Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Maià de Montcal | ||||
Població humana | |||||
Població | 466 (2023) (26,94 hab./km²) | ||||
Llars | 50 (1553) | ||||
Gentilici | Maianenc, maianenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 17,3 km² | ||||
Banyat per | Fluvià | ||||
Altitud | 241 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Tavi Casadevall Ballada (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17851 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17098 | ||||
Codi IDESCAT | 170985 | ||||
Lloc web | maia.cat |
Maià de Montcal és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El seu terme municipal limita amb les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, i és travessat pel riu Fluvià, el terreny està accidentat pel Montcal (529 metres) i a la dreta de la riera de Maià. El paisatge està conformat sobretot per roures i alzines.
La seva economia principal és agrícola de secà amb cereals, vinyes i oliveres. Té ramaderia bovina i porcina.
Consta en un document de l'any 978 la donació efectuada, pel comte bisbe Miró III de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Besalú, d'una casa i la seva cort, amb el nom "Villa Maliano".
Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Maià.[1]
L'any 1969 aquest municipi va incorporar el terme de Dosquers.[2]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Bruguers | 92 |
les Carreres | 25 |
Dosquers | 6 |
Jonqueres | 31 |
Llorenç i el Molí d'en Llorenç | 25 |
Maià de Montcal | 174 |
el Pla de Baix | 20 |
la Riera | 43 |
Usall | 11 |
Vila-rodona | 5 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1717 incorpora Ormoyé o Armogués, i el 1970, Dosquers.
Al cementiri és enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000), que passà llargues temporades al poble.[3]
Volum 13. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5441-5.