Moment magnètic.
En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat
) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró.[1] El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu,
[2][3] i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.[4]
En unitats del sistema internacional es defineix com a:

i en unitats del sistema CGS com a:

en què:
és la càrrega elemental,
és la constant de Planck,
és la massa en repòs de l'electró,
és la velocitat de la llum.
En unitats del SI el seu valor és:
= 9.274 009 49(80) × 10-24 J·T-1
En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament:
[5]
[6][7]
erg·G-1
En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement:

Expressat en electró-volts:
eV·T-1
- ↑ A. Mahajan and A. Rangwala. Electricity and Magnetism, 1989, p. 419.
- ↑
Ștefan Procopiu «Sur les éléments d'énergie». Annales scientifiques de l'Université de Jassy, 7, 1911–1913, pàg. 280.
- ↑
Ștefan Procopiu «Determining the Molecular Magnetic Moment by M. Planck's Quantum Theory». Bulletin scientifique de l'Académie roumaine de sciences, 1, 1913, pàg. 151.
- ↑
Abraham Pais. Niels Bohr's Times, in physics, philosophy, and polity, 1991. ISBN 0-19-852048-4.
- ↑ NIST Reference on Constants, Units and Uncertainty.
- ↑ Robert C. O'Handley (2000). Modern magnetic materials: principles and applications. John Wiley & Sons. ISBN 0-471-15566-7 page 83
- ↑
A. Mahajan and A. Rangwala. Electricity and Magnetism, p. 419 (1989). Via Google Books.