dels bastons llargs", va deixar els seus càrrecs i es va dedicar de ple a escriure relats de ciència-ficció, obres per las quals és coneguda, ja que va rebre diversos premis al seu país.[2] Els primer d'aquests relats els va publicar sota el pseudònim de Inge Matquim.[3]
Uns anys després del cop d'estat va reprendre la seva carrera docent i, després d'estar a varies universitats, va ser professora a la universitat nacional de La Plata fins al 1989 i a la de Luján fins que es va retirar.[4] Va morir a La Plata el 2005.
L'episodi més curiós de la seva vida es va produir quan la revista barcelonina Nueva Dimensión va publicar el seu conte titulat Gu ta Gutarrak (Nosaltres i els nostres),[5] en el qual revisava el mite de l'antiguitat i puresa bascos[6][7] intentant donar resposta, amb un to més aviat irònic, a les preguntes que s'havia fet el seu avi en un conegut poema de 1899 de títol anàleg. Pocs dies després de la impressió i distribució del número 14 de la revista, la primavera del 1970, els editors van rebre una notificació del Tribunal d'Ordre Públic franquista, per la qual se'ls comminava a no vendre l'exemplar ja que el seu contingut podia atemptar contra la unitat de la pàtria.[8] Els editors, de corre-cuita, van substituir les pàgines que ocupava el relat per un comic de Johnny Hart que tenien a mà. El segrest de la revista i el suposat crim mai van arribar a judici, però el rebombori internacional que va provocar aquesta decisió judicial va ser considerable.[9] Això va fer que el conte es traduís a diverses llengües. El 1979, en el número 114 de la revista (cent números més tard) es va tornar a publicar el conte, senyalant en vermell els paràgrafs que els censors de 1970 havien trobat inapropiats.